La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Notes històriques

Aquest carrer, conegut per aquest nom des del 1341, i també per carrer d'En Sunyer, d'En Jansana o d'en Llançada, comunica la plaça del Vi amb la Rambla de la Llibertat. El 1535 formava part del barri anomenat de l'Areny. La urbanització de l'Areny començà cap al 1160 per iniciativa del comte i del bisbe de la ciutat, que dissenyaren una retícula de carrers al voltant d'un mercat que es trobava a prop del sector més septentrional de l'actual Rambla de la Llibertat.

Tot el conjunt va créixer ràpidament i a començaments del segle XIII ja existia un gran mur de contenció que el protegia, per l'oest, dels aiguats del riu que anava del Cap de l'Areny al burg de Sant Feliu. La casa que fa cantonada amb la plaça del Vi va ser construïda el 1330, tal com indica la inscripció que es conserva a la part alta de la primera volta.

Al segle XIV, aquest carrer, conjuntament amb els anomenats de la Draperia i Albergueries formaven l'eix patrici de la ciutat. Segons dades publicades per Christian Guilleré, aquests carrers pagaven més d'un terç de la contribució del barri de l'Areny, el 37,04%, per una mica menys de la quarta part dels focs, el 24,44%.

En aquest carrer, el metge gironí Francesc Vinyes i Serra (1843-1900) fundador i col·laborardor de la Revista de Girona, promovia unes interessant tertúlies en un local de la seva propietat.

Al 1592, consta que la casa Ferrer-Bas, la de la mare de Jeroni del Real, es trobava a la cantonada d'aquest carrer amb l'actual Rambla de la Llibertat. La casa d'Estefania Ferrer consta documentalment que llindava a l'oest amb la plaça de les Cols, a l'est amb el carrer de la Carnisseria de l'Ovella, al nord amb la casa de mossèn Magí i al sud amb el carrer que anava de les voltes dels Esparters al carrer dels Mercaders.

L’any 1927, el fotògraf Valentí Fargnoli i Iannetta (1885-1944) venia les postals exposant-les als aparadors de la farmàcia Pérez-Xifra del carrer Abeuradors núms. 2 i 4 i cada dilluns les canviava per les últimes que havia fet.


Bibliografia

- Girona al segle XIV. Christian Guilleré. Volum I. Ajuntament de Girona i Publicacion de l'Abadia de Montserrat, 1993. ISBN 84-7826-476-0.

- Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906). Josep M. Calbet i Daniel Montañà. Cossetània Edicions, 2001. ISBN 84-9568-405-5.

- La Catalunya del Barroc vista des de Girona. La Crònica de Jeroni de Real (1626-1683). Joan Busquets i Dalmau, amb la col·laboració de Joaquim Nadal i Farreras. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 84-7826-513-9.


Back

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés