La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

En temps ja molt llunyans aquestes festes solien començar poc desprès de passat Nadal, per a acabar el dimecres de Cendra, amb disfresses, mascarades i altres entremesos, els detalls dels quals són de difícil precisió, per bé que cal suposar que els gironins d'altres èpoques prendrien com a norma les variades diversions que a la capital del Principat es seguirien des de temps remots, amb festes populars, ballets, saraus, personificacions del Carnestoltes en algun ximple o borratxo que seria passejat solemnialment, i combats amb llanç,ament d'ous plens de farina, guix, cendra o altra menys neta matèria.

Imatge de Carnestoltes, en 'Capellut'. 1407

(Ampliar) - Imatge de Carnestoltes, en "Capellut". Notaria de Castelló d'Empúries. Manual de 1407. Arxiu Històric de Girona.

Dies de disbauxa. Documents gironins molt antics ens diuen repetides amonestacions amb què ja des del segle XII els bisbes exhortaven a la moderació, vistos els excessos que es feien durant aquests dies. En un document notarial del segle XIV s'esmenta la "festa de la fartanera o dels goluts", simbolitzada per una vella portant un pollastre travessat per un ast, que se celebrava per Carnestoltes.
Altres documents posteriors parlen de la moixiganga del "munoi", o mico, segons uns, del "lleó", segons altres, que encara a començaments del segle XVIII els veïns del barri de Sant Pere passejaven en el curs d'una gran mascarada il·luminada, per la plaça i carrers de la barriada (1). I altre vell costum, suprimit en ple segle XVIII a causa del seu caire molest, era el del "tir als coves" que es feia durant una hora a la plaça de les Cols (actual Rambla de la Llibertat), on s'aplegaven uns homes portant uns coves d'adroguer a l'esquena, dins els quals la mainada tirava amb força tronxos de col i naps que prèviament havien apilotat en grans munts, peró com que els coves envestien sobtadament les colles, d'aquí que molt sovint, el nap o el tronxo anessin a parar allà on menys s'esperava, i produïssin els consegüents estropicis.

Carnaval a Girona. 1984

(Ampliar) - Carnaval a Girona. 1984. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Prohibicions al segle XVII. Cap a l'any 1641, com fos que, per efecte del desanquillosament d'un període d'extrema tensió produïda per guerres i misèries, es desboquessin els gironins celebrant un carnaval tant disbauxat i corromput que arribà a escandalitzar la gent pietosa, els Jurats, pel temor que la ciutat no caigués sota la còlera divina, decidiren acabar de soca-rel amb les immoralitats carnavalesques i es proposaren reformar la vida i costums dels ciutadans, prohibint que per sempre més es celebressin els Carnavals en la ciutat i ravals.
Encara més, també feren solemne vot d'impedir i prohibir durant l'any tota mena de balls i saraus, excepció feta dels que s'haguessin de celebrar amb motiu d'un esdeveniment extraordinari, festes de confraries, casaments o per altra causa que es pogués justificar. Aquest vot va ser decidit per acord del dia 2 de febrer de 1641.
Els gironins hagueren d'observar la prohibició fins el dia que va ser destinada a la ciutat una guarnició militar. Veient la tropa que durant els carnavals la població romania silenciosa i ensopida, els soldats decidiren disfressar-se i celebrar balls pel seu compte i risc. L'any següent, 1655, el governador militar permeté les mascarades, amb protesta per part dels Jurats, els quals al·legaren el vot fet catorze anys abans. Però els ciutadans decidits a aprofitar l'ocasió que se'ls presentava, varen fer causa comú amb la tropa i ben aviat les gresques i bogeries del Carnestoltes tingueren de nou per escenari els carrers de la ciutat.
Davant la decisió presa per la població, malgrat les amonestacions i excomunions, i pel mal caire que amenaçava prendre la qüestió, els Jurats accediren a una commutació del vot. Serien permesos els balls i mascarades, però els ciutadans gironins s'obligarien a pagar cinquanta lliures anuals a fi de dotar una donzella pobra (2), a dejunar cada primer de febrer i a fer celebrar en cadascun dels dies de Carnestoltes vuit misses a la capella consistorial de Sant Miquel. Aquesta commutació va tenir lloc el 7 de febrer de 1660.

Carnestoltes a la Rambla de la Llibertat. 1985

(Ampliar) - Carnestoltes a la Rambla de la Llibertat. 1985. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Un Carnestoltes diferent al segle XVIII. Continuà celebrant-se el Carnestoltes. Amb el temps, però, innombrables disposicions acabaren per transformar-lo i donar-li un caire mancat de gràcia. Les contínues calamitats públiques, esgotaren l'humor dels ciutadans que amb la seva retracció el convertiren en un record. Aleshores començà a celebrar-se un "sarau", anomenat "de la mitja pela", per estar obligats els concurrents a abonar aquesta quantitat, organitzat per la Confraria de la Puríssima Sang (3), a fi de recaptar cabal per a les despeses de celebració de funcions religioses de desgreuge. Aquest sarau va ser substituït en ple segle XIX per una recollida d'almoines pública.
Cap a finals del segle XVIII, algun any, al Teatre de les Comèdies (situat en el mateix indret on actualment hi ha el Teatre Municipal, bastit el 1860) es celebraven balls, als quals no s'admetia l'estament popular. Estaven dirigits per un "mestre de sala", i l'entrada costava una pesseta.

Carnestoltes a Girona. 11 de febrer 1983

(Ampliar) - Carnestoltes a Girona. 11 de febrer 1983. Dani Duch Dausà. CRDI - Ajuntament de Girona.

Uns Carnestoltes gironins de penitència. L'any 1814 molts gironins, que acabaven d'arribar del captiveri a França com a conseqüècia de la Guerra del Francès, adoptaren uns costums molt austers. Des de llavors els carnavals passaren gairebé desapercebuts. La moralitat s'emportà la partida. Gairebé tota la població passava aquests dies en el recolliment i en l'oració.
L'any 1816 es varen fer funcions de desgreuge a totes les esglésies de la ciutat, amb gran concurrència de devots, i els confrares de la Puríssima Sang vetllaren el Crist de la Confraria a la seva capella de l'església del Carme. Cadascun dels dies de Carnestoltes es varen repartir per la ciutat uns versos que eren, alhora, una amenaça i una súplica.
Els de diumenge deien: "Oh hombre!, una sola vez | has de morir, y no más | si bien, siempre gozarás, | si mal, ¿qué será después? | Oh hombre! Comida han de ser | nuestros cuerpos de gusanos, | en recreos pues mundanos | no hos dexeis envilecer. | Oh Dios!, despreciar hacedme | esta vida miserable | y en la vida perdurable | lugar dispuesto tenedme".
Els de dilluns ja eren apocalíptics: "Es todo mal el Infierno | y de todo bien faltado | buelve en ti pues descuydado | y huye del tormento eterno. | Ni un dedo puedes tener | en el fuego, o pecador, | y del Infierno el ardor | puedes vivir sin temer?".
Però en arribar al dimarts ja es feien més manyacs: "Si soys todos mis contentos | mi bien, mi Padre, mi Dios, | ¿cómo estaré sin vos | en los tormentos eternos?".

Organitzadors del Carnestoltes a Girona. 1981

(Ampliar) - Organitzadors del Carnestoltes a Girona. 1981. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.

Carnestoltes al casinos. Malgrat aquests temors, amb els anys els gironins començaren altre cop a divertir-se, però això sí, de manera innocent i honesta. A mitjan segle XIX, durant el dilluns i el dimarts, s'acontentaven amb ballar contrapassos, sardanes, corrandes i "la borra", segons el capritx del director d'orquestra, i durant els intermedis s'entretenien cantant corrandes o bé cançons d'una molt lleguera tonalitat picaresca. A la plaça de les Cols (actual Rambla de la Llibertat), i sobretot a la del Vi, se celebraven ballades.
Excepcionalment hi prenien part els casats, que hi portaven de bracet les mullers, i fins i tot algun avi amb les seves nétes, per puntejar el contrapàs o la sardana (4). Molts gironins participaven en les ballades, que eren unes ballades discretes (5), sobretot el jovent que en aquests dies s'esplaiava en una barreja on no es distingien les classes socials, tot i que cadascú procurava ajuntar-se amb els seus, hi havia condescendència en aquests dies excepcionals, i es permetia una promiscuitat del tot intolerable en els altres dies de l'any. També es permetia que els promesos poguessin anar sols pel carrer.

Ball del Jo te l'encendré..., típic de Carnestoltes

(Ampliar) - Ball del "Jo te l'encendré...", típic de Carnestoltes. Gravat antic gironí.

Dies de disbauxa. Les cases que tenien servei domèstic, criats o criades, aquests dies de Carnestoltes eren els únics en què se'ls permetia sortir. Durant la resta de l'any no gaudien d'altres dies de llibertat. El costum que les criades tinguessin lliure la tarda del diumenge es va implantar entrat ja el segle XX.
Cap a 1869 les societats recreatives el "Casino Menestral" i el "Casino Gerundense", començaren a celebrar, amb certa moderació, alguns balls carnavalescs on respectivament concorrien les classes popular i les senyorívoles. La primera arribà a organitzar cavalcades que entraven a la ciutat pel portal d'Àlvarez (l'entrada al carrer Nou per ponent) i que varen tenir gran acceptació. El "Casino Menestral" i el seu successor, "Odeón" acabaren per organitzar i celebrar balls veritablement fastuosos als que concorrien també la major part dels socis de l'altre casino, anomenat "dels senyors".
Els prejudicis imperants en aquell moment es posen en evidència quan, en un gran ball que s'havia de celebrar al "Casino Gerundense" pel Carnestoltes de l'any 1873, no hi va anar ni una sola damisel·la ni una sola dama. Moltes eren les que, empolainades i preparades, estigueren esperant als seus domicilis l'avís d'algun familiar que les fes saber la presència d'altres dames al saló de ball; cap volia ser considerada la primera per temor de ser criticada de frisar, i el ball no es va poder celebrar per manca total de senyoretes.

Carnestoltes a Girona. 1987

(Ampliar) - Carnestoltes a Girona. 1987. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona.

Societats recreatives i el Teatre Municipal. Amb el pas dels anys, diverses societats recreatives organitzaren balls carnavalescs: la "Terpsícore", el "Orfeón Gerundense", el "Liceo", el "Club Velocipedista", "Calipso", el "Olimpo", "Talía", "Oriente", "La Incógnita", "El Recreo", "Las Odaliscas", el "Centro Republicano" i d'altres, la major part d'efímera vida, que apreixien i desapareixien una darrera l'altra. L'any 1887 se'n celebraren a la Fonda de Sant Antoni.
Les sales s'adornaven amb més o menys bon gust, mitjuançant grans mascarons, banderoles de paper i llustrina, garlandes i serrells, i tot allò que consideraven que podia contribuir a accentuar la nota de color i alegria.
Es tiraven confits; la utilització de paperets i serpentines encara no s'havia introduït. En aquests dies es tocaven setze ballables, en dues parts, en cadascuna de les quals s'incloïa un dels anomenats de "quadro".
El programa d'un ball carnavalesc celebrat al Teatre Municipal el 1887 els ordenava d'aquesta manera: Primera part: Sinfonía - Walz - Habanera - Mazurka - Schotish - Polka - Americana - Rigodó. Segona part: Sinfonía - Polka - Habanera - Mazurka - Lanceros o Rigodón - Habanera - Walz - Galop.
Cap el 1870 es varen començar a organitzar balls al Teatre Municipal. Solien ser els més famosos, i començaven uns diumenges abans de les festes. Per a anivellar el sòl, es va solucionar el pendent del pati mitjançant un taulat que es posava damunt de les butaques.
Als ball s'acostumava d'anar-hi disfressat, sobretot les dones, que es tapaven la cara amb màscares de setí, vellut o cera. A la sortida dels balls de tarda la gent s'aplegava sota les voltes de la Rambla i de la plaça del Vi, on el tradicional passeig era un seguit d'escaramusses a cops de confits primer, de paperets després, que es perllongaven fins a darrera hora del vespre, durant els tres dies, sobretot el diumenge i el dimarts. Era molt alta l'alfu&egraVe;ncia de camperols de les rodalies que venien a participar de les ballades i carnestolades.
Alguns anys havien sortit cavalcades, com les organitzades per la societat "Las Odaliscas", que tenia el seu local a la Rambla. S'anava a rebre el Carnestoltes a l'estació de França i, amb carretel·la i música, se l'acompanyava triomfalment pels carrers de la ciutat abans d'entronitzar-lo al balcó de la societat, on s'estava al seu tron durant els dies de festa. Quan encara existia la Universitat Lliure de Girona (1870-1874), hi havia comparses d'estudiants que acostumaven a donar serenates a un cert nombre de noies, amb guitarres i panderos.
L'Ajuntament costejava audicions de sardanes que en cadascun dels tres dies, a la tarda, tenien lloc a la plaça del Vi, on també sovint hi alternava la banda regimental donant concerts. Era costum que aquests dies s'estrenessin les sardanes que havien de ser les novetats de la temporada d'estiu.

Carnestoltes a Girona. 1987

(Ampliar) - Carnestoltes a Girona. 1987. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.

Disfresses, jocs i cançons. A la nit del dissabte es reunien les famílies de més to. i el jovent organitzava assalts a les cases de les amistats, on ja els esperaven per obsequiar-los amb un ressopó al que mai faltava, perquè era de rigor, el llonguet amb botifarra. Aquestes colles de saltejadors acostumaven a disfressar-se formant comparses de més o menys bon gust.
A les darreries del segle XIX s'havia consolidat a Girona un Carnestoltes assenyat. Pertot es veien disfresses; algunes eren les "fardaixes" fabricades amb un cobrellit, dones vestides d'home i homes vestits de dona, dominós, pallassos, hi havia qui en tenia prou posant-se un sac al damunt, els de "la figuereta", i molta mainada amb la cara tapada amb una carota barata de cartró, que anava amunt i avall dels carrers amb una escombra i cridant per espantar a la gent. Colles de pidolaires disfressats mendicaven pels carrers, tot cantant al so de mal afinats instruments, contribuint amb la seva murga i les seves llustrines a la nota de color, bastant grisa, del carnaval gironí.
La ciutat ressonava de veus fingides i estrafetes, de xiscles femenins i dels escàndols que armaven algunes disfresses que "cantaven la canya" als passants sense que els ofesos poguessin protestar per l'abús. Aquest era el panorama del Carnestoltes gironí al trencar el segle XX.
Durant aquests dies, i davant la propera arribada de la Quaresma amb els seus dejunis i abstinències, la gent procurava rescabalar-se fent gran consum de carn de porc. Es menjaven també moltes coques de greixons de les que omplien els seus aparadors confiters i flequers.
També la mainada tenia per aquests dies el seu joc especial. Ballaven a l'entorn d'un ninot que feien amb palla i parracs, i que anomenaven "En Carnestoltes", al compàs de la següent cançoneta: "El ball de la gitana | n'és un ball molt divertit | per un "tai" de llangonissa | ballarem tota la missa, | per un "tai" de botifarra | ballarem tota la nit. | Un burro petit | que tenia quinze anys, | tots ajupits a terra (fent-ho)".
Altres cançonetes infantils peculiars d'aquestes jornades, eren les dues següents, d'igual tonada: "Quan el pare Benet no hi és | mengem farro, mengem farro | quan el pare Benet no hi és | mengem farro ben esopès". I l'altre: "Quan el pare no té pa | la mainada, la mainada | quan el pare no té pa | la mainada fa ballar".
Dincs els cançoner carnavalesc cal esmentar la més típica, la coneguda "Jo te l'encendré...". Es col·locaven dos homes cara a cara, posant cadascun d'ells les mans a l'espatlla de l'altre; al capdavall de l'esquena se'ls penjava un paper. Els demés participants es posaven, en dues fileres, agafant-se per l'espatlla, i el capdavater duia una espelma encesa, o llum d'oli, amb el qual havia d'encendre el paper movent-se al compàs de la cançoneta: " Jo te l'encendré, | el tio, el tio fresco, | jo te l'encendré;s, | el tio de paper".

Jo te l'encendré, | el tio, el tio fresco, | jo te l'encendré;s, | el tio de paper

(Ampliar) - Font: "Girona. Petita història de la ciutat...".

Els que el portaven penjat, sense moure's, havien d'evitar-ho fent a cada pas un saltet (ara a la dreta, ara a l'esquerra) amb forçades contorsions perquè el paper no es mantingués quiet. En el darrer compàs feien una mitja volta, sense moure mai els braços, quedant cadascun d'ells al lloc on estava l'altre. I aleshores esponien: " Tu no l'encendràs, | el tio, tio fresco, | tu no l'encendràs, | el tio de detràs", prosseguint les contorsions i els saltets fins que algú de la fila, que a cada posada s'anaven tornant, aconseguia cremar un dels papers i passava a ocupar el lloc del que s'havia deixat encendre el "tio" de paper. Pròpiament, peró en lloc de "tio" havia de ser "tió".
En arribar el dimarts totes les esglésies de la ciutat celebraven cultes en desgreuge de les ofenses que durant aquests dies s'havien pogut inferir a Nostre Senyor. A la tarda era tradicional celebrar a la plaça del Vi, després de les sardanes, l'anomenada "rua" que era una mena de saturnal barata i molt ingènua. La plaça s'omplia de gom a gom. Sota les voltes no es podia caminar i els balcons estaven atapeïts de gent. Hi anaven a fer les darreres rucades (6), els "mamarratxos", les "fardaixes" i tot el jovent disposat a divertir-se amb el "ball de l'esvalotada" o "de les empentes".
En finalitzar la darrera sardana, la cobla començava una sèrie de "galops" com el "On és la Pepa?", que es ballava, el "Petllari, pica fort" que es saltava agafats del braç i posats en llargues rengleres i, sobretot, el "toquen a córrer" que es corejava a tota veu:

L'Avi Porra, | L'Avi Porra, | quan era petitet | portava coforra, | ara que és grandet | porta casquet. | Toquen a córrer, | toquen a córrer

(Ampliar) - Font: "Girona. Petita història de la ciutat...".

"L'Avi Porra, | L'Avi Porra, | quan era petitet | portava coforra, | ara que és grandet | porta casquet. | Toquen a córrer, | toquen a córrer", mentre que tothom corria bojament, plaça amunt i plaça avall, entre crits, xiscles, rialles, trompades i caigudes, i que s'acabava amb la simulació de la mort de Carnestoltes quan la cobla evocava amb els seus sons el tètric cant de les absoltes.
Despré la gentada es dissolia i molt s'aplegaven a les voltes de la Rambla per prosseguir el quotidià passeig sota una assortida pluja de paperets multicolors. A la nit es celebraven els darrers balls, que començaven a les vuit del vespre. Al punt de tocar les dotze hores al campanar de la Catedral, es presentava a la porta de la sala el "sereno" de la demarcació qui, amb veu solemne, "cantava" l'hora, anunciant així l'entrada de la Quaresma. Tot seguit s'acabava el ball i els assistents es retiraven per colles, silenciosament, murmurant la corranda tan cantada a Girona: "Carnestoltes quinze voltes | i Nadal de més a més, | que tot l'any ne fossin festes, | la Quaresma mai vingués".

(Text basat en "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", J. Gibert. Barcelona, 1961).

Carnaval a Girona. 10 de juny 1975

(Ampliar) - Carnaval a Girona. 10 de juny 1975. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes
(1) - Pertanyia al gremi dels blanquers, el qual el tenia dipositat en un hostal que precisament se'n deia "del lleó". Sembla que aquest lleó desaparegué en l'aiguat del 1843 arrossegat per les aigües del Galligants. Més informació a "Faràndula. Cinc-cents anys..." citat a la bibliografia. - (Tornar al text)

(2) - Des de 1661 es feia per sorteig en un cadafal que es muntava a la plaça del Vi, en el qual se situaven les autoritats municipal. Precedit per les formalitats legals requerides en aquesta mena d'actes, dos nens de poca edat feien rodar el bombo on hi haviales cèdules de les donzelles que pretenien el premi, i alternativament treien el nom afavorit que llegia el president, que acostumava a ser l'alcalde, i repetia el secretari. Entre cèdula i cèdula es feia una mica de descans. El 1843 es feren sis lots de cinquanta lliures. Aquest costum durà encara una bona part de la segona meitat del segle XIX. El sorteig es feia el dia de Cap d'Any. - (Tornar al text)

(3) - Aquest sarau, des de 1764, es feia vuit dies abans de Carnestoltes i en cadascun dels tres dies. Començava a tres quarts de deu de la nit i era d'obligació l'assistència d'un sergent i de quatre soldats. La recaptació un cop abonades les despeses de música, candeles, teies, etc. es repartia entre la Confraria i l'Hospital. - (Tornar al text)

(4) - Abans que es ballessin sardanes es ballava el tirabou i el contrapàs, llarg i curt. La cobra estava composta per quatre músics, i la dansa tenia lloc en carrers i places. Quan s'introduïren les sardanes, sempre es començava amb un tirabou. - (Tornar al text)

(5) - Quan s'anava al ball pròpiament dit, es deia que s'anava al "ball de les giravoltes" o bé a la "contradansa". El primer, aquell en què la parella s'agafa, començà a introduir-se a Girona cap el 1850, importat de l'Europa Central. La contradansa, setcentista, era passejada i dansada en forma molt semblant a la dels rigodons, que varen ser creats sobre el seu model. Més tard es va començar a ballar "la redova", una mena de masurca, i "l'espanyola", una varietat de la contradansa, però saltada. Als "salons" es ballaven els balls de "quadro" o de quadrilla, rigodons i llancers. - (Tornar al text)

(6) - S'explica que una vegada, un camàlic, de nom Costa, hi portà un gat lligat a una planxa de fusta, panxa enlaire i que, amb un bastó, que prèviament havia dentat una mica, anava rascant-li la panxa a manera de contrabaix, mentre que la pobra bèstia llançava uns marramaus desesperats. La malvada facècia va acabar quan el gat quedà rebentat. - (Tornar al text)



-----------Index

Gravat gironí antic amb una representació de Carnestoltes
(Ampliar) - Gravat gironí antic amb una representació de Carnestoltes.
Dibuix del Carnestoltes. 1444-1445
(Ampliar) - Dibuix del Carnestoltes. Notaria de Castelló d'Empúries. Manual de 1444-1445. Arxiu Històric de Girona.
En Rateta (Pere Oliveras i Planas) i la Sidrala (Soledat Marquès i Rocas), durant les festes de Carnestoltes a la pujada de la Mercè. 26 de febrer 1979
(Ampliar) - En Rateta (Pere Oliveras i Planas) i la Sidrala (Soledat Marquès i Rocas), durant les festes de Carnestoltes a la pujada de la Mercè. 26 de febrer 1979. Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona.
Gravat gironí antic amb una representació dels balls de Carnestoltes
(Ampliar) - Gravat gironí antic amb una representació dels balls de Carnestoltes.
Gravat gironí antic amb una representació de Carnestoltes
(Ampliar) - Gravat gironí antic amb una representació de Carnestoltes.
Cartell de Carnestoltes a Girona, de 1994
Cartell de Carnestoltes a Girona, de 1994. Col·lecció particular, Girona.
Gravat gironí antic amb una representació d'activitats de Carnestoltes
(Ampliar) - Gravat gironí antic amb una representació d'activitats de Carnestoltes.
Gravat gironí antic amb una representació d'activitats de Carnestoltes
(Ampliar) - Gravat gironí antic amb una representació d'activitats de Carnestoltes.
Carnaval de Girona. 1991
(Ampliar) - Carnaval de Girona. 1991. Lluís Romero Estañol. CRDI - Ajuntament de Girona.
Carnaval de Girona. 1989
(Ampliar) - Carnaval de Girona. 1989. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
Carnaval de Girona. 1989
(Ampliar) - Carnaval de Girona. 1989. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
Carnestoltes a l'entrada de l'Ajuntament de Girona. 1985-1995
(Ampliar) - Carnestoltes a l'entrada de l'Ajuntament de Girona. 1985-1995. Carles Sans Gutiérrez. CRDI - Ajuntament de Girona.
Carnestoltes a Girona. 1990
(Ampliar) - Carnestoltes a Girona. 1990. David Quintana. CRDI - Ajuntament de Girona.
Carnestoltes a Girona. 1983
(Ampliar) - Carnestoltes a Girona. 1990. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.
Carnestoltes a Girona. 1979-1982
(Ampliar) - Carnestoltes a Girona. 1979-1982. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
Carnestoltes a Girona. Març 1987
(Ampliar) - Carnestoltes a Girona. Març 1987. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.
Carnestoltes a Girona. Febrer 1981
(Ampliar) - Carnestoltes a Girona. Febrer 1981. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
Carnestoltes a Girona. 1986
(Ampliar) - Carnestoltes a Girona. 1986. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona.

Bibliografia
- "Faràndula. Cinc-cents anys d'imatgeria festiva a Girona", Nuxu Perpinyà i Ramon Grau. 2013. Ajuntament de Girona. ISBN 978-84-8496-186-4.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", J. Gibert. Barcelona, 1961.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés