La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Inaugurada el dijous 2 de maig 2013, l'exposició al Museu d'Història de la Ciutat, es pot visitar fins el 29 de setembre. Aquestes són algunes de les peces que s'hi exhibeixen. Els textos són extrets de les explicacions de les peces de l'exposició i publicats per gentilesa dels comissaris.

Espai dedicat a la música

(Ampliar) - Espai dedicat a la música.

La música
La música és part integral del seguici municipal. En tot tipus de celebracions, diverses cobles de ministrils acompanyaven el consistori, i al capvespre oferien balls públics a les places de la ciutat. En èpoques més recents, l'acompanyament musical requeria gairebé sempre en la banda militar del regiment d'infanteria destinat a la ciutat.

Dins del seguici hi ha també els músics que toquen per a la imatgeria. Els gegants van ballar al so del flabiol i el tamborí durant gairebé cinc segles. A l'acabament de la Guerra Civil es va imposar l'acordió, una raresa que va acabar essent una singularitat de la comparsa gironina, després la gralla. L'àliga, en el seu moment d'esplendor, ballava acompanyada de música de corda.

No s'ha conservat cap melodia pròpia de la imatgeria festiva gironina. Les úniques composicions musicals de què disposem són d'època recent: "Ball de gegants de Girona", de Marià Albero, 1989; "Dansa dels gegants de Girona", de Joaquim Pla i Dalmau, 1994; i "Ballet dels gegants i capgrossos de Girona i la bruixa de la catedral", de Joaquim Pla i Dalmau, 1999.

Flabiol i tamborí

(Ampliar) - Flabiol i tamborí.

Flabiol i tamborí
El flabiol i el tamborí són dos instruments complementaris de vent i percussió que toca una sola persona. El flabiol, malgrat les seves dimensions reduïdes, és capaç de produir un so potent, se subjecta amb la mà esquerra i genera la melodia. AMb la mà dreta es toca el tamborí, que marca el ritme.

Per les bases d'un concurs de sardanes convocat l'any 1925, sabem que els gegants disposaven d'una tonada pròpia, que no s'ha conservat. Un dels premis del concurs era per a la millor sardana que glosés la tonada típica amb què el flabiolaire acompanyava els gegants. La lletra començava dient: "L'entantiro, lo gegant, la gegantessa...".

Flabiol i tamborí

(Ampliar) - Flabiol i tamborí.

Gralla
Actualment els gegants i la resta de la imatgeria ballen al so de la gralla. És un instrument popular descendent de les xirimies de l'edat mitjana. S'ha mantingut en ús sobretot per la seva vinculació amb el món casteller. A partir de la dècada dels anys 80 del segle passat, la gralla es va estendre a altres formes de la cultura tradicional i popular. A Girona va ser popularitzada pels grups d'animació infantil i el moviment associatiu que es va fer càrrec dels gegants amb l'arribada de la democràcia. (Exemplar: col·lecció Pere Madrenys).

L'Agustí López, en Tinet de l'acordió venent cupons. 1987

(Ampliar) - Agustí López, en Tinet de l'acordió venent cupons. 1987. Ajuntament de Girona - CRDI.

Acordió
L'acordió és un instrument extremadament versàtil que es va popularitzar durant la segona meitat del segle XIX per substituir, en molts casos, la instrumentació popular autòctona. Va ser utilitzat per primera vegada com a acompanyament dels gegants el 1918, una experiència que no va tenir continuïtat. L'any 1946 va aparèixer novament, i va despertar dures crítiques dels sectors més conservadors. Segurament la impossibilitat de trobar algun flabiolaire qualificat va fer que l'acordió acabés convertint-se en l'acompanyament natural dels gegants durant tota una generació. L'acordionista més emblemàtic va ser un invident que venia cupons al pont de les Peixateries Velles, l'Agustí López, conegut com en Tinet de l'acordió, que va tocar per als gegants durant més de tres dècades.

Acordió Col·lecció López i Ricart

(Ampliar) - Acordió Col·lecció López i Ricart

Tauletes de fusta
A més de les cobles de ministrils i la música sorda, al segle XVI sovintejaven individus que sonaven els diversos instruments de vent o de percussió. Un d'aquests eren les tauletes de fusta, segurament un instrument de percussió rudimentaria similar a les matraques, utilitzat com a acompanyament rítmic, resultat de fer picar dos trossos de fusta. Aquestes tauletes apareixien sempre en mans de persones de color, testimoni de la presència d'esclaus al servei de l'elit gironina. Durant una colla d'anys es van pagar cinc sous a Cristòfol Altymir, de raça negra, per tocar unes tauletes davant del gegant a la processó de Corpus.

Dones diola tocant les tauletes de fusta. Festa a Salt el 24 de juliol 2010.

Tamborí de cordes
La documentació és rica en referències sobre el fet que la figura de l'àliga dansava, però ignorem quina música utilitzava. Coneixem una sola referència a la instrumentació que l'acompanyava: l'any 1540 un individu havia tocat a la processó un tamborí de corda davant l'àliga. El fet que es tractés d'un instrument de corda percudida indica que dansava amb acompanyament de música de corda, que tradicionalment precedia el pas de la custòdia a la processó de Corpus. Segurament la situació privilegiada que ocupava l'àliga dins el seguici la deuria col·locar a prop d'aquest lloc central, i deuria afavorir que la música es transferís d'un element a l'altre.


Flabiol, tamborí i gralla

Flabiol, tamborí i gralla

Acordió

Acordió. Col·lecció López i Ricart

Tamborí de cordes

Tamborí de cordes

Parella de gegants a la plaça de la Catedral. 1900-1940

Parella de gegants a la plaça de la Catedral. 1900-1940. Fons Ajuntament de Girona

Disseny del domàs de l'àliga de la ciutat

Disseny del domàs de l'àliga de la ciutat

Domàs de l'àliga de la ciutat

Domàs de l'àliga de la ciutat. Confraria de Jesús Crucificat Manaies de Girona

L'any 1980 l'Ajuntament va encarregar a artistes gironins el disseny de quinze domassos, confeccionats per la modista Anna Breva, amb símbols de la ciutat, per guarnir els carrers durant les Fires. Hi van participar: Xargay, Vila Fàbrega, Roca Costa, Perpinyà, Enric Marquès, Coromines, Torres Monsó, isidre Vicens, Guillem Terribas, Bosch Martí, Carles Vivó, Josep Duixamps, Fita, Bep Marquès i Comadira. Enmig de símbols tan diversos com les inundacions, el Tarlà, les mosques de sant Narcís o la "I" de Girona, no hi falta l'àliga de la ciutat dissenyada per Josep Perpinyà.

Tamborí de cordes

Tamborí de cordes


[Més imatges]-------Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés