La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La cerimònia del bateig de les criatures comportava tot un ritual social que començava amb el nomentament dels padrins, quan la mare anunciava el seu estat. Segons un costum ancestral puntualment observat, pertocava de ser-ho als ascendents més propers de les dues línies, padrí de l'una i padrina de l'altra, seguit pels col·laterals en rigorós torn. El padrinatge era voluntari, però sempre acceptat amb gust, i obligava a tenir cura i fins i tot afillar el fiol en cas de defunció dels pares.
Després del part i quan ja no es preveia cap perill per a la partera, pares i padrins fixaven el dia del bateig, generalment al cap de vuit o deu dies del naixement. Era de rigor que es convidessin tots els parents d'ambdues bandes fins al tercer grau, per bé que els padrins tenien dret a convidar també a algunes de les seves amistats.

Sortida d'un bateig a la parròquia de Sant Feliu. 1920-1930

(Ampliar) - Sortida d'un bateig a la parròquia de Sant Feliu. 1920-1930. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.

El dia del bateig era una gran festa familiar. Acostumaven a fer-se a mig matí o a mitja tarda a l'església parroquial, la qual ho anunciava amb campanades (1). Els convidats, endiumenjats, sortien de la casa del nadó en colla precedits pels padrins i seguits per la llevadora que portava la criatura vestida en bandola i coberta amb la gran "capa de batejar" que es trasmetia de pares a fills, al costat de la qual anava la "comare del ciri", un noiet, generalment germà o cosí del nou nat, que portava el ciri arrissat i enflocat que cremaria durant la cerimònia i que acabat es quedaria el capellà. Passat el 1900 era costum anar-hi en cotxe. La mare restava a la casa atesa per algunes parentes i veïnes.
A l'església tenia lloc tot seguit la cerimònia segons el ritual litúrgic. El padrí sostenia el fillol, la padrina sols li posava una mà al damunt, i deia el nom que havia escollit, generalment d'acord amb els pares, tot i que no era estrany que es mantingués secret fins arribar en aquell moment (2).

Una mare, al llit, rep el seu fill vestit pel bateig de mans de la llevadora. L'infant és Xavier, el fill de Joan Olivas i Roser Recarens, de Banyoles. 1960

(Ampliar) - Una mare, al llit, rep el seu fill vestit pel bateig de mans de la llevadora. L'infant és Xavier, el fill de Joan Olivas i Roser Recarens, de Banyoles. 1960. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany.

Era costum que el primer fill portés el nom del pare o de l'avi, i la primera filla el de la mare o l'àvia. Des de 1502, per disposició del bisbe Berenguer de Pau, bisbe de Girona entre 1486 i 1506, cada parròquia de la diòcesi inscrivia en els llibres parroquials el nom dels batejats, el dia del bateig i els noms dels pares i dels padrins. Acabada la cerimònia es tornava a casa, i si s'anava en cotxe era tradicional donar abans una volta per la Devesa.

Pica baptismal de la Catedral de Girona. 1911-1936

(Ampliar) - Pica baptismal de la Catedral de Girona. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

En ser a l'escala que menava al pis o a l'habitació, això en el cas que el padrí no hagués promés un regal a la llevadora, aquesta es "sentia cansada" i llavors allargava la mà al padrí perquè "l'ajudés" a pujar. En alguns indrets del Gironès ho feien quan vestien la criatura, al·legant que no tenien prou "llum" per a trobar les agulles. Arribats a dalt, els padrins prenien l'infant en braços i el donaven a la mare dient aquestes paraules: "Déu el conservi molts anys i el faci gran i sant cristià", a les quals responia la mare: "Déu ho faci".

Seguici de bateig

(Ampliar) - Seguici de bateig. Estampa popular gironina.

Mentrestant, encara en el darrer quart del segle XIX, a baix el carrer s'havia aplegat un bon nombre de mainada, i fins i tot de gent gran, que esperaven el "bateig" cridant desaforadament:

És viu, &oeacute;s mort, tireu-lo a l'hort;
és mort, és viu, tireu-lo al riu.

I mentre la mare demanava detalls de la cerimònia, els padrins i els convidats sortien als balcons pel llençar el "bateig" als que escridassaven a baix el carrer. Els tiraven confits, fruites seques i joguines de poc preu en major o menor quantitat segons la situació de la família i el lluïment dels padrins. Mentre, els d'abaix seguien cridant "aquí, aquí, bateig".
Solia acabar amb el llançament de grapats de calderilla i d'algunes monedes "de fadrí" (cinquanta cèntims d'argent). Després es tancaven balcons i finestres, generalment entre protestes i crits de la mainada que mai no en tenia prou i s'esgargamellava cridant:

Rancis podrits, butxaques de cuiro,
rancis podrits, tireu confits.

O bé: "Bateig bort, tireu criatura i tot".

Mainada recollint 'bateig'. Ca. 1955

(Ampliar) - Mainada recollint 'bateig'. Ca. 1955. Font: www.depoblet.blogspot.com

Després es feia el "convit", generalment una xocolatada que tenia lloc a la casa i més sovint en qualsevol xocolateria o cafè on els convidats s'asseien en l'ordre que indicaven els padrins. La xocolatada es feia en mig de la més franca alegria, i després s'obsequiava cada convidat amb una bossa de confits. Les despeses havien de pagar-les els padrins, però a vegades ho feien a mitges amb els pares.

Retrat d'estudi d'una família celebrant un bateig. 1927

(Ampliar) - Retrat d'estudi d'una família celebrant un bateig. 1927. Amis Unal Alá. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els dos dijous anteriors a l'anoment Dijous Gras eren conegut, encara al segle XIX, amb el nom de "dijous de padrins" el primer, i "dijous de les padrines" el segon. Des de molt antic era costum que els qui durant l'any acabat havien apadrinat un mateix infant, s'obsequiessin en aquests dos dijous; en el primer era el padrí qui obsequiava la padrina; en el segon era la padrina la que corresponia al padrí. Aquest costum es va començar a perdre cap a 1880, per bé que persisitiren algunes reminiscències.
Velles creences deien que si a la criatura se li posava el nom del sant del dia en què va néixer o el del dia del bateig, no podia morir embruixat ni de cap mal donat, que la criatura que inaugurava les aigües baptismals renovades per Pasqua moriria "abans de temps", que batejar en dimarts o divendres era arriscar-se que la criatura en fer-se gran esdevingués bruixa o bruixot, i que si el capellà tirava massa aigua al catecumen, aquest podia tornar-se beneitó.

Bateig d'un infant de la família Casals a l'església de Santa Susanna del Mercadal. Retrat familiar davant la porta de l'església. 1934

(Ampliar) - Bateig d'un infant de la família Casals a l'església de Santa Susanna del Mercadal. Retrat familiar davant la porta de l'església. 1934. Ferran Forns Navarro. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Text basat en "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", J. Gibert. Barcelona, 1961).


Notes
(1) - Als pobles de la comarca ho feien amb un repicament com en dies de gran festa, vogant les campanes grosses. Si el batejat era un noi el repicament era triple, i doble en cas de noia. - (Tornar al text)

(2) - Una curiosa anècdota gironina explicada pel metge Josep Pasqual Prats i recollida per J. Gibert, diu l'apassionament de les èpoques de la carlinada. Quan la guerra "grossa" (la del 1835 a 1840), una família liberal que vivia al carrer de les Ballesteries portà a batejar una nena a la col·legita de Sant Feliu. En demanar el rector quin nom se li havia de posar, el padrí respongué amb posat altiu: Isabel, Segunda, Perpètua. El sacerdot es negà a admetre-ho i es produí un escàndol que repercutí en la població, la qual es dividí en dos bàndols. Tant s'agreujaren els ànims, que calgué que prenguessin cartes en l'afer les altes autoritats civils i eclesiàstiques. L'incident s'arranjà i a la batejada li varen ser imposats els noms de Isabel, Anna i Narcisa. - (Tornar al text)


Capa de bateig. Ultim quart segle XIX primer quart segle XX

- Capa de bateig. Ultim quart segle XIX primer quart segle XX. Museu d'Arenys de Mar.

Bateig a l'església de Sant Feliu. Retrat del matrimoni amb l'infant a la pujada de Sant Feliu. 1957

(Ampliar) - Bateig a l'església de Sant Feliu. Retrat del matrimoni amb l'infant a la pujada de Sant Feliu. 1957. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vestit de bateig. Ultim quart segle XIX primer quart segle XX

- Vestit de bateig. Ultim quart segle XIX primer quart segle XX. Museu d'Arenys de Mar.

Bateig d'un nadó a l'església de Santa Susanna del Mercadal. 1955

(Ampliar) - Bateig d'un nadó a l'església de Santa Susanna del Mercadal. 1955. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vestit de bateig. Segle XIX

- Vestit de bateig. Segle XIX. Museu d'Arenys de Mar.

Petxina per baptisme. Segle XIX

(Ampliar) - Petxina per baptisme. Segle XIX. Museu d'Història de Girona.

Confits de bateig

(Ampliar) - Confits de bateig. Viquipèdia.

Quid est baptismus. Segle XVIII

(Ampliar) - Quid est baptismus. Segle XVIII. Universitat de Barcelona.


Bibliografia
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", J. Gibert. Barcelona, 1961.


-----------Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés