|
|
Exposició entorn les llengües que han estat utilitzades majoritàriament pel poble jueu al llarg de la seva història.
Centre Bonastruc ça Porta - Sales d'exposicions temporals
Del 22 de març al 30 de setembre 2013
Les diferents llengües han estat emprades pel poble jueu en diferents moments i entorns, però també amb finalitats diferents. Per això, l'exposició arrenca dels temps més antics del Poble d'Israel i presenta l'hebreu com a llengua de la Bíblia; i arriba fins al món actual, on l'hebreu és una la llengua oficial d'un dels estats creats al segle XX.
(Ampliar)
- Facsímil del llibre de comptes de Jucef ben Zabara, 1443 (fragment). Arxiu Històric de Girona. També veiem aparèixer paraules catalanes enmig d'alguns textos hebreus dels jueus de Girona, quan no en sabien la traducció. Entre els comptes (en hebreu) de la comunitat jueva de Girona, el recaptador Jucef ben Zabara va anotar que calia pagar als porters dels jurats, per estrenes de Nadal, neules, clareya (beguda que es feia amb vi, mel i espècies aromàtiques) i torocs (torrons?).
Al llarg de l'exposició el discurs es focalitza també en dues llengües gairebé oblidades, però de gran riquesa literària i social: el ídix o el judeocastellà, així com presenta les llengües pròpies de la quotidianitat i dels àmbits familiars: la haquitia dels espais propis del judaisme mediterrani (segles XIX-XX) i el català medieval dels calls catalans (segles XII-XV).
Paral·lelament s'ha programat un cicle de conferències que tractaran les diverses llengües del judaisme des d'òptiques concretes: l'adaptació de l'hebreu com a llengua oficial de l'estat d'Israel, l'ús del ídix en l'àmbit familiar i en l'alta literatura (Premi Nobel), el ladino com a llengua emprada en les normatives rabíniques del món sefardita, la haquitia com a parla pròpia de les comunitats sefardites de Marroc, i el català com a llengua materna de les comunitats jueves de la Catalunya medieval.
(Ampliar)
- Bíblia hebrea. Frankfurt, 1695. Museu d'Història dels Jueus de Girona. L'hebreu és considerat llengua santa d'Israel perquè amb ell s'escriu la Tanakh (La Bíblia Hebrea) que es compon dels llibres de la Llei (Torà), els dels Profetes (Neviïm) i els Escrits (Ketuvim).
[Més imatges]------- - -
|
Tsene-rene, 1911. El Tsene-rene és el gran comentari en ídix den la Torà o Pentateuc, obra de Jacon ben Isaac Ashkenazi de Janow, del segle XVII. És una enciclopèdia del saber religiós i popular jueu, que va ser extraordinàriament popular (especialment entre les dones) en el món jueu de l'est d'Europa. Col·lecció de Joan Ferrer i Costa.
(Ampliar)
- Una de les sales de l'exposició.
|
