|
|
A l'Àfrica, la dansa de màscares, associada a ritus agraris, funeraris i iniciàtics-educatius de gran potencial cohesionador, és present en tots els pobles. Apareix en la més llunyana antiguitat, quan s'imposa la vida sedentària i compleix la funció social bàsica de preservar del pas del temps i de la degradació els valors propis de cada cultura. Entre el grup diola, el Kumpo és el personatge que encarna i simbolitza aquesta tasca.
Originàriament el avantpassats dels diola van crear la dansa amb l'objectiu d'impulsar la pau social, l'harmonia i la responsabilitat tot educant a la vegada que divertint els joves.
Eren èpoques en què el continent no havia entrat en la modernitat, en què no hi havia sala de cinema, teatre, discoteca i tampoc televisió, en què l'única forma de distracció era, especialment entre els joves, el tamtam i el ball.
La dansa es practica durant el període de les collites. La societat diola és una societat bàsicament agrària. Durant la temporada de pluges la feina és molt dura, joves i adults es troben sota la gran pressió del treball al camp. L'únic moment en què és possible el descans arriba precisament, amb la fi de l'estació plujosa, és a dir, d'octubre a març, un període que es correspon amb les collites i en el qual s'organitza el Kumpo.
Al voltant d'aquesta dansa apareixen molts assayaw, fetillers en llengua diola, vestits i emmascarats de diferents formes. Cada un d'ells intenta mostrar la seva particularitat, el seu rol específic, dins de la societat diola. Hi ha el Kumpo, el Samaï, el Niass o Jie, el Kankourang...
 -
|
Dansa de màscares, actuació del grup Casumai a la vila de Salt, el 24/07/2010.
|
