Els quioscos de Girona


		Els diaris de la primera meitat del segle XX a Girona. A la segona meitat del segle XIX el periodisme gironí adquirí gran amplitud, entre un nombre considerable de publicacions, comencen a editar-se algunes que tindrien una llarga durada i molta influència a la vida de la ciutat. El 1871 aparegué 'La Lucha', del que va ser director i propietari Joaquin Ruiz Blach, que va durar fins a 1910. El 1889 es començà a publicar el 'Diario de Gerona de Avisos y Notícias', fundat per Rafael Masó i Pagès, que més modernament es diria 'Diari de Girona', i que amb tres formats diferents va durar fins a 1936. (Ampliar) - Grup de persones davant l'antic quiosc de la Rambla de la Llibertat. 1910. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona El 1898 va aparèixer 'El Autonomista', el periòdic dels Rahola, i, més tard, 'L'autonomista' , primerament setmanal i després bisetmanari, fins esdevenir diari. Es va publicar fins el gener de 1939. Alguns periodistes que havien format part del 'Diari de Girona' després de la Guerra Civil es varen integrar a la redacció de 'El Pirineo' (que es va començar a editar el dilluns 17 d'abril de 1939, i que tenia per subtí tol "Diario al servicio de España y del Caudillo"), i posteriorment de 'Los Sitios de Gerona', "Diario de la F.E.T y de las J.O.N.S.", que va aparèixer l'1 de gener de 1943. A la primera meitat del segle XX neixen o segueixen una sèrie de publicacions decantades cap a ideologies polítiques concretes: 'El Norte', catòlic-monàrquic, 'Lo Geronés', centre catalanista, 'Combat', antifeixista... tot un vano de tendències diverses i antagòniques, entre les que el públic escollia les seves preferències. (Ampliar) - Anunci publicat al diari 'El Norte'. 12/6/1898. La Rambla Álvarez era la part alta de l'actual Rambla de la Llibertat. Introducció. La premsa era distribuïda entre la població per dues vies: els venedors ambulants, dels que disposem de poquíssimes referècies i sempre tangencials, i els quioscos establerts de manera permanent, que per la necessitat de disposar del preceptiu permís municipal, queda molt més documentada la seva activitat. Aquests darrers, sovint, compartien la seva oferta informativa amb la venda de begudes, motiu per el qual en aquest article tractem conjuntament les dues activitats, prescindint d'altres tipus de quioscos: de cirabotes, de collir punts de mitja, de sabaters, de venda de núneros de rifes, d'intercanvi de novel·les i d'altes, que no són objecte del present treball. (Ampliar) - Vista de la la part alta de la Rambla de la Llibertat amb uns homes asseguts a la terrassa del Cafè Exprés. A l'esquerra s'observa el quiosc. 1910. Josep Esquirol Pérez. CRDI - Ajuntament de Girona Els quioscos de la Rambla. Els Marull. Una de les primeres referències textuals la publica el 'Diario de Gerona de Avisos i Notícias' (DdGAN) el 25 de maig de 1854, on informa que al quiosc de begudes d'Amadeu Montaña, situat al costat del pont de Pedra, que en aquell moment s'estava construïnt, de vuit a deu s'hi farien baralles de galls. El 8 de desembre de 1889, el periòdic 'Nueva Lucha' (NL) informa de la denegació per la comisió de Foment de l'Ajuntament de la ciutat, del permís sol·licitat per Joaquim Recasens per instal·lar un quiosc a la Rambla de la Llibertat. El 1898, a la Rambla d'Álvarez, la part alta de l'actual Rambla de la Llibertat, José López ja hi tenia un quiosc de diaris. El 20 d'octubre del mateix any, la comisió atorgava l'autorització a Ciriaco Marull (2) per instal·lar un quiosc a la Rambla d'Álvarez i pujada del pont de Pedra (DdGAN). Anunci publicat al diari 'Lo Geronés'. 13/3/1907 El 1904 tornem a trobar el mateix Ciriaco Marull sol·licitant permís per a un quiosc a la Rambla d'Álvarez (18/2/1904 a 'La Lucha' (LL) i el 21/2/1904 a 'Lo Geronés' (LG). l'1 de setembre del mateix any la comissió de Foment de l'Ajuntament l'autoritzava a instal·lar un quiosc destinat a la venda de periòdics a la plaça de la Constitució (actual plaça del Vi), davant de les Ferreries Velles, i s'ampliava l'espai concedit inicialment. (LL, DdGAN. El 4/9 ho publicava LG). L'1 d'octubre del mateix any, el Jutjat de primera instància revocava la decisió del Jutjat municipal que havia condemnat al venedor Ciriaco Marull a pagar una multa i dos dies d'arrest per la suposava venda de revistes pornogràfiques (LL). El mateix dia i al mateix diari es publicava que l'Instituto de Reformas Sociales havia acordat permetre la venda i distribució de diaris els diumenges i que qui els venessin fossin dones i nens, sempre que els menors no fossin més gran de 16 anys. (Ampliar) - La Rambla de la Llibertat vista des del pont de Pedra. A l'esquerra, el quiosc de la rambla i el dispensari municipal. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona El 19 de gener de 1905 s'assignava a Ciriaco Marull un espai situat "a dos metros del sitio primeramente indicado" a la pujada del pont de Pedra per instal·lari un quiosc de periòdics (LL). No obstant, aquesta situació no va agradar a Francesc Monsalvatge i Fossas (Olot 1853 — Girona 1917), que més tard seria regidor i alcalde de Girona per la Lliga Regionalista, que hi tenia la seva casa familiar, i s'hi va oposar. El diari 'La Lucha' (LL) del 2/2/1905 publicava, dins l'aparat de notícies de l'Ajuntament: "Dase lectura á una comunicación del Gobernador civil pidiendo informes para resolver el recurso de alzada presentado por don Francisco Monsalvatje (sic), protestando del acuerdo tomado por la corporación municipal autorizando el emplazamiento de un kiosco destinado á la venta de periódicos, frente á una casa de que es propietario y en paraje jurisdiccional de la jefatura de obras públicas. Pasa el asunto á la comisión para su estudio, después de una recomendación del señor Leal. Tomado este acuerdo ocupa de nuevo la presidencia el señor Montsalvatje". (Ampliar) - Rambla de la Llibertat des del pont de Pedra. Al centre s'hi observa el quiosc-urinari al costat del Dispensari Municipal, i a la dreta el quiosc de periòdics. 1920. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona La oposició de Montsalvatge devia prosperar. El 9/2/1905 El 23/2/1905 (LL) s'informava d'un ple de l'Ajuntament en el qual "El señor Bassols indica que puede señalarse un paraje frente al parque de Bomberos para emplazar el traído y llevado kiosco de don Ciríaco Marull. El señor Sambola ruega se dé cumplimiento á un acuerdo indultado por la corporación sobre el mismo asunto. El señor Catalá, dice que en bien del público y del propio interesado quede el asunto ocho días sobre la mesa. Y así se acuerda". El 23/2 (LL), es publicava l'acceptació per l'Ajuntament de la instància presentada per Ciriaco Marull en la que demanava autorització per instal·lar el quiosc a la rambla d'Álvarez, davant el Parc de Bombers. La sol·licitud va ser aprovada el 22/2/1905 (LG el 25/2 i LL, el 23/2). El setembre de 1905 el fill de Ciriac Marull, Salvi, era elegit vicepresident de les Juventuts Republicanes. (Ampliar) - Vista de la rambla de la Llibertat des de la pujada del pont de Pedra. Al centre s'hi observa el quiosc de periòdics. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona Dos mesos més tard, Ciriaco Marull sol·licitava poder vendre també refrescs al quiosc de periòdics de la rambla d'Álvarez, el que va ser aprovat a primers d'abril de 1906, amb la condició que el quiosc estés en la mateixa línia que el del senyor Montaña (LL, 7/4/1906). Segons un altre diari (LG 7/4/1906) es desestimava la petició del senyor Marull per convertir el quiosc de diaris en un de refrescs. (Ampliar) - Vista des d'un punt elevat del pont de Pedra. A l'esquerra s'hi observa el quiosc de revistes, i a tocar el Dispensari Municipal, el quiosc de l'urinari. A la dreta, el quiosc de begudes. 1918-1924. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona El 24/5/1909 (LL) s'informava del decés de l'industrial sastre Salvi Marull, fill de Ciriaco Marull, i del seu enterrament mitjançant un acte civil. Remarquem aquesta darrera dada, que la cerimònia no fos religiosa, per situar la ideologia política radical i anticlerical de Ciriaco Marull, que tindria importància en fets posteriors. El negoci de la venda de refresc devia ser llaminer, i així trobem que el juliol de 1909 Emili Masó sol·licita autorització per instal·lar un quiosc de begudes a l'Areny i a la plaça de la Independència. Es va acordar donar el permís, tot i el vot en contra del regidor Verdaguer (LL, 23/7/1909). Un mes abans, Ramon Sitjes ja havia demanat el trasllat del seu quiosc de refrescs que tenia a plaça Marquès de Camps a l'indret que se li atorgués a la plaça Independència (LL, 12/6/1909). Els quioscos de refrescs anaven ampliant la seva oferta: "El dueño del Kiosco instalado en la Rambla de Verdaguer ha establecido un despacho de café por el sistema de 'Degrutaciones' (sic) al precio de 0,15 céntimos taza. A quien lo solicite le será servido á domicilio al precio de 0,10 céntimos taza sin azúcar. La idea del Sr. Cros merecerá sin duda la mejor aceptación de parte del público. (LL, 4/8/1909). (Ampliar) - La gent fa cua al quiosc de la rambla de la Llibertat de Girona per comprar el diari on s'anuncia la mort de Francisco Franco. 1975. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona Les tendències polítiques i religioses de Ciriaco Marull eren ben conegudes (2), i varen comportar-li problemes. "En esta ciudad ha fallecido esta mañana el conocido vendedor de periódicos don Ciriaco Marull. El señor Marull se encontraba el domingo enfermo de algún cuidado y como le diesen la notícia de que algunos elementos trataban de prender fuego al kiosco que posee en la Rambla, desoyendo las indicacions de sus deudos y al objeto de evitar la amenaza salió de su casa, siendo ello causa de que se agravase tan rápidamente su enfermedad, que esta mañana dejó de existir. El finado profesaba ideas radicalísimas así en política como en religión. Mañana á las cinco de la tarde se celebrará el acto de trasladar sus restos al cementerio civil. A la família del finado le enviamos nuestro pésame. Algunos elementos que creen nocesario demostrar su fe católica con ciertos actos de violencia amenazaron con prender fuego al kiosco que el señor Márull tiene instalado en la Rambla para la venta de periódicos, por el motivo de venderse en dicho kiosco una novela titulada "Los misterios de un convento". Aun cuando del dicho al hecho media mucho trecho, el Gobernador ha dispuesto que una pareja de la guardia civil permanezca apostada en las cercanías de dicho kiosco por si á los valientes, les ocurriese llevar á cabo su propósito. ¡Lástima de azotes!" (LL, 3/5/1910). (Ampliar) - Entrevista a Jacinta Ferragut Carreras, del quiosc de la Rambla de la Llibertat. 'Los Sitios de Gerona'. 8/11/1984. A la mort d'en Ciriaco va seguir amb la venda de diaris els seus fills Joana i Pau Marull Marús. Així, el 5/2/1916, l'Ajuntament autoritzava la instal·lació d'un quiosc per a la venda de periòdics a la vorera del Parc de Bombers, a tocar l'extrem del pont de Pedra. A la sessió el regidor Leal va formular una esmena a fi que s'instal·lés a l'andana central, com el altres quioscos que hi havia, esmena que va ser aprovada per 6 vots contra 5. (DdGAN). Entre 1916 i 1921 al DdGAN es publicaven periòdicament als diaris de tendència conservadora articles encaminats depurar la oferta del quioscos amb una "campaña de exterminio de la prensa blasfema y pornográfica, que se exhibe y vende en los kioscos" Acompanyada d'una "campaña de penetración pacífica y gloriosa [...] de nuestra prensa". (Ampliar) - Vista de la Rambla de la Llibertat amb un quiosc de periòdics a l'esquerra. 1925-1935. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona Cinc anys més tard, Pau Marull demanava la rehabilitació del permís que tenia atorgat per tenir el quiosc a la Rambla (DdGAN, 30/1/1921). 30/1/1921. Del 1923 consta una clausura temporal del quiosc de Joana Marull, situat a la Rambla de la Llibertat de Girona, per vendre publicacions de caràcter pornogràfic. Entre 1916 i 1923 ambdós foren requerits diverses vegades per l'Ajuntament per tal que retiressin les publicacions de caràcter pornogràfic dels seus aparadors. El 1926 es construïa l'edifici de les Sales d'Exposició Municipals, utilitzat inicialment com a biblioteca, i avui centre d'informació turística, i una nova barana sobre l'Onyar. Aquests treballs varen remodelar l'espai ocupat per diversos quioscos, entre d'altres, el de begudes d'Agustí Ferrer Maura, a qui varen autoritzar de seguir amb el seu negoci, sense traslladar-lo, mentre les obres no impedissin el normal desenvolupament de la seva activitat (DdGAN, 17/10/1926). (Ampliar) - Instal·lació del nou quiosc de la Rambla de la Llibertat. 1986. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona La barana tenia contuïtat a l'altra banda del pont de Pedra, a la rambla Verdaguer, on tenia instal·lat el seu quiosc de begudes Ernest Cros. Les obres varen obligar al seu desmuntatge (DdGAN, 22/4/1927) i el trasllat a l'avinguda de Jaume I cantonada amb la plaça del Marquès de Camps (DdGAN, 23/4/1927). Pocs dies més tard, l'Ajuntament es tornava a manifestar sobre l'assumpte: "Acordamos ratificar la autorización concedida a don Ernesto Cros para instalar un kiosco de bebidas en la entrada de la calle de Jaime I y, considerando que aquella no podía revocarse por haber creado derecho, contestar en este sentido una instancia de los habitantes de la casa núm. 20 de la calle del Progreso (actual carrer Nou) en la que pedían modifícación del acuerdo de concesión, haciéndoles además presente que en virtud de renuncia por parte de D. Francisco Ayats de otra autorización análoga, quedará ya en dicho punto un solo kiosco en lugar de los dos para que se había concedido autorización". (DdGAN, 1/5/1927). (Ampliar) - El quiosc de la Rambla de la Llibertat, darrera un ninot de neu. 10/1/1967. Narcís Sans Prat. CRDI - Ajuntament de Girona. A conseqüència de les obres de remodelació de la Rambla, el mateix any s'encarreva "al Arquitecto municipal un proyecto de kiosco para la venta de periódicos de tipo más reducido que el recien trasladado a la Rambla de la Libertad, después de cuya aprobación se requiera a la propietaria (Joana Marull) del mismo para transformarlo con sujeción al nuevo modelo o retirarlo en obsoluto de dicho sitio (DdGAN, 11/12/1927). El juliol de l'any següent es publicava la notí cia que "En la Rambla de Álvarez, frente el Dispensario y Parque de Bomberos, ha quedado instalado hoy un kiosco de nueva construcción, propiedad de doña Juana Marull, que substituir´ el de periódicos que ésta posee en la Rambla de la Libertad (DdGAN, 9/7/1928). El 25 de març de 1938 es publicava un anunci al diari 'L'Autonomista' on el sol·licitava "Noi per a repartir diaris els matins. Informes: Quiosc Pau Marull. Rambla. L'any 1939 el quiosc de la Rambla seguia funcionant; així ho testimonien anuncis de lloguer d'habitacions que es publicaven a la premsa, i que avisaven que es donava raó a l'esmentat quiosc (EP, 24/5/1939). (Ampliar) - Instal·lació del nou quiosc de la Rambla de la Llibertat. 2/12/1986. Miquel Mundet. CRDI - Ajuntament de Girona. El 1944 l'Ajuntament acordava "Conceder permiso a don Ernesto Freixa Socias para instalar letreros anunciadores luminosos 'Neón' en la parte alta del quiosco de venta de periódicos propiedad, del señor Marull, situado en la Avenida del Generalísimo (actual Rambla de la Llibertat), entendiéndose que dicho permiso es revatidación del que le fué concedido en sesión del día 19 de junio del año 1936" (LSdG, 4/5/1944). El dia de Nadal del 1950 es va morir Pau Marull Marús, conegut pel sobrenom de 'Ciriaco', en record del seu pare. El diari 'Los Sitios de Gerona' publicava: "Mañana lunes, en la Iglesia del Hospital provincial de Santa Catalina Virgen y Mártir, las misas que se celebrarán a las ocho y a las ocho y medía serán en sufragio del que fué durante muchos años expendedor de periódicos de esta ciudad, don Pablo Marull Marús (q.e.p.d.)" (LSdG, 4/3/1951). (Ampliar) - Vista de la Rambla de la Llibertat amb diversos quioscos. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. El 1959 es remodelava l'aparcament davant la porta lateral de la Sala Municipal d'Exposicions, a la vorera a tocar l'Onyar, motiu pel qual es va traslladar el quiosc de diaris (LSdG, 22/3/1959). El 1986 va ser enderrocat i construït de nou, adaptant-lo al nou model uniformat que s'havia decidit. La vida del "quiosc de la Rambla", així, va passar per tres èpoques: el primer era rodó, de pi melis, i quan el van canviar el van cedir a l'Ajuntament perquè l'exposés al Museu d'Història de la ciutat. El segon, que estava fet d'obra, va viure el moment d'esplendor quan a més de vendre nines vestides de sevillana, cada setmana el camió de l'editorial Bruguera s'aturava al mig de la Rambla per descarregar els paquets de revistes, llibres, col·leccionables..; el tercer, d'acer i vidre, l'actual, uniformat amb altres que han anat desapareixent. (Ampliar) - El quiosc de la Rambla de la Llibertat amb exemplars de 'Charlie Hebdo' després de l'atemptat contra la revista satírica el 7 de gener de 2015. (Ampliar) - Núria Marull, actual quiosquera del quiosc de la Rambla de la Llibertat. 2005-2006. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona. Notes (1) - Ciriaco Marull va ser un dels primers venedors ambulants de diaris de la ciutat on a principis del 1881 tenia una parada de loteria situada a tocar dels urinaris que tancaven l'escala que baixava des de la Rambla a l'areny de l'Onyar, i es va trobar amb una sorpresa inesperada. Segons explica la seva besnéta Núria Marull, va demanar parlar amb ell un home molt ben vestit que li va preguntar si volia anunciar un nou diari que estava a punt de sortir al carrer. El personatge era el comte de Godó; el diari, 'La Vanguardia', i l'antic venedor es va convertir en un personatge tant arquetípic que va ser inclòs en la col·lecció 'Tipos de Catalunya' on es va publicar una fotografia seva vestit de diumenge acompanyada per la inscripció: "Venedor de periódichs dels que tenen més crit, incansable amb la feyna, matiner y aixerit. Tot Girona l'estima y pot dirho ab orgull, no hi ha quí no conegui en Ciriaco Marull". Des d'aquell moment Ciriaco va ser el nom popular d'una nissaga que va perpetuar tant el fill Pau com el nét Albert i que avui continua la besnéta Núria. [...] Segons explicaven els que l'havien conegut, tenia la veu tan potent que quan pregonava els diaris superava els límits de la ciutat. "Hi havia un capellà –explicava el seu fill Albert en una entrevista que li va fer Maria Alonso pel diari 'Los Sitios' el 23 de febrer del 1972– que assegurava que segons com bufava el vent podia escoltar com el meu pare anunciava la premsa del vespre des de l'església dels Àngels i el mateix deien alguns veïns de la Costa Roja" [...] En Jaume Sureda explicava que Pau Marull havia tret un nen de l'hospici, l'Alfredo, (en Carota) el va ensenyar a cantar els diaris fins que el vailet, ja gran, es va establir pel seu compte i ja fos als Quatre Cantons o al Pont de Pedra li feia la competència". Extret de l'article "Quiosc Marull de la Rambla", de Pau Lanao, publicat al Punt del 27 octubre 2010. (Tornar al text) (2) - El 29/3/1906 el Diario de Gerona de Avisos y Notícias publicava: "Ayer se repartía por esta ciudad un documento de adhesión al mensaje que 'La Lucha' envió á Clemenceau, con gran ofensa para S S. el Papa. En el texto del documento [...] se proclama la adhesión al mensaje de 'La Lucha', en nombre de Gerona liberal y democrática, moderna y progresiva, de la tolerancia y el librepensamiento, de la ciencia, "de las verdaderas creencias religlosas" y "para amparar á los mismos sentimientos cristianos". Tan compleja representación y calificada adhesión va firmada con los siguientes nombres: Por la Junta municipal Republicana de Gerona, Valero Leal, Miguel Planas. Por los Espiritistas, Ciríaco Marull, Francisco Argelaguet, [...] (Tornar al text) Abreviatures - DdGAN = Diario de Gerona de Avisos y Notícias. - NL = Nueva Lucha. - LL = La Lucha - LG = Lo Geronés - EP = El Pirineo - LSdG = Los Sitios de Gerona	(Ampliar) - 21 de març de 1923. Acta de clausura temporal del quiosc de Joana Marull, situat a la Rambla de la Llibertat de Girona, per vendre publicacions de caràcter pornogràfic. Fons Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Article publicat al diari 'El Norte'. 9/3/1898. Francesc Montsalvatge i Fossas (Olot 1853 - Girona 1917). Viquipèdia. (Veure imatge sencera) - Grup d'homes davant el quiosc de la Rambla de la Llibertat. 1910. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Vista des d'un punt enlairat del pont de Pedra i de l'Areny amb el mercat del bestiar boví. S'hi observa el quiosc de begudes. 1910. Josep Thomas Bigas. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Article publicat al 'Diari de Gerona'. 12/6/1915. Durant els mesos següents i part de 1916 es varen publicar diversos articles informant de la perniciositat dels quioscos. La majoria d'articles venien signats per Ricardo Aragó. (Ampliar) - Article publicat al 'Diari de Gerona'. 31/5/1916. Un altre exemple dels articles encaminats depurar la oferta del quioscos amb una "campaña de exterminio de la prensa blasfema y pornográfica, que se exhibe y vende en los kioscos" i una "campaña de penetración pacífica y gloriosa [...] de nuestra prensa". Article publicat al 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias'. 22/4/1921. (Ampliar) - Retrat de Cinta Ferragut i Albert Marull passant pel pont de Pedra amb la seva bicicleta. 1929-1930. AUtor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Editorial del número 1 de 'La Rambla de Girona' on s'esmenta el quiosc de la Rambla de la Llibertat com 'el Quiosc d'en Ciriaco'. 2/4/1932. Carta Publicada al diari 'L'Autonomista'. 9/9/1932. (Ampliar) - Article publicat al 'Diari de Girona d'Avisos i Notícies'. 19/10/1933. Anunci publicat al diari 'Gerona CNT'. 1/7/1937. Necrològica de Pau Marull Marús, conegut com 'Ciriaco', mort el 25 de desembre de 1950. 'Los Sitios de Gerona'. 27/12/1950. (Ampliar) - Article sobre el trasllat del quiosc de la Rambla per la remodelació de la zona. 23/8/1959. (Ampliar) - Article sobre 'En Ciriaco' del quiosc de la Rambla de la Llibertat. 'Los Sitios de Gerona'. 30/12/1959. (Ampliar) - El quiosc 'd'en Ciriac' de la Rambla de la Llibertat. Foto Simon Blanch. Museu d'Història de Girona. [Segona part]-----

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés