|
||||||
|
||||||
L'edificació dels Banys Àrabs de Girona està situada al peu de la Catedral, a l'inici del Passeig Arqueològic. Malgrat el seu nom, no respòn a una construcció bastida durant la breu dominació àrab, sinó que es tracta d'un edifici plenament romànic, destinat a banys públics, del qual el rei va atorgar-ne a la ciutat primer la concessió d'ús i després la propietat, amb contrapartides econòmiques.
El 1294 l'edifici va ser reparat de les destrosses provocades pels fets d'armes esmentats, i va seguir en ús fins el segle XIV, en el que va ser clausurat i passat a mans privades. El 1617 s'hi va instal·lar un convent de monges caputxines, comunitat religiosa que va convertir el lloc en dependències seves: el rebost, la cuina i la bugaderia. Així va seguir fins el 1929, any en el que va passar a titularitat pública, i va ser rehabilitat. L'edifici és de planta rectangular, compost de diversos àmbits, típics d'aquest tipus d'equipaments, heretats dels banys romans: un Apodyterium, o vestidor; un Frigidarium, o sala freda; un Tepidarium, o sala tèbia, i un Caldarium, o sala calenta. A aquestes instal·lacions cal afegir-hi un Furnus, forn i caldera. L'element més característic del conjunt és la piscina octogonal de la primera sala, el vestidor, coberta per una llanterna visible des de l'exterior. Els capitels que culminen les columnes que sostenen aquest element arquitectònic presenten una decoració de tipus geomètric i vegetal, malgrat que també incorpora alguns elements zoològics. |
![]() Frigidarium durant Girona temps de flors 2006. |
|||||


Bibliografia:
- El setge de Girona en temps de Pere el Gran. Enric Mirambell. Rafael Dalmau Editor, 1963. B-17900-1963.
- Girona medieval. L'etapa d'apogeu 1285-1360. Christian Guilleré. Ajuntament de Girona, 1991. ISBN 84-86812-25-9.