Sala Fidel Aguilar - Rambla de la Llibertat
girona, del 30 de setembre al 17 d'octubre del 1976

Cicle de Comunicació Gràfica
1. El cartell polític (cuba, itàlia, xina, portugal, frança)

El col·lectiu de treballadors de l'art integrats en l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, després d'haver muntat les exposicions "Els drets humans ara!" i "Homenatge a Carles Rahola", enceta amb aquesta mostra de cartell polític un cicle d'urgència destinat a presentar diversos aspectes de la comunicació gràfica -cartell, iconografia de masses, publicitat-, és a dir, els aspectes de la plàstica visual amb els que més qüotidianament estem en contacte.

(Ampliar) - Imatge de l'exposició "Els drets humans ara!". Viquipèdia.

A partir del contrast dels nostres pressupòsits teòrics amb la nostra curta però intensa pràctica, hem començat a veure clar un fet. I és que si crèiem que era imprescindible, hem vist que també és possible començar a iniciar l'autogestió de les tasques de difusió i dinamització culturals. La qual cosa vol dir que, d'una part, cal rescatar l'art i la cultura dels que sempre l'han usdefruïtat i utilitzat pels seus minoritaris interessos, siguin les oligarquies oficials o siguin les èlites il·luminades i que, de l'altra, cal apropar l'art i la cultura, com a patrimoni del poble que és, als seus més directament implicats.

Hem de partir, però, d'una constatació molt clara: que hom vol incidir en un camp que ha estat i és un dels més poderosos instruments de les classes dominants -tots recordeu les tristes figures dels artistes oficials, pallassos i servidors del sistema-, no hi caben ambigüitats. I així, si en el treball dins aquest sector reclamem de forma innegociable una plena llibertat -per un costat i per l'altre-, de forma igualment contundent expressem la nostra solidaritat activa amb les lluites per l'alliberament del nostre poble, representat per les classes populars que es mobilitzen sota els quatre punts de l'Assemblea de Catalunya, ja activament present a la nostra ciutat i comarques.

Conseqüents amb aquesta etapa pre-constituent i pre-democràtica que estem vivint, el nostre treball col·lectiu vol incidir en la recuperació d'algunes mínimes eines culturals que el feixisme ens ha arrabassat durant llargs i negres anys. I si és tot el poble el qui ara està començant a recuperar la paraula -i l'acció- nosaltres, des de la nostra pràctica específica, volem recuperar les imatges -segrestades també per l'autoritarisme-, el dret a mostrar-les, utilitzar-les sense pors i analitzar-les desalienadorament.

(Ampliar)

Per això, dintre aquest cicle que ara us presentem, comencem per exigir la llibertat d'expressió al CARTELL POLÍTIC, aquesta eina visual de les mobilitzacions populars. Puix que el cartell (que en la seva forma moderna, és a dir, amb l'ús del cromatisme i la iterabilitat o seriació data de la segona meitat del s. XIX), mentre que pel cantó de la reacció té una presència quantitativament minsa i artísticament insignificant, pel cantó dels sectors i organitzacions que representen les classes populars té una història i una realitat esplèndides i massives. És per això que el cartell polític va íntimament unit a tot moment revolucionari i a tot moviment de lluita popular: de la Catalunya republicana als moviments sindicals, de la Xina socialista als moviments de les dones, del Portugal d'abril a la Cuba revolucionària.

Aquest cicle i la seva primera exposició, finalment, ja hem dit que volem ser només modestes eines d'urgència. Preferim donar-ho a conèixer, si voleu de forma imperfecta, però ja ara mateix, abans d'esperar nous recaptes de material o una recerca teòrica més completa. Car els estímuls que s'en poden derivar han d'ajudar mínimament -des del nostre propi camp de treball- a l'alliberament que tots esperem i que s'ens fa ja inajornable.

Girona, Setembre del 1976

(Transcripció del document de l'exposició).

---

© Fotografies: Fèlix Xunclà/Assumpció Parés