L'artista Obra Obra pública Textos bàsics Currículum Els Roca Costa
Mural al carrer de Barcelona de Girona

(Ampliar) - Mural al carrer de Barcelona de Girona. Josep Maria Oliveras Puig. CRDI - Ajuntament de Girona

Treball previ d'estudi de proporcions per al mural.

(Ampliar) - Treball previ d'estudi de proporcions per al mural. Col·lecció de l'autor.

Esbossos previs no realitzats

(Ampliar) - Esbossos previs no realitzats. Col·lecció de l'autor.

Procés de realització. Treballs dalt d'una bastida

(Ampliar) - Procés de realització. Treballs dalt d'una bastida. 1986. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Mural al carrer de Barcelona de Girona

(Ampliar) - Mural al carrer de Barcelona de Girona. 1986. Josep Maria Oliveras Puig. CRDI - Ajuntament de Girona.

Procés de realització. Treballs dalt d'una bastida

(Ampliar) - Procés de realització. Treballs dalt d'una bastida. 1986. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Mural al carrer de Barcelona de Girona

La botiga que mai no va existir.
Una botiga de vins i olis i una terrassa mediterrània enganyen el passavolant. No hi ha botiga ni terrassa, en realitat, sinó una paret pintada amb astúcia.
-és saludable -diu el pintor- que en una pintura hi hagi astúcia i fins i tot un cert cinisme, sempre que no quedin en primer terme.
Portant aquest principi a les últimes conseqüències, va estar a punt de dibuixar en Nadal abocat a la barana de la terrassa. Però, com que era el qui pagava, li van fer veure que podia ser mal interpretat.
Va passar-se un mes i mig enfilat a les bastides. El que més li empipava era la pol·lució i el soroll.
-Acostumat a treballar en la tranquil·litat de l'estudi, on puc tenir la temperatura adequada i el nivell de música que m'és més convenient, el treball a l'aire lliure en un lloc amb tan de trànsit va ser una experiència terrible.

Estat inicial i esbós definitiu

(Ampliar) - Estat inicial i esbós definitiu. Col·lecció de l'autor.

Hom suposa que en aquell mes i mig n'hi van passar de tots els colors, però no gosa demanar-li alguna anècdota, per evitar de caure en l'entrevista tòpica. Tanmateix, d'anècdotes en surten moltes a la conversa, si bé no relacionades amb el trompe l'oeil de la carretera de Barcelona. Com la que li va passar el dia que va anar a buscar el rètol de ceràmica de l'edifici Athenea:
-L'estaven tirant a terra a cops de pic, i abans que destruïssin tots els rajols, hi vam anar un vespre l'Emili Massanas, l'Ansesa i jo, ens vam enfilar a la bastida i amb un tornavís vam anar traient curosament, un a un, els rajols amb les lletres que formaven la paraula Athenea i els rajols que hi havia entremig de cada lletra. Vam fer-ne tres piles, una per a cada un. Però no eren piles iguals. En una hi havia més lletres que a l'altra i l'Ansesa i en Massanas no es posaven d'acord. Dels crits van arribar a les mans, i com que ni a cops es posaven d'acord, cadascun va agafar la seva pila i la va rebotre per terra. Jo, que m'ho mirava, vaig pensar que el millor seria que també esmicolés els rajols de la meva pila, abans no comencessin noves baralles per a repartir-nos-els. I ho vaig fer. Així van acabar les lletres de l'Athenea.
Santiago Roca-Delpech Costa, fill del pintor gironí Jaume Roca Delpech, viu al carrer que oficialment porta el nom del seu pare, tot i que a la plaça hom hi llegeixi encara el nom antic de Passatge del Carme. Des de casa seva mira al·lucinat les interminables conseqüències del Pla Perpinyà i enyora l'ambient de barri del Mercadal, on ell va néixer.
-Em considero un xicot suburbial, en el sentit que m'agrada més l'ambient de vida quotidiana del Mercadal que la monumentalitat del barri vell.

Santi Roca i Ricard Renart Castells durant el procés de realització. Treballs dalt d'una bastida

(Ampliar) - Santi Roca i Ricard Renart Castells durant el procés de realització. Treballs dalt d'una bastida. 1986. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Aquesta vida quotidiana és la que ha quedat reflectida en el mural que ha realitzat aquesta tardor en una paret mitgera que va quedar en ser enderrocades dues cases de la carretera de Barcelona per a fer el pas sota la via del tren.
-És pura escenografia. Un vint per cent més obra d'art que un decorat de teatre. El resultat final produeix una impressió de realisme objectiu, quan en realitat tot ha estat transformat i d'objectiu no en té gairebé res. Si hagués tingut més temps hagués pogut anar polint detalls durant tres mesos més, hauria pogut anar accentuant els trets realistes i arribar a un hiperrealisme total. Ara, tal com ha quedat no està gens malament, oi?
La feina de preparació va ser laboriosa. Quan l'alcalde, Joaquim Nadal, li va fer l'encàrrec, va començar a voltar per l'extrarradi de Girona, fotografiant elements arquitectònics que li cridessin l'atenció. Amb ells va anar muntant el trencaclosques i va definir el projecte.
-Primer pensava més aviat en la façana d'una casa només amb habitatge i aquest fou el projecte que vaig lliurar a l'ajuntament. Però al final em vaig decidir per la botiga. Per què d'olis i vins? Perquè és la paret mitgera d'un veritable magatzem de vins on també havien venut oli.
Va ser una feina meticulosa d'anar prenent mides, d'assegurar-se de la consistència de l'arremolinada sobre la qual havia de treballar, d'estudi dels colors...
-En el primer moment, quan vaig enfrontar-me a una paret nua tan gran, no sabia per on començar. Per això ho vaig dividir en tres peces. Joan Boladeres em va ajudar a traslladar a la paret el dibuix del projecte. Després, amb ell, un pintor de l'ajuntament i un ajudant que em vaig buscar jo, va començar l'aplicació del color. Només vaig fer servir sis colors: Blanc, negre, ocre, carmí, blau ultramar i òxid vermell.
Era pintura acrílica d'exteriors, normal i corrent. Barrejant sàviament els colors, va obtenir tots els tons que li calien. El més complicat, explica el pintor, era saber com quedarien un cop secs, perquè l'acrílic varia molt en assecar-se. Havia d'anar fent proves sobre planxes metàl·liques que escalfava amb foc per accelerar-ne l'assecatge.
-En definitiva, no eren problemes gaire diferents dels que tinc normalment a l'estudi: colors, ombres, perfils, perspectives... La diferència eren les proporcions. Amb en Boladeres vam haver d'utilitzar les tècniques que els pintors de parets fa temps que han descobert: una mànega transparent plena d'aigua ens servia com a nivell, un cordill enguixat per traçar línies rectes, un calc amb carbonet per a fer el rètol. Hi ha un petit sòcol per evitar que els esquitxos o la terra acumulada alterin l'efecte de les parts baixes. Hi ha recursos inventats a última hora per a resoldre els errors comesos pels qui van prendre les mides sobre les quals vam elaborar el projecte. Un dia se'ns va posar a plore quan la pintura encara no era seca. Sota la pluja, vam agafar galledes d'aigua i vam acabar-la d'esbandir tota, per evitar que quedessin regalims.
Tot i la duresa de la feina, Roca D. Costa repetiria l'experiència. Diu que li han plogut encàrrecs, sobretot d'industrials que volen que els pinti les parets exteriors de la fàbrica. Però ara prepara una exposició a Barcelona, i després en vol fer una a Girona amb imatges del seu barri del Mercadal, amb imatges d'una Girona "que pocs gironins coneixeran". Una Girona que coneix pam a pam i amb la qual ha arribat a una comunió total amb l'ajuda de Joyce. "Llegint l'Ulisses he entès moltes coses de Girona"., diu. Segurament per això, Roca D. Costa, que ha fet llargues estades a Londres i coneix la ciutat quasi tan bé com Girona, aspira a pintar unes imatges de Girona que puguin ser enteses a tot el món, lluny de cofoismes i localismes de mira estreta, lluny de la literatura que, com ell diu, canta les excel·lències del barri vell i amaga no solament que Fidel Aguilar va morir en la misèria, sinó que també la seva germana, que va fer donació de tot el que conservava de Fidel, morí també en la misèria, en una casa del carrer de la Força.
J.F.F. (Jaume Fabre i Fornaguera). Article publicat a "Revista de Girona", nº 119, novembre-desembre 1986.

----- © Santi Roca D. Costa