Es comença preparant el sofregit, al que s'afegeix el brou i es deixa que bulli. En una paella, o una cassola de ferro colat, amb oli calent, es saltegen les gambes i es reserven, i es comença, en el mateix oli, el procés d'arrossejat dels fideus. La manera de rossejar-los és remenar-los permanentment, controlar la tonalitat, fins que quedin ben rossos; si es deixen de remenar uns es cremarien i els altres no es farien.

Quan els fideus estan al punt, s'hi afegeix el brou fins a deixar quasi coberts els fideus, moment en que es procedeix al salat. La quantitat de fumet o brou és preferible que sigui justa i no excessiva; si cal se n'hi pot afegir. Un cop cuits i sense suc es cobreixen amb l'all-i-oli, i s'els posa al forn uns minuts per obtenir-hi una mena de gratinat. S'hi afegeixen les gambes cuites prèviament, i el plat ja està disponible per anar a taula.

Com plat típic de pescadors, s'esmenta que originàriament en el fumet també hi posaven patates i pa torrat amb oli, i així feien el plat complet, amb les patates, el pa, el peix de roca i els fideus. En aquest cas, però, sense l'all-i-oli.

Jaume Fàbrega, en un article publicat al Punt Diari el 17 de juny de 2009, sortia al pas de la confusió que habitualment es dóna entre el rossejat de fideus i la fideuà valenciana. Indica que la fideuà(da) de Gandia o valenciana, es fa amb fideus gruixuts i porta marisc (musclos, gambes, sèopa, etc,), com si fos una paella de marisc, però amb fideus (poden ser “del foradet”), i no se serveix amb allioli. Allò que a Catalunya es coneix com a fideuà és, doncs, un altre plat: són els fideus rossos, el rossejat o els fideus a banda dels pescadors. També, arreu de les terres de parla catalana, hi ha diversos fideus a la cassola, greixonera, etc., fets amb carn o amb peix, o amb una barreja de carn i marisc. Solen ser caldosos i poden tenir altres ingredients vegetals, com bròquil, o bé botifarra, bolets, etc. Però això és una altra història.