Sota les voltes de la Rambla s'hi poden observar tres capitells amb una imagineria ben curiosa. En un s'hi representa una figura amb barret, meitat home meitat cargol, que toca una mena de flauta; en un altre, un home que toca un sac de gemecs, i, en el tercer, una testa amb una venerable barba molt llarga i ales de vampir.

--

Carles Vivó, a Llegendes i misteris de Girona, respecte d'aquestes figures, explica que Sota les voltes de la Rambla [...], hi ha tres mènsules de pedra esculpides que segurament havien aguantat abans l'inici dels nervis d'una volta. La quarta ha desaparegut. Una d'elles és ben normal: figura un home que toca el sac de gemecs. Però les altres dues són més inquietants: una representa un home cargol, és a dir, un cap d'home amb un voluminós barret, que surt de la recargolada closca d'un cargol. L'altra, un estrany ancià amb llarga barba, amb dues vampiresques ales de ratapinyada. Segurament no tractaven de representar res concret sinó que, seguint la moda de l'art gòtic, copiaven les estranyes figures que se solien pintar als marges dels manuscrits medievals, els fantasiosos marginalia on l'il·luminador en lloc de dibuixar les pietoses imatges religioses de les figures centrals, deixava anar la seva fantasia inventant impossibles combinacions anatòmiques.

Segons Jaume Fabre a Guia d'escultures al carrer, obra referenciada a la bibliografia, hi ha dues versions sobre el significat d'aquestes tres peces, però que segurament es tracta del record de tres persones executades per la Justícia. Una de les versions explica que s'hi vol veure la representació de tres monjos del monestir de Banyoles (fra Pere Antoni Descall, infermer; fra Lluís Descall, sagristà, i fra Jeroni Cerrauta, capíscol) que el 31 de maig de 1622 van ser acusats d'haver causat la mort de l'abat Anton de Cartellà (Julià de Chia descriu aquesta història al llibre Bandos y bandoleros en Gerona. Apuntes históricos desde el siglo XIV hasta mediados del XVII).

L'altra versió considera que s'hi vol veure en els capitells uns homes executats públicament pels francesos a la Rambla durant la invasió napoleònica. Segons Carles Rahola, es tractaria del mossèn Narcís Dòria, fill de Girona i rector d'Arbúcies, i de Josep Font i Genís Camp, de Sant Esteve, acusats "d'haver format part de les partides armades que infecten els camins de Sarrià a Banyoles i cometen assassinats de soldats francesos", i penjats el primer de gener de 1810 a la, aleshores, anomenada Plaça de les Cols.

---

Bibliografia:

Guia d'escultures al carrer: itineraris a peu i en cotxe, de Jaume Fabre. Ajuntament de Girona. Col·lecció Guíes Urbanes, 1991. ISBN 84-86837-21-9.

Llegendes i misteris de Girona. Carles Vivó. Quaderns de la Revista de Girona, 1989. Diputació de Girona i Caixa de Girona. ISBN:84-86377-60-9.

La pena de mort a Girona, Carles Rahola, volum I. Rafael Dalmau, editors. Barcelona, 1975. ISBN 84-232-0317-4.