|
|||
|
|||
|
Placeta situada en un lateral del carrer de Santa Clara, indret que historia Enric Mirambell (op. cit. a la bibliografia), comentant que [...] l'actual carrer de Santa Clara no era, com ho és ara, un llarg vial gairebé rectilini que uneix l'avinguda Sant Francesc amb la plaça de Sant Agustí. Hi havien tres places, una de les quals era l'anomenada del Mercadal, placeta que ha desaparegut com a tal, però encara en una de les antigues cases hi figura una làpida amb la inscripció "Antiga plaça del Mercadal", làpida que s'hi va col·locar per iniciativa del propietari de l'edifici Pere Simon i Vallmajor, que va ser regidor de l'Ajuntament.  Mirambell segueix descrivint-la com més o menys quadrada i molt tancada. S'hi accedia per tres passos d'una amplada reduïdissima. Venint del pont de Pedra la casa que s'aixecava a l'esquerra tancava gairebé totalment el recinte, deixant només el pas imprescindible. Semblantment passava en el sector oposat on se'ns presentava frontalment l'edifici de la funerària. El pas cap a les Bernardes tenia també l'amplada mínima per permetre la circulació d'un carruatge. Les voreres, en aquests dos passos, eren tan estretes que si un vianant coincidia amb el pas d'un vehicle s'havia d'encongir per tal de no sentir-ne el fregadís. Venint del temple del Mercadal s'entrava a la plaça del carrer de l'Obra. Aquest darrer accés no s'ha modificat, el trobem igual que sempre. En canvi les cases que constrenyien l'entrada al nord i al migdia varen ser enderrocades, una durant la guerra i l'altra en la inmediata postguerra, i en el seu lloc es construïren dos nous edificis de més reduïdes dimensions per tal de permetre la moderna alineació del carrer.  Imatge antiga de la placeta, amb el campanar de l'església del Mercadal al fons a la dreta. Aquest campanar va ser destruït durant la guerra 1936-1939. (Col·lecció privada, Girona) Els records que Mirambell descriu en el seu llibre abasten també les sensacions que li provocava l'indret: La configuració de la placeta li donava un caràcter recollit i acollidor. Semblava talment un pati de veïns. El trànsit rodat era tan escàs que pràcticament no impedia que es fes vida al carrer. Aquesta tranquil·litat només s'alterava una mica els dissabtes amb la presència de les tartanes dels que venien al mercat. A la imatge antiga de la placeta, s'en poden observar dos d'aquests vehicles, ja fa mots anys en desús. En la casa que fa recó i que es caracteritza pel seu artístic finestral, hi havia una quadra on s'estabulaven els animals, mentre que els carruatges restaven aparcats al mig de la placeta tot el matí del dissabte. Mirambell rememora la vida i la convivència dels veïns al carrer, explicant que les vesprades d'estiu tothom es projectava a l'exterior. Uns prenien la fesca al balcó, d'altres al pas de la porta, asseguts en una cadira, un tamboret o una poltrona de vímet. S'ntercanviaven converses entre els veïns i també amb el sereno que s'hi entretenia per matar una estona la seva llarga nit. Alguna vegada arribava a passar un cotxe... Bibliografia. |
  
|
||
