La Mare de Déu del Bell-Ull correspón a un culte popular molt arrelat a la ciutat en moltes èpoques. La capella, situada a l'angle oest de la galeria sud, és una antiga porta d'accés al claustre que va ser reformada en època gòtica.

Al timpà de la capella s'hi pot veure una escena composta per una imatge de la Mare de Déu, que era l'antiga titular de la capella dels Claustres, avui desapareguda, acompanyada de dos àngels, obra a tribuïda al mestre Bartomeu, de les darreries del segle XIII. El retaule de la Verge és dels segles XVII-XVIII.

(Ampliar) - Un moment de la celebració.

El 1904, el poeta Josep Carner trametia en una carta a la poeta mallorquina Maria Antònia Salvà, un poema de sis estrofes dedicat a l'obra escultòrica catedralícia, amb un títol llarg i prosaic: "A la Mare de Déu de Gràcia i de Bell-ull, que regna en el claustre de la catedral de Girona". Els versos fan així: "Amb la il·lusió plegada com una ala cansada, | ben nu de tota cosa del món, petjant l’orgull, | jo vull alçar la meva petita veu que plora | a la Mare de Déu de Gràcia i de Bell-ull".

(Ampliar) - Un moment de la celebració.

---

Mare de Déu de Gràcia i de Bell-Ull. Article i reportatge fotogràfic de la capella situada als claustre de la Catedral.