Rossejat de fideus.

Plat que, tot i les seves variants, no cal confondre amb la fideuà valenciana. És típic de la zona costanera catalana. Els components del rossejat varien tan pel gust dels comensals, com per la disponibilitat dels ingredients, sense que ni una ni altre causa de variacions en rebaixi l'excel·lència.

Els ingredients.

Els components que relacionem no són més que una de les moltes combinacions possibles. Seran necessaris, per una banda, els ingredients habituals d'un sofregit: ceba, alls, pebrots, tomata i, en aquest cas, vi blanc. També precissarem els fideus fins, les gambes, un fumet o brou de peix, i l'all-i-oli, a gust.

La preparació.

Es comença preparant el sofregit, al que s'afegeix el brou i es deixa que bulli. En una paella, o una cassola de ferro colat, amb oli calent, es saltegen les gambes i es reserven, i es comença, en el mateix oli, el procés d'arrossejat dels fideus. La manera de rossejar-los és remenar-los permanentment, controlar la tonalitat, fins que quedin ben rossos; si es deixen de remenar uns es cremarien i els altres no es farien.

Quan els fideus estan al punt, s'hi afegeix el brou fins a deixar quasi coberts els fideus, moment en que es procedeix al salat. La quantitat de fumet o brou és preferible que sigui justa i no excessiva; si cal se n'hi pot afegir. Un cop cuits i sense suc es cobreixen amb l'all-i-oli, i s'els posa al forn uns minuts per obtenir-hi una mena de gratinat. S'hi afegeixen les gambes cuites prèviament, i el plat ja està disponible per anar a taula.

Com plat típic de pescadors, s'esmenta que originàriament en el fumet també hi posaven patates i pa torrat amb oli, i així feien el plat complet, amb les patates, el pa, el peix de roca i els fideus. En aquest cas, però, sense l'all-i-oli.

Jaume Fàbrega, en un article publicat al Punt Diari el 17 de juny de 2009, sortia al pas de la confusió que habitualment es dóna entre el rossejat de fideus i la fideuà valenciana. Indica que la fideuà(da) de Gandia o valenciana, es fa amb fideus gruixuts i porta marisc (musclos, gambes, sèopa, etc,), com si fos una paella de marisc, però amb fideus (poden ser “del foradet”), i no se serveix amb allioli. Allò que a Catalunya es coneix com a fideuà és, doncs, un altre plat: són els fideus rossos, el rossejat o els fideus a banda dels pescadors. També, arreu de les terres de parla catalana, hi ha diversos fideus a la cassola, greixonera, etc., fets amb carn o amb peix, o amb una barreja de carn i marisc. Solen ser caldosos i poden tenir altres ingredients vegetals, com bròquil, o bé botifarra, bolets, etc. Però això és una altra història.









  • Els ingredients de la cuina gironina. Reportatge fotogràfic i article sobre els ingredients habituals en els plats propis de la cuina de Girona.


    Back-Index