|
És el llibre el que ens ha ofert l0ordre del món que ara posseïm. Perquè el llibre ens ha fet saber que les coses podien ser, també d'una altra manera. |
Sense la barreja informulable de pell, verb, cor, ànima, enginy i engany, la literatura neix amputada. I en darrer terme, com molt bé saben els llibreters, l'únic que perdura és el text. |
Encara no havia ensopegat mai amb la crueltat dins d'una ficció. Eren herois, vivien al món dels herois, que no era el meu. Potser jo, de gran, em convertiria en un heroi, qui ho sap. Per ara era un nen, i als nens de debó almenys en el consol gratificant dels llibres, no ens havia d'afectar res d'irreversible. |
||
Quantes vegades, al matí, embolicat encara per les boires dels malsons, no he mirat espantat el meu pit i el meu ventre per veure si també innumerables potetes impotents s'hi bellugaven desconcertades (...) Potser als setze anys és una edat massa tendra per llegir Kafka (...) L'adolescent pensa que ser artista és l'única esperança per ser admès sense culpa al món dels adults. |
El senyor que naufraga, el senyor que habita l'illa deserta, acaba de separar totes les planes del diccionari i, mort de gana, fa servir el tallapapers per menjar-se un coco. Ell no ho sap però Auden va dir: "si vas a una illa deserta és millor portar un bon diccionari perquè la passivitat del diccionari davant dels lectors fa que sigui un tema legítim de lectures infinites." |
És de nit, l'hora de dormir, i l'armadillo només ve del llibre de contes de Rudyard Kipling, que la veu de la mare o del pare ens repeteix d'esma, assegut en algun dels llits dels germans, gairebé a tocar, tot transformant-nos en desconeguts, en aventurers agosarats, com el mariner o el parsi que surten a caçar cap a terres llunyanes... |
||
Vaig llegir Nada -aquest llibre no és per tu, ja te'l deixarem quan siguis gran- d'amagat, tancada al porxo, després d'agafar-lo de la biblioteca un dia que, per descuit, algú va deixar la clau al pany. Vaig llegir Nada d'una sentada, un capvespre de gener. N'acabava de complir dotze. |
El millor llibre no és a la meva biblioteca, és dins la forma del llibre prohibit; es tracta de La piel de Curzio Malaparte. El guardava la meva mare dins l'armari dels llençols. Ella sí, que el va llegir, i es va esgarrifar. Em va dir: "aquest llibre, no l'has de llegir, et faria mal". I va agafar aquell volum que tenia una creu gammada a la coberta i el va amagar (...) Mai no vaig provar de robar-li la clau, a la mare, no volia obrir aquell cofre. (...) A dins, hi havia un llibre prohibit, un conjunt de plecs de setze, que contenia totes les històries del món. |
Cuando intuyo que un libro tiene lo que suele llamarse varios niveles de lectura, me esfuerzo por no sobrepasar el primero, el más obvio. |
||
Per què m'agrada Tres tristes tigres de Guillermo Cabrera Infante? No ho sé. Com puc dir què hi trobo de bo si durant anys he pensat que és la novel·la que m'agradaria haver escrit? |
Els escriptors no escrivim pas per a nosaltres, escrivim per a l'altra gent. |
García Márquez diu que escriu perquè l'estimin més. Jo també ho penso. |
||
Todo escritor lleva dentro el lector que se merece y para ese lector se escribe. |
Mi padre había olvidado voluntariamente los libros que destruyó cuando perdió la guerra, para que los libros no le destruyeran a él. (...) Cuando Saramago sostenía que a la realidad se le debe oponer la utopía, le confesé, públicamente, que ya sólo me quedaban fuerzas para oponerle la ironía. ¿Qué escritor que ame la libertad puede hacer hoy otra cosa? |
Qui, alguna vegada, no s'ha trobat sotmetent o sotmetent-se als altres? És justament el que m'interessa d'explorar literàriament. |
||
Gaudia tant, aquells dies en que encara ningú no havia llegit el llibre però que sabia que seria llegit... Era meu i ja no ho era: aviat tothom podria agafar-lo i jutjar-lo. |
El plaer d'explicar és un dels grans plaers. |
Tot el que diu aquest llibre, tothom ho haurà experimentat. L'escriptor només és aquell que té la tendència a fixar-ho. La cosa no té més secret que aquest. |
||
Diu un pagès amic meu de Maià de Montcal que si la terra estigués a l'alçada dels escriptors, tothom voldria fer de pagès. |
L'escriptura autobiogràfica pertany a l'esfera de la ficció narrativa. |
Què és una novel·la? Em sento incapaç de dir-ho si no és en termes històrics. Guillermo Cabrera Infante, que és el Quenau del Carib, deia: "Novela es todo aquello que se lee como tal." Així, si algú llegís la guia telefònica com una novel·la, hauriem de considerar.la com a tal. |
||
Conozco poquísimas novelas que no obliguen a soportar algún capítulo que, en rigor, está de sobra. |
La literatura es fa amb mentides que, ho vas sabent amb el temps, van revelant veritats sobre la vida. |
Recollint Vargas Llosa, una novel·la és dolenta quan no ens convenç de la mentida que ens explica. |
||
Crec que és un dels reptes més difícils que tenim els escriptors: arribar a crear un personatge que, tot i ser format de paraules, agafi aquella consistència de personal real o viva. Aquest és l'exercici d'il·lusionisme. |
I quin és el secret? Doncs mira, des de la primera pà:gina em poso en el lloc del personatge i faig veure que sóc jo. |
Els personantges són versemblants, és a dir, funcionen dins la ficció de la novel·la. |
||
Una de les coses que més em meravella de l'escriptura és que a l'hora d'escriure, arriba un moment en que les històries i els personatges manen. És a dir, tu tens una idea, comences a treballar-hi, però arriba un punt en que no has de fer-hi gaire res més i són ells qui adopten una personalitat, saben quin camí han d'agafar, i l'escriptor s'ha de dedicar pràcticament només transcriure. |
Tinc la sensació que una de les pèrdues del segle XX, que probablement és efecte del XIX, és que el llenguatge se'ns ha empobrit en relaci&poacute; a la seva utilitat. En aquest segle, el fet narratiu ha tingut molts problemes en la mesura que segurament l'èpica s'expressa millor en el cinema que no en l'escriptura. Això ens ha deixat sense la possibilitat d'explicar grans coses. |
En realitat, jo em proposava fer un article però va sortir una mena de narració. Llavors, vaig pensar: i ara què en faig d'aquest producte? Finalment, crec que senzillament és un relat. |
||
[Continuació]------------ |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |