La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El Palau. L'antic palau dels Agullana, també conegut com el palau del vescomtat per la proximitat al castell dels Cabrera, i com a casa Fontcuberta, per un dels propietaris que havia tingut, va ser construït en diverses etapes. Inicialment, la família dels Agullana es va instal·lar a la "casa vella", la més propera a l'església de Sant Martí, dalt de les escales de la pujada de Sant Domènec, durant el segle XIV. El prestigi i poder econòmic dels Agullana va seguir creixent i dos segles més tard, en plena època de d'esplendor, adquirien l'espai de l'altra banda de la pujada, on construiren la part nova de la casa al llarg del segle XVI.

El setge de Girona de 1684

(Ampliar) - El setge de Girona de 1684. Il·lustració de "Portfolio de història de España". Manuel Sandoval, 1910. Col·lecció particular.

El 1583 varen decidir unir les dues edificacions per convertir-les en un sol casalot mitjançant un pont cobert, per damunt les escales de Sant Domènec, el que va permetre el tractament d'una sola façana. El 1623 es va sol·licitar autorització per construir un segon pont que unís els dos edificis a l'Ajuntament (1) i als dominics i jesuïtes que ocupaven convents al capdamunt de la pujada i a Sant Domènec, els quals s'hi varen oposar durant molt de temps, tot al·legant dificultats de tot tipus per al desenvolupament de les seves activitats religioses. Finalment, desprès de discutir la qüestió per espai de vuit anys, el projecte es va realitzar.
A les obres de la part nova hi va intervenir el picapedrer i constructor Felip Regi, i els escultors Joan i Guillem Serra, que varen configurar l'arquitectura de l'edifici i els elements decoratius, destruïts parcialment durant les guerres del segle XVIII que varen patir molts edificis de la ciutat.

La Torre del Vescomte amb els murs contigus vista des del pati de la Casa Agullana. 1911-1936

(Ampliar) - La Torre del Vescomte amb els murs contigus vista des del pati de la Casa Agullana. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

La família Agullana, com els Campmany, els Caramany i els Sarriera, que havien estat unes de les més poderoses de la ciutat, varen haver de superar la devallada que els havia abatut i vendre la casa cap a finals del segle XVIII o principis del XIX. A partir d'aquest moment, l'edifici va passar a mans de diversos propietaris. La casa Agullana pertanyia vers la meitat del segle XIX a Dolors de Perramon i Comas del Brugar, esposa de Josep de Fontcuberta, d'una noble família aleshores domiciliada a Barcelona.
El palau procediria segurament dels béns hereditaris de la família Comas del Brugar. La família Fontcuberta va posar en venda la seva casa de Girona, i la Diputació Provincial de Girona va estar en tractes, el 1919, per a comprar-la i convertir-la en la seva seu. Jeroni Martorell, director del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments, de l'Institut d'Estudis Catalans, que va visitar el palau, segons Carles Rahola, es va expressar-se en els següents termes: "La visió del conjunt urbà de la casa dels Agullana és un dels records més plaents i vigorosos de la visita a Girona". Acabada la Guerra Civil, es va convertir en un convent de monges, anomenades del Servei Domèstic, on s'instruïen les minyones que després passarien a servir a les cases benestants de Girona.

Pati interior de la Casa Agullana. A l'esquerra, una fusteria que hi tenia el taller. 1920-1939

(Ampliar) - Pati interior de la Casa Agullana. A l'esquerra, una fusteria que hi tenia el taller. 1920-1939. Ricard Giralt i Casadesús. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'arquitecte gironí Joan Lluís Frigola i una quants amics seus la varen adquirir a mitjans dels anys vuitanta del segle XX i la varen remodelar per convertir-la en habitatge. El projecte de restauració va intentar conservar i recuperar els elements que havien estat coberts, distribuint els espais segons les necessitats de cada propietari. Frigola es va quedar la part de clausura del convent on es conserven uns magnífics teginats del segle XVI.
Carles Rahola, a "La ciutat de Girona", descriu el palau amb aquestes paraules: "Aquest casal està situat quasi en la part més baixa del conjunt monumental de la ciutat, al peu de les escales de Sant Martí i prop del carrer de Ciutadans. Una esplèndida arcada de punt rebaixat dóna entrada al gran pati pel qual hom entra al palau. Els murs són ferms, en gran part de pedra; els contorns d'obertures, balconades i balustrades són de pedra picada. Hi ha un jardí i un gran hort adossat. Es tracta, ha dit l'arquitecte Jeroni Martorell, d'una construcció d'unes grans dimensions, traçada amb amplitud d'esperit i afinat gust artístic com ho eren generalment els palaus senyorials dels segles XVII i XVIII".
Tenen un interès notable, a part de la façana, els patis interior i exterior, que durant l'esdeveniment "Temps de Flors" són decorats i exhibits als públic, l'escala principal i altres més elevades amb voltes notables, algunes estructures del segle XVII i els esmentats teginats.
L'edifici està registrat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Pujada de Sant Martí. 1936

(Ampliar) - Pujada de Sant Martí. 1936. Josep Aguilera. Carbó i pastel. Museu d'Art de Girona.

Els Agullana. La família Agullana procedia de l'antic patriciat gironí. Santiago Sobrequés esmenta a Micer Pere Agullana, jurista, que l'any 1462 habitava a la plaça anomenada de "Les Albergaries", actualment plaça del Vi. Antoni Agullana, eclesiàstic gironí, pertanyent segurament a aquesta família, va ser abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, cap l'any 1581. Va ser autor de l'obra "De rebus feudalibus".
L'any 1589 el rei Felip II va atorgar el privilegi de noblesa a Joan Agullana, concessió que s'estenia a tots els seus descendents. Els canonges Miquel i Jaume, germans de Joan d'Agullana, tots dos molt vinculats a la Companyia de Jesús, varen ser els fundadors del Col·legi de la Companyia (1585), situat a l'església de Sant Martí Sacosta, al costat mateix del Palau dels Agullana, i durant dos-cents anys es va conèixer com a Col·legi dels Germans Agullana, on els estudiants, jesuïtes i seglars, estudiaven humanitats clàssiques i filosofia. Després de 1767 es va convertir en Seminari Diocesà. Miquel d'Agullana, va ser ardiaca de l'Empordà el 1578 i va ser el primer canonge de Girona a fer el jurament pel càrrec segons els nous preceptes del concili de Trento, el 21 de juliol de 1578.

Arc de la Casa Agullana. 1913-1918

(Ampliar) - Arc de la Casa Agullana. 1913-1918. Kurt Hielscher. CRDI - Ajuntament de Girona.

Joan d'Agullana va morir l'any 1589, i el va succeïr el seu fill Rafael d'Agullana i de Sarriera. Aquest hereu de la casa Agullana va morir molt jove, a principis de setembre de 1601, casat amb una seva cosina, pero sense descendència, i el va succeïr la seva germana Lionor, aleshores encara soltera. Joan havia ordenat en el testament que en cas de recaure en ella l'herència, el seu marit i després els seus fills haurien de portar el nom i armes dels Agullana. El 1604 es va casar amb Martín Sanz de Latrás, fill segon d'una família noble aragonesa. Des d'aleshores Martín Sanz de Latrás prengué el nom d'Agullana (2).
El 22 de juliol de 1593, Miquel d'Agullana, va ser nomenat president de la Generalitat de Catalunya i es va mantenir en el càrrec fins al 1596. L'any de la seva mort, va signar les capitulacions per a la construcció del retaule de la capella dels Sants Doctors a la Catedral de Girona, obra de l'escultor Joan Merla i el pintor Pere Martínez. El seu germà i marmessor, l'ardiaca major de la Seu de Girona Jaume d'Agullana, va continuar l'encàrrec, així com la reixa d'estil clàssic renaixentista que tanca la capella, encarregada el 1605 als ferrers de Girona Miquel i Pere Massanta.

Pujada de Sant Domènec. s/d

(Ampliar) - Pujada de Sant Domènec. s/d. Jaume Roca Delpech. Aquarel·la. Col·lecció particular.

L'any 1640 la família Agullana ja habitava el palau, de manera certa (3).
El 20 de febrer de 1642 va allotjar-se en aquest casal, que aleshores era de Martí d'Agullana, el mariscal marquès de Brézé, lloctinent del rei Lluís XIII de França i virrei de Catalunya, segons esmenta la "Crònica" de Jeroni de Real. Aleshores va ser "tan ben aparellada la casa, que restà per aposentar lo mateix rei" ("Memòria de la entrada del Sr. Mariscal de Brézé", Manual d'Acords de l'Ajuntament, de 1642).
La família Agullana va enllaçar amb nobles llinatges, entre ells el de Sanz de Latrás, que ja hem esmentat abans. Sebastià Bartina, en el seu treball "El gerundense V. Onofre Relles (1630-1692)" (4) diu que pel mes d'agost de l'any 1654 va morir a Barcelona Leonor d'Agullana, fundadora del col·legi de Girona, de la Companyia de JesúMs. Va ser sebollida a l'església de Betlem de Barcelona, a la peanya de l'Altar Major, de la part de l'Evangeli. Alguns anys després la seva filla Leonor Sabater i Agullana, la va fer traslladar al Col·legi de Girona, a la sepultura dels fundadors. Amb elles es va extingit la branca masculina del llinatge.


Notes

(1) - El 1583 Joan Agullana i des Miquel, va demanar i obtenir del Lloc-tinent de Batlle General de Catalunya, Ferrando Maymó, una llicèncía, signada a Girona el 21 d'abril per a construir un primer pont que unís les dues cases. El 23 de maig de l'any 1623 el matrimoni format per Martí i Lionor d'Agullana va adreçar als Jurats de la ciutat de Girona la petició del corresponent permís per a l'edificació d'un nou pont (l'arc de punt baix), que unís les dues cases, amb el plànol corresponent. Això va provocar l'oposició i la protesta del prior del monestir dels Predicadors de l'ordre de Sant Domènec. L'assumpte va ser molt discutit; es formaren dos bàndols; els Jesuïtes de Sant Martí anaven a favor dels Agullana, així com les seves amistats. Els dominics tingueren els seus valedors: María de Cardona i de Raset vídua del noble Jaume de Cardona, que habitava a la plaça de l'Oli va protestar fermament amb el pretext que aquesta obra perjudicava notablement la seva casa. Els dominics al·legaven que la construcció d'aquest pont dificultaria el normal trànsit dels fidels vers el monestir i impediria el pas de les processons que aquells religiosos organitzaven. La qüestió va ser discutida per espai de vuit anys, fins que finalment Martí d'Agullana obtíngué les degudes llicències. Immediatament va procedir a la seva construcció el mes de juny del 1631. Al cap de sis mesos, abans de l'any nou, l'obra era ja acabada. ("La casa Agullana i el castell de Cabrera". Pelai Negre). Tornar al text

(2) - El dia 24 de setembre de l'any 1608, amb motiu del lliurament d'una relíquia de les despulles del beat Dalmau Moner als feligresos de Santa Coloma de Farners, actuà com un dels testimonis Martí d'Agullana i Latrás, cavaller de l'orde de Santiago. Tres noies de la casa Agullana, Francesca, Magdalena i Orosia, varen prendre part en un certamen poètic celebrat a Girona en l'any 1622 amb motiu de la celebració de la canonització de sant Ignasi de Loyola; la darrera amb una poesia catalana i castellana, imitació de Petrarca. Va ser una de les vuit dames premiades. Tornar al text

(3) - A la tarda del dia 26 de maig de l'any 1640 entraren a la ciutat les monges del monestir de Santa Clara. Aquest monestir es trobava aprop de les muralles però per fora de la ciutat i processionalment, amb creu alçada i acompanyades de tots els frares franciscans de Girona i de molts cavallers, van seguir les muralles fins al pont de Sant Francesc i per la plaça del Vi i carrer de Ciutadans, varen arribar a l'escalinata de Sant Martí Sacosta (actual església del Seminari). Ocuparen la casa de Martí d'Agullana, a la "Pujada de Predicadors". ("Antigues cases senyorials gironines". Pelai Negre). Tornar al text

(4) - Publicat a Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXII, 1974-1975, dins "Homenaje a Santiago Sobrequés". Tornar al text


Bibliografia

- "Antigues cases senyorials Gironines". Pelai Negre i Pastell. 1978. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXIV.
- "Girona. Construir la ciutat (II). De l’edat moderna als nostres dies". Diversos autors. 2014. Ajuntament de Girona. ISBN -84-8496-200-7.
- "La casa Agullana i el castell de Cabrera". Pelai Negre i Pastell. 1983. Revista de Girona, núm. 102.
- "Guia d'arquitectura de Girona". Josep Fuses. 1980. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. ISBN 84-7080-065-8.
- "Girona Vella 2". Jaume Marquès i Casanovas. 1982. Ajuntament de Girona. ISBN 84-3006-363-3.
- "Girona Vella". Jaume Marquès i Casanovas. 1979. Ajuntament de Girona.
- "Contra l'invasor". Carles Rahola. 2007. Edicions Cossetània. ISBN 84-9791-288-4.
- "La Catalunya del barroc vista des de Girona, La Crònica de Jeroni de Real (1626-1683)" Vol. II. Joan Busquets Dalmau. 1994. Abadia de Montserrat. ISBN 84-7826-573-2.


  • Els escuts dels Agullana
    Història i llegenda de l'escut infamat a la Casa Agullana.

  • Els vampirs dels Agullana
    Article i imatges de la presència llegendària de criatures vampíriques al Palau dels Agullana.


  • L'arc de la Casa Agullana

    (Ampliar) - L'arc de la Casa Agullana.

    28 de febrer de 1630. Venda de censal atorgada per Martí d’Agullana, cavaller de l’hàbit de Sant Jaume de Spatha resident a Girona, i la seva esposa Elionor d’Agullana, a favor de Miquel Laudes, prevere jesuïta, com a rector del col·legi de Sant Martí Sacosta de Girona

    (Ampliar) - 28 de febrer de 1630. Venda de censal atorgada per Martí d’Agullana, cavaller de l’hàbit de Sant Jaume de Spatha resident a Girona, i la seva esposa Elionor d’Agullana, a favor de Miquel Laudes, prevere jesuïta, com a rector del col·legi de Sant Martí Sacosta de Girona. Fons Ajuntament de Girona.

    Pati de la Casa Agullana. 1900-1930

    (Ampliar) - Pati de la Casa Agullana. 1900-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    20 de febrer de 1571. Àpoca atorgada per Miquel Agullana, doctor en dret civil i canònic, canonge de la seu, paborde i comanador perpetu del monestir de Sant Martí Sacosta de l’orde dels canonges regulars de Sant Agustí

    (Ampliar) - 20 de febrer de 1571. Àpoca atorgada per Miquel Agullana, doctor en dret civil i canònic, canonge de la seu, paborde i comanador perpetu del monestir de Sant Martí Sacosta de l’orde dels canonges regulars de Sant Agustí. Fons Ajuntament de Girona.

    Joan Lluís Frigola al pati de la Casa Agullana. 1990

    (Ampliar) - Joan Lluís Frigola al pati de la Casa Agullana. 1990. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Urbain de Maillé, marquès de Brézé, mariscal de França, senyor de Thévalle i virrei de Catalunya (1641-1642). Es va hostatjar a la Casa Agullana

    (Ampliar) - Urbain de Maillé, marquès de Brézé, mariscal de França, senyor de Thévalle i virrei de Catalunya (1641-1642). Es va hostatjar a la Casa Agullana. Viquipèdia.

    El primer pont que uneix les dues parts del casalot, la casa vella i la casa nova

    (Ampliar) - El primer pont que uneix les dues parts del casalot, la casa vella i la casa nova.

    El primer pont que uneix les dues parts del casalot, la casa vella i la casa nova

    (Ampliar) - El primer pont que uneix les dues parts del casalot, la casa vella i la casa nova.

    Escut infamat a la façana, amb un ratpenat a la part superior

    (Ampliar) - Escut infamat a la façana, amb un ratpenat a la part superior.

    El primer pont que uneix les dues parts del casalot, la casa vella i la casa nova

    (Ampliar) - El primer pont que uneix les dues parts del casalot, la casa vella i la casa nova.


    Localització
    41º 59' 06" N
    2º 49' 34.4" E

    [Més imatges]--- Back - Index - Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés