Museu d'Història de Girona
Del 2 de maig al 28 de setembre de 2014
Exposició sobre el llegat històric de la dansa i la seva presència a la ciutat. La mostra posa a l'abast el vincle que ha tingut la sardana amb la ciutat de Girona des de temps llunyans.
Entorn seu hi trobem els protagonistes i les entitats que de forma altruista han contribuït des de diferents vessants al desenvolupament i enaltiment de la sardana a la ciutat de Girona al llarg dels anys. És a dir: músics, compositors, cobles, dansaires, agrupacions, colles sardanistes, etc.
(Ampliar)
- Exposició Girona i la sardana. Al fons, estoig de contrabaix construït de forma casolana a primers del segle XX.
Recordarem que l'any 1960 Girona va ser proclamada primera Ciutat Pubilla de Catalunya i que ha comptat amb un gran espai del Museu dedicat a la sardana i a la cobla.
També s'hi mostra el llegat històric que la ciutat ha sabut preservar: el seu important arxiu de sardanes i la col·lecció d'instruments de la Sala de la Sardana amb peces de lutiers i instrumentistes més reconeguts.
Aquests i altres fets històrics són els que avalen el nexe entre Girona i la sardana, i aquest any 2014, emblemàtic per a Catalunya, és un bon moment per presentar aquesta antologia.
(Ampliar)
- Retrat d'estudi dels components d'una cobla amb els instruments a la ma. 1910-1920. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.
(Ampliar)
- Els components de la Cobla La Principal de Girona amb els seus instruments durant una actuació. 1940-1950 Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.
Sardana Alba (1946), composta per Jaume Roca Delpech. Interpretada per la Cobla Principal de la Bisbal. Director: Francesc Cassú. So cedit per Santi Roca D. Costa
Per escoltar la música, obri els altaveus i premi play :
(Ampliar)
- Josep Baró i Güell (Cervià de Ter 1891 - Girona 1980). Compositor, intèrpret de tenora i artífex de la fundació del Museu de la Sardana de Girona.
Va formar part de la cobra "Art Gironí" i va ser solista de l'orquestra de Pau Casals. Fundador i director de diversos orfeons, entre els quals destaquen el del "Centre Moral" i el "Cants de Pàtria".
Iniciador i sotsdirector de l'Orquestra Simfònica de Girona, col·laborà en l'"Obra del Cançoner Popular de Catalunya". Va deixar escrita una important producció compositiva, avui a l'arxiu de la Casa de Cultura de Girona.
(Ampliar)
- Cartell de Fires de Sant Narcís de 1955.