La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El monòlit dels 150 anys de la Renaixença

Seguint el passeig a l'entorn de l'edifici del santuari i l'hostatgeria de la Mare de Déu dels Àngels, al costat sud i a l'indret des del que es domina una magnífica panoràmica del pla de Girona, s'alça el Monòlit que commemora els 150 anys de l'inici de la Renaixença catalana.

El 17 d'abril de 1983 un grup de gironins es van reunir als Àngels per celebrar el 150 aniversari de la publicació al diari "El Vapor" del poema La Pàtria, més conegut per Oda a la Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, que es considera el punt d'inici de la Renaixença. Es va procedir a la lectura d'aquest poema i també d'altres de Marià Aguiló i de Mercè Rodoreda.

Ja el 8 d'abril de 1933, centenari de la publicació del poema d'Aribau, trenta gironins, amb Estanislau Aragó, com a president del GEiEG, i Àngel Portell al capdavant, van encendre-hi una foguera a les 12 en punt de la nit i van llegir-hi La Pàtria i la Crida del foc (1).

LA PÀTRIA (ODA A LA PÀTRIA)

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.

Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.


Notes

(1) - Dada extreta de l'article "Els Àngels", de Jordi Vilamitjana i Pujol, publicat al "Diari de Girona", 1 d'agost de 2008. Tornar al text


  • El Santuari dels Àngels. Imatges del Santuari, les panoràmiques i l'entorn.

  • La Història. Història, vicisituts i evolució del santuari de la Mare de Déu dels Àngels.

  • Les tradicions. Costumari gironí antic relacionat amb el Santuari dels Àngels.


    Back



  • Bonaventura Carles Aribau, Barcelona, 4 de novembre 1798 - 17 de setembre 1862. (Wikipèdia)

    Mercè Rodoreda, Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983, en una foto d'estudi feta a Ginebra al decenni de 1960. (Wikipèdia)

    El poeta Marià Aguiló i Fuster, Palma, 1825 - Barcelona, 1897, monument obra d'Eusebi Arnau i Mascort, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. (Wikipèdia)


    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés