La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L’exposició "Despertant instruments adormits", del 21 de febrer al 20 de març de 2020, mostra rèpliques d’instruments musicals del romànic. Es tracta del projecte europeu Awakening European Sleeping de difusió dels instruments i de les músiques creades al voltant de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll durant l'Edat Mitjana.
En el marc d'aquesta iniciativa, el projecte arriba a Girona i es mostren instruments d’elements arquitectònics de la ciutat, com els que es poden trobar a Sant Pere de Galligants o a la Catedral de Girona.

Arpa. Peça exhibida a l'exposició

(Ampliar) - Arpa. Peça exhibida a l'exposició.

Els instruments de corda medievals són construïts a partir d’un bloc de fusta, per això són anomenats instruments monòxils, a diferència de la majoria d’instruments actuals, que es componen a partir de l’acoblament de diverses planxes i peces de fusta.
Aquests instruments podien ser força sofisticats, amb una estètica i una tècnica molt treballades. De la mateixa manera que succeïa amb la construcció dels edificis, guardaven proporcions geomètriques que reflectien la perfecció del món a través de les matemàtiques.
Aquests tipus d’instruments han evolucionat cap a formes modernes, com els violins, les guitarres o les arpes. Tanmateix, la música tradicional ha conservat, sobretot en d’altres països europeus, la manera de construir i fins i tot de tocar els instruments medievals.

Personatges tocant fídules

(Ampliar) - Personatges tocant fídules. Miniatura mossàrab del 'Beati in Apocalipsin libri duodecim', Ca. 900-950. Viquipèdia.

La Fídula o viola oval. La fídula o viola oval era l’instrument més utilitzat pels trobadors i joglars, destinat a acompanyar el cant. És l’antecessor de la família dels violins. Té quatre o cinc cordes, algunes de les quals són dobles, i en alguns models se n’afegeix una d’exterior al mànec. El pont és pla, la qual cosa facilita la vibració simultània de les cordes alhora. Els llargs arcs, que apareixen a la iconografia, permeten l’execució de notes de molta durada o bordons, que actuen com a suport harmònic de la melodia cantada.
La fídula en forma de "8", contemporània de la viola oval, es diferencia d'aquesta per la seva capacitat melòdica. Per això el cos de l'instrument presenta una forma més estreta en la part central que fa possible el moviment de l'arquet a la manera dels actuals instruments de la família del violí. El seu pont segurament era arrodonit, per tal de permetre el pas de l'arquet per les cordes, d'una manera independent entre elles.

Personatge tocant la cítola

(Ampliar) - Personatge tocant la cítola. Imatge de l'exposició.

Cítola. La cítola forma part dels instruments de corda pinçada, amb els llaüts i les guiternes, emprats pels trobadors i els joglars per acompanyar el cant. Es tracta d'un instrument compacte, monòxil, amb mànec sovint acabat amb una imatge zoomorfa, de cordes dobles o simples i amb trasts. El mànec podia ser simple, doble o de grans proporcions només amb un forat per passar-hi el polze de la mà esquerra. La seva forma peculiar el feia molt apte per ser tocat mentre es caminava, pel fet d'aguantar-se pel propi pes damunt dels braços.
Es tocava amb plectre de ploma o banya, o d'altres materials orgànics com la canya o el pergamí, i la documentació parla del seu so estrident, sobretot a mans de joglars. Com la simfonia, era molt apreciat en la lírica galaico-portuguesa, com ho mostren les abundants miniatures que el representen al Cancionero de Ajuda, i les escultures de les esglésies del Camí de Santiago.

Rei músic fantàstic tocant l'arpa. Segle XIII

(Ampliar) - Rei músic fantàstic tocant l'arpa. Col·legiata de Saint-Martin de Candes-Saint-Martin, Indre-et-Loire. Segle XIII. Viquipèdia.

Arpa. L’arpa, originària de Mesopotàmia, és un dels instruments musicals més antics, que ja existia en el III mil·lenni abans de Crist. De forma triangular, la qual implica una diferent longitud de les cordes, i caixa de ressonància en un dels costats.
És portàtil, i l’utilitzaven trobadors i joglars, i també cavallers, atès que podien tocar-lo mentre cavalcaven. Té un fort poder emblemàtic, associat en diferents cultures a orígens del més enllà:. Durant tota l'Edat Mitjana va ser considerada un atribut del rei David.

Llaüts. Els llaüts, guiternes, cítoles i d’altres instruments de corda pinçada són originaris d’Orient, i reben diferents noms al llarg dels segles de l’Edat Mitjana. Normalment es tocaven amb un plectre o pua, que podia ser de canya, pergamí, ploma o banya, i guanyen importància a finals del període. Els trobem a la porta dels Apòstols de la Catedral de Girona.

Rabec o giga. D’origen oriental, és un instrument de so agut, i té forma de pera, dues o tres cordes i clavilles frontals. D’estructura semblant a la fídula, també es toca amb arquet però és de grandària més reduïda. Es tocava a l’espatlla però també sobre el genoll per influència àrab. Apareix al Beatus de Girona.

Viola de roda. La viola de roda és un instrument de corda fregada, un dels pocs instruments medievals d'invenció europea. Una roda accionada per una manovella frega les cordes de l'instrument, que són pinçades per unes petites peces de fusta montjançant un teclat. Aquest instrument rep el nom d'organitrum quan es toca entre dues persones i és d'una grandària considerable, i s'utilitzava en el cnt litúrgic a partir del segle X.
La versió de viola de roda o simfonia que s'exposa és una còpia d'una miniatura de les Cantigas de Santa Maria. Aquest instrument era molt utilitzat pels trobadors i joglars galaico-portuguesos, i va caure en desús a finals de l'Edat Mitjana, tot i que s'ha conservat en la música tradicional occitana fins als nostres dies.

Salteri. És un instrument consistent en una caixa de fusta amb diverses formes, sense mànec, amb cordes a una de les seves bandes, que s’accionen amb els dits o amb un plectre. És un instrument que perviu encara en molts països, des de l’orient d’Europa fins a Àsia.

Rota. El funcionament de la rota roman encara com un misteri; segurament era la combinació d’una arpa i d’un salteri. Va ser un dels instruments més populars durant el segle XII i tenia cordes a banda i banda de la caixa, amb una forma molt semblant a la de l’arpa.

Monocordi de Zarlino

(Ampliar) - Monocordi de Zarlino. Il·lustració de "Le istitutioni harmoniche" (Venecia, 1558). Viquipèdia.

Monocordi. El monocordi és un instrument destinat a un ús pedagògic, consistent en una caixa estreta i allargada, i d’una sola corda, amb un pont mòbil. Segurament hi apareixia escrit el nom de les notes, de manera que, en moure el pont i escurçar la llargària de la corda, permetia als estudiants entendre les proporcions matemàtiques en què s’expressen els intervals musicals.

En convivència amb tots aquests instruments de cordes apareixen esmentats en els textos i en les reproduccions plàstiques tota mena d’instruments de vent de la família de les flautes, orgues, corns, cornamuses, instruments de canya, també d’origen àrab; instruments de percussió de membrana com tambors i panderos i campanes o petits idiòfons de fusta que es tocaven amb una sola mà. Podem trobar corns al Tapís de la Creació i al Beatus de Girona, i també una cornamusa a sota de les voltes de la Rambla de la Llibertat.

Biga de Cruïlles, procedent del monestir de Sant Miquel de Cruïlles (segle XII-XIII). Representa una processó de monjos cantant

(Ampliar) - Biga de Cruïlles, procedent del monestir de Sant Miquel de Cruïlles (segle XII-XIII). Representa una processó de monjos cantant. Museu d’Art de Girona.

La música als monestirs. La música tenia una funció essencial en la vida monàstica durant l’Edat Mitjana. Servia per acompanyar la litúrgia, i també era font d’estudi per part dels monjos. La veu era l’instrument per excel·lència a l’església, i el cant en llatí, el vehicle per expressar la pregària dels monjos i dels fidels. Els instruments tenien un paper molt secundari en la litúrgia, tret de l’orgue o de l’organistrum, que servien per acompanyar el cant, sovint en forma de bordons o notes sostingudes. Tanmateix, la iconografia religiosa fa pensar que l’ús dels instruments era més habitual del que es pot pensar, atenent l’aparició de molts instruments en Bíblies il·luminades, en els capitells dels claustres o en les portalades, així com els comentaris crítics al seu ús i, fins i tot, les prohibicions d’utilitzar-los durant el culte.
L’escriptori monàstic era el lloc on es copiaven còdexs de tota mena, i també les obres musicals que circulaven per tot Europa. Es conserven còdexs musicals amb obres litúrgiques, i també d’altres indicats per a l’ensenyament de la música als monjos, ajudats per instruments com el monocordi.

Mènsula de la porta dels Apòstols de la Catedral de Girona. S'hi representa un àngel músic

(Ampliar) - Mènsula de la porta dels Apòstols de la Catedral de Girona. S'hi representa un àngel músic.

La música dels joglars. Són els intèrprets per excel·lència de la música medieval, i també del repertori dels trobadors. Però també els trobem interpretant èpica, drames litúrgics, actuant a les places i als carrers o a les cases de la noblesa.
En els seus espectacles utilitzaven tota mena d’instruments, tot adaptant-se al tipus de repertori i també a les possibilitats materials de cada circumstància. Els texts i la iconografia, ja siguin miniatures, pintures o escultura, testimonien molta varietat d’instruments de corda fregada i pinçada, però també percussions.
S’han conservat molts exemples d’iconografia representativa d’escenes de joglaria. En un context bíblic trobem joglars amb instruments musicals i també d’altres realitzant acrobàcies o jocs amb espases. Al claustre de Sant Pere de Galligants trobem una escena de joglars adornant un dels seus capitells. Representen les temptacions mundanes, i són un advertiment per als monjos. Apareixen al costat de la sirena, que amb el seu cant és també el símbol de les distraccions.

Detall de Beatus de la catedral de Girona (segle X). S’hi aprecien els vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi portant gigues o rabecs

(Ampliar) - Detall de Beatus de la catedral de Girona (segle X). S’hi aprecien els vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi portant gigues o rabecs. Tresor de la Catedral de Girona.

El Beatus de la Catedral. El Beatus de Girona és un manuscrit que transcriu el comentari a l’Apocalipsi, escrit pel Beat de Liébana i acabat el 975. Està escrit en escriptura visigòtica i il·lustrat amb 114 miniatures. No va arribar a Girona fins el 1078 quan va ser cedit a la canònica de Girona. En una de les miniatures del Beatus de Girona apareixen els vint-i-quatre Ancians de l’Apocalipsi sostenint les gigues o rabecs, juntament amb les copes. Podem trobar paral·lelismes en l’atribució d’aquest instrument als Ancians en la Portalada de Ripoll, i en molts d’altres edificis i manuscrits.
(Article basat en els textos de l'exposició).


[Més imatges]-------------Back-Index-Next


Giga o rabec. Peça exhibida a l'exposició

(Ampliar) - Giga o rabec. Peça exhibida a l'exposició.

Cornamusa. Relleu a les voltes de la Rambla de la Llibertat

(Ampliar) - Cornamusa. Relleu a les voltes de la Rambla de la Llibertat.

El rei David tocant l'arpa. Procedeix del monestir de Notre-Dame de la Daurade a Tolosa de Llenguadoc. Museu dels Agustins

(Ampliar) - El rei David tocant l'arpa. Procedeix del monestir de Notre-Dame de la Daurade a Tolosa de Llenguadoc. Museu dels Agustins. Viquipèdia.

Violes de roda. Miniatura a les 'Cantigas de Santa María' d'Alfons X

(Ampliar) - Violes de roda. Miniatura a les 'Cantigas de Santa María' d'Alfons X. Còdex de El Escorial (1221-1284).

Savi de l'Apocalipsi amb la seva giga. Segle XII. Timpà a Moissac, Occitània

(Ampliar) - Savi de l'Apocalipsi amb la seva giga. Segle XII. Timpà a Moissac, Occitània. Viquipèdia.

Capitell del claustre del monestir de Sant
Pere de Galligants on s’hi representa un músic tocant una fídula

(Ampliar) - Capitell del claustre del monestir de Sant Pere de Galligants on s’hi representa un músic tocant una fídula.

Guido de Arezzo mostra el Monocordi al bisbe Teobaldo. Segle XI

(Ampliar) - Guido de Arezzo mostra el Monocordi al bisbe Teobaldo. Segle XI. Codex Lat. 51, Viena. Viquipèdia.

Cítola. Ca. 1300

(Ampliar) - Cítola. Ca. 1300. British Museum. Viquipèdia.

Personatge tocant la fídula

(Ampliar) - Personatge tocant la fídula. Imatge de l'exposició.

Cítola. Peça exhibida a l'exposició

(Ampliar) - Cítola. Peça exhibida a l'exposició.

Ballarina amb castanyoles i joglar amb salteri de costats còncaus

(Ampliar) - Ballarina amb castanyoles i joglar amb salteri de costats còncaus. Miniatura del Cancioneiro de Ajuda. Ca. 1350. Viquipèdia.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés