Desenvolupament i conseqüències de la batalla.

El 24 de maig, les forces hispano-catalanes es van desplegar a la dreta del Ter, entre Verges i Torroella, per tal d'impedir el pas dels francesos. El dia 26, aquests intentaren creuar el gual de Verges, però, davant la resistència de les artilleries, que disparaven d'una i altra banda del riu, es van desplegar cap a Torroella.

La matinada del dia 27 de maig, a les quatre de la matinada, amb una boira molt espesa damunt els bancs del riu, la cavalleria francesa va travessar el gual de Torroella, i amb la seva envestida va dispersar la infanteria espanyola que, després de la primera descàrrega dels seus mosquetons, ja no podia oposar resistència. Escalona va reagrupar la seva cavalleria per contraatacar i salvar el que fos possible dels infants, iniciativa que va ser contrarestada per 20 esquadrons de cavalleria i 5 batallons d'infanteria que havien creuat el Ter i els esperaven en formació de batalla. Els espanyols es van replegar procurant salvar les tropes de peu.

Les forces franceses van creuar, tot seguit, el gual d'Ullà amb els batallons del seu centre per atacar de front i de flanc el gruix de la infanteria espanyola; simultàniament, els francesos desplegats davant Torroella van llançar un atac per travessar el Canal del Molí, defensat per arcabussers a cavall d'Extremadura i els tercos Amarillos i Colorados, que van ser dispersats pels atacants.

A partir d'aquell moment va començar la desbandada. Els espanyols van intentar fer-se forts a toca Gualta, aprofitant l'obstacle del Rec del Molí, però van ser dispersats i marxaren en retirada per reagrupar-se a Girona.

Les forces espanyoles comptabilitzaren entre 3.250 i 5.700 baixes, entre morts, ferits i desertors, i els francesos, entre 300 i 500. Segons fonts franceses les pèrdues espanyoles excedien els 9.000 homes incloent-hi 2.000 presoners.

Amb aquesta situació, el camí quedava lliure per Noailles. El 30 de maig, tres dies després de la desfeta espanyola al riu Ter, Noailles començava el setge per terra i mar de la fortalesa de Palamós, que es rendia el 10 de juny. Seguidament es va dirigir a Girona, i el 19 de juny va començar el setge; el 24 havia instal·lat 18 gran canons de setge que començaven a batre les defenses i les muralles de la porta del Carme i el baluard de la Mercè, el dia 27, amb la presa del fortí de Conestable, dominava totes les defenses exteriors de la ciutat.

El 29 de juny va tenir lloc una reunió entre el governador de la plaça, Francisco de Copula, el mestre de camp, els jurats de la ciutat i representants del Capítol de la Catedral, en la que es va acordar la capitulació i conseqüent evitació del saqueig amb el que havien amenaçat el francesos si hi havien d'entrar per la força.

El 5 de juliol Josep de Grato i Rasset i Gerònim Fontdevila, delegats dessignats pel Consell General, tractaren amb Raymond Trobat, intendent del Rosselló i assessor de Noailles, les condicions de lliurament de la ciutat. El 10 de juliol entrava a Girona el duc de Noailles on es va fer prestar sagrament de fidelitat i homenatge en els termes que s'havien acordat.