La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Amb les obres de restauració i adeqüació d'un edifici situat a la cantonada del carrer Ciutadans amb el carrer Pla Cargol, i que continua fins a la Pujada de Sant Josep, un equip d’arqueòlegs sota la direcció de Maribel Fuertes Avellaneda, ha localitzat i estudiat les restes d’un conjunt de cases medievals, l'existència de les quals han pogut documentar des de les darreries del segle XII. En el moment de redactar l'article i fer-ne el reportatge fotogràfic, l'excavació segueix en procés, amb la troballa d'un nivell inferior a l'actual carrer Ciutadans.

Les excavacions a l'edifici del carrer Ciutadans 10
(Ampliar) - Les excavacions a l'edifici del carrer Ciutadans 10.

Dades documentals. Els documents més antics coneguts que es refereixen al sector on està ubicada la finca núm. 10 del carrer Ciutadans, són de les darreries del segle XII. Tota l’illa urbana compresa entre els carrers Ciutadans i Pujada de Sant Josep i des de del carrer Nou del Teatre fins al carrer Joaquim Pla Cargol formava part d’un alou o propietat més gran que estava sota el domini directe de Sant Feliu de Girona.
En aquell temps, Sant Feliu hi tenien establert a Pere Arnau Rossinyol, no es coneix des de quan. Malgrat que la relació de cessió del dret d'ús de la propietat a llarg termini a canvi d'un pagament anual (un cens), obligava a Pere Arnau a reconèixer la senyoria de Sant Feliu mitjançant el cens, la veritat és que aquest era el veritable propietari de l’indret. Tant era així, que l’actual Pujada de Sant Josep era i va ser coneguda durant tota l’edat mitjana com el carrer Rossinyol.
Sembla que el 1183 Pere Arnau Rossinyol tenia problemes financers perquè empenyorava a Sant Feliu de Girona una part important d’aquesta finca (1). El 1185 Pere Arnau Rossinyol i Morella, la seva esposa, es venien la resta de finca que els quedava (2). Els clergues de Sant Feliu es van afanyar a fer nous establiments, en alguns casos amb la voluntat explícita de urbanitzar i construir nous edificis. Un nodrit grup dels nous propietaris eren burgesos benestants que pertanyien a les famílies patrícies de la ciutat.
El mateix origen del nom del carrer Ciutadans n'indica la presència; encara que en els segles XIII i XIV es coneixia com la Draperia, que assenyala l’activitat econòmica predominant. Són llinatges com els Bordils, els Adalbert, els Pasqual i altres que s'hi establiren en anys successius.
Pel que fa referència a l’espai que ens ocupa, les dades concretes comencen en el segle XIV. La finca actual abasta una superfície considerable; arriba fins la Pujada de Sant Josep. En el segle XIV aquest espai estava repartit entre cinc immobles. El 1318, la casa de Joan Gerald, ciutadà de Girona, era la que feia xamflà amb els carrers Ciutadans i Joaquim Pla Cargol (3). Al costat disposava d’un verger. Entre 1340 i 1358 hi figura l’hereu, en Ramon Gerald (4).
Seguint la façana per l’actual carrer de Joaquim Pla i Cargol en direcció est es documenta la casa que tenia Brunissenda. Aquesta reconeixia a Sant Feliu el 1358 (ADG. Capbreu Pabordia mes de juny de Sant Feliu, Rossinyol, 1358). A continuació venia la casa d’un propietari que només coneixem per un mal àlies: en Mosques, que apareix en dos intruments de 1358 (ADG. Capbreu Pabordia..., 1358). Finalment i fent cantonada amb el carrer actual de la Pujada de Sant Josep, hi havia una altra casa de Brunissenda, muller d’en Berenguer de Segalars. D’aquesta casa es troben dades més reculades. El 1311, pertanyia a Bernat de Bordils (ADG. Capbreu Pabordia..., 1311), el 1318 a una dona anomenada na Campdorana (la muller d’en Campdorà), el record de la qual perdurava encara el 1340 (ADG. Capbreu Pabordia..., 1318 i 1340). A migdia la casa afrontava amb una altra que, el 1318, Guillem Riera (Riario o potser Ciario. En el darrer cas el cognom es podria traduir com Sitjar) venia a Berenguer Sunyer. El 1339 es va vendre a J. Fourater i, poc després, l’adquiria Pere Alatis. (ADG. Capbreu Pabordia..., 1340) El darrer personatge apareix detentant la finca el 1356 i encara s’hi esmenta el 1358 com la casa dels seus hereus (ADG. Capbreu Pabordia mes de juny de Sant Feliu, Rossinyol, 1356 i 1358). Fent un important salt en el temps, a l’estima de 1535, totes les cases del segle XIV estaven unificades en una sola finca tal i com actualment encara es manté (5).

Les excavacions a l'edifici del carrer Ciutadans 10
(Ampliar) - Les excavacions a l'edifici del carrer Ciutadans 10.

La casa medieval. L’anàlisi de les estructures conservades confirmen la disposició parcel·lària medieval, malgrat que la interpretació de les restes més antigues planteja encara unes quantes incògnites sense resoldre.
El conjunt medieval més important es detecta dins el que s’hauria d’identificar amb la casa dels Gerald, el cos occidental de la finca. L’edifici actual està dividit en tres plantes. La baixa estava ocupada parcialment per un estanc, un bar i un local comercial. La façana principal és la que dóna al carrer Ciutadans, i la secundària, s’alça pel carrer Joaquim Pla i Cargol.
La façana de Ciutadans és un mur de carreus de pedra disposats en filades a trencajunts d’origen clarament medieval. Les obertures, especialment a la planta principal, deuen el seu aspecte a una reforma efectuada segurament a la primera meitat del segle XVII; les motllures d’ampits, brancals i llindes ho semblen indicar. La planta segona, en canvi, mostra els signes inconfusibles d’una reforma que caldria situar cronològicament vers les darreries del segle XVIII o començaments del XIX, amb la disposició dels balcons que van substituir els pilars octogonals del badiu i que es varen bastir en el segle XVII substituint, al seu torn, els de secció quadrada de finals del segle XIII. Tanmateix a l’estructura interna persisteix la distribució medieval del que va ser una gran casa benestant.

Les excavacions a l'edifici del carrer Ciutadans 10
(Ampliar) - Les excavacions a l'edifici del carrer Ciutadans 10. Inici de la troballa d'una estança per sota del nivell de l'actual carrer Ciutadans

El pati i la llotja. A l’època medieval, l’entrada principal també se situava a la façana de Ciutadans, bé pel que fins fa poc era l’estanc o bé pel bar. Des d’aquí s’accedia al pati que actuava de distribuïdor.
Les parets mestres el perfilen amb una planta més o menys quadrada. Al seu voltant s’organitzaven els diferents cossos d’edifici que el delimitaven per ponent, nord i llevant. A migdia es tancava i es tanca amb una paret de pedra que fa la partió amb el núm. 8 del carrer Ciutadans.
La majoria dels murs interiors carreguen sobre potents arcades que es conserven a la planta baixa. És un fet habitual en els edificis medievals, i no només perquè suposa un estalvi de fusta cara, sinó perquè, per raons de seguretat, les façanes presenten poques obertures exteriors en aquest nivell. Pràcticament les úniques entrades de llum i ventilació es realitzen des del pati. Per tant es fa necessari habilitar espais oberts que es destinen a quadres, magatzems, cellers, cuina, obradors... però mai a residència. Aquesta se situa a la planta primera.
En el pati hi havia una escala que deuria recolzar a la paret nord on una llotja porticada feia les funcions de passadís. La presència de la galeria n’assegura l'existència en època medieval. La galeria es testimonia per la renglera de tres arcs suportats per dobles columnes de secció rodona adornats amb sengles capitells i bases.
Les proporcions monumentals palesen que es tractava de la casa d’un notable. Si bé conceptualment respon al model d’un romànic civil madur –els arcs de mig punt i les dobles columnetes- els elements formals com els capitells traspuen clarament l’estil gòtic. Tot plegat apunta a una cronologia de segle XIII molt avançat o, fins i tot, de primers anys del segle XIV, però no pas més enllà.
En tot el cos d’edifici que es projecta des de la galeria fins a la façana nord no es conserva cap mur d’època medieval. És una conseqüència d’una severa reforma que es va concentrar en aquest sector. En el sostre de la planta noble es disposen unes enormes jàceres de fusta que descansen sobre el mur de la galeria a migdia i sobre el mur de la façana nord. La distància que cobreixen és superior als 6,80 m i la llum de separació entre elles és aproximadament de 220 cm. És una manera realment luxosa de construir que permetia eliminar els murs interiors i bastir una sala diàfana de proporcions notables. No hi ha elements de datació per aquesta obra, però el fet que es documenta una important reforma general vers la primera meitat del segle XVIII -amb especial incidència a la façana del carrer Ciutadans- fa pensar que la transformació del sector de la llotja en podria formar part.
La llotja acostuma, a la casa medieval, a actuar com un passadís que dóna accés a les diferents cambres. En aquest edifici ho podria fer a unes hipotètiques estances abocades a la façana nord i també, ara amb tota seguretat, a la sala principal que abastaria tot l'àmbit disponible a ponent del pati, des d’aquest fins a la façana de Ciutadans.
Directament per sota, a la planta baixa, hom hi troba un únic mur que corre quasi paral·lel a la façana nord i en recula uns 230 cm de mitjana.

Les excavacions a l'edifici del carrer Ciutadans 10
(Ampliar) - Les excavacions a l'edifici del carrer Ciutadans 10.

La sala i el badiu. En els textos medievals sovint s’empra el terme sala o aula en referència a la cambra principal de la residència. En edificis més modestos la sala és l’única habitació de la casa. La d’aquest edifici es dibuixa com una cambra generosa de planta rectangular sense divisions internes. Els compartiments a nivell de planta baixa disposen l’espai en tres trams. Possiblement això tingués el seu reflex al primer pis on la sala es podria estructurar en tramades marcades per arcs de diafragma. També és possible que un dels tres trams restés individualitzat com una habitació annexa.
Per damunt de la llotja, de la sala i ocupant tota la planta corresponent es conserven parcialment les restes d’un badiu, una terrassa amb coberta a doble vessant que se sustenta per mitjà de pilars de secció quadrada. S'en documenten tres repartits sobre la paret de ponent del pati i tres més sobre la de tramuntana. A la façana del carrer de Ciutadans se n’han testimoniat dos més que segueixen el ritme imposat pels del pati. El badiu que a la documentació medieval sovint se l’anomena testibulum, és una solució habitual en l’arquitectura civil medieval com a mínim des del segle XIII i perdura ben bé fins el XVII. Els pilars es fonamenten sobre els murs de façana que aquí sempre són baixos i funcionen com una barana. Per dalt van coronats per una mena de cimaci o capitell simplificat de cares llises. Els pilars, al seu torn, sostenen les bigues, cairats i cavalls de fusta de la teulada. Els de la casa del carrer Ciutadans se situen tots a la mateixa alçada, la qual cosa indica que la teulada a doble vessant era tota seguida en un pla continu i formava una “L” en cloure el xamfrà que forma la casa a la cruïlla dels carrers Ciutadans i Pla Cargol.

La torre. Fins ara s’han analitzat les estances que flanquejaven el pati pel nord i l’oest. Resta per veure tot el que queda a l’est. Tancant el pati per llevant hi ha un cos d’edifici de planta rectangular distribuït en quatre nivells interns que s’alça per damunt de la teulada de la casa. Es tracta d’una torre, un element constructiu que només disposaven els grans casals medievals. A la planta baixa no es detecta la torre perquè l’espai interior es connecta amb el pati mitjançant un arc i, pel nord, un altre arc l’obre a un espai situat a l’extrem nord oriental de la casa. La torre es comença a definir a partir de la planta primera on una porta practicada a la cara nord es defineix com l’única obertura del nivell.
A la planta segona, coincidint de cota amb el badiu de la resta de la casa, una segona porta oberta a la cara nord dóna entrada a una estança. A la façana occidental i sobre el pati, es conserva una finestra geminada amb mainell que reparteix les dues peces d’arc de mig punt que conformen la llinda. Des del pati s’observa el guardapols de pedra i l’ampit que dibuixa una motllura de codada. Aquesta mena de finestra descriu una tipologia de molt èxit a l’edat mitjana. De fet des del segle XII i fins el segle XV s'en documenten arreu. Tanmateix la motllura del guardapols, la mateixa existència de l’ampit, que no s’ha de confondre amb la cornisa o motllura correguda dels casals dels segles XIII i XIV, el relleu floral de les impostes i el generós diàmetre dels arcs de la llinda ens indiquen un model evolucionat que situen la cronologia vers el segle XV. Això no vol dir que la torre fos bastida en aquest segle. Una observació detallada dels muntants de pedra dels brancals permet constatar que es tracta d’un afegit al mur que es va fer per donar llum a aquella estança.
Finalment a la planta tercera i coronant la torre hom hi troba un badiu. Les bigues de fusta marquen una teulada a doble vessant que s’assenta damunt uns pilars de pedra similars als del badiu de la resta de l’edifici que es disposen sobre els murs perimetrals i un de central i més alt que s’emplaça en el mig.

El verger. Els accessos de la torre se situen a la paret de tramuntana. Entre aquesta, la llotja, a ponent, i la façana del carrer Joaquim Pla i Cargol, al nord, es delimita un àmbit que, tot recordant la documentació, en el segle XIV es definia com un verger de la casa. Malgrat els importants afegits i canvis imposats en els segles XVII, XVIII i XIX, en el període medieval, era un espai obert que funcionava com una caixa d’escala subsidiària respecte de la del pati però crucial per accedir a les dues estances i al badiu superiors de la torre i, també, al propi badiu de la casa. Evidentment se n’ha esborrat tot vestigi de graonada, naia i altres elements distintius de les escales, però la mateixa existència de les portes de la torre, obliga a creure que realment varen existir.
Seguint el fil documental, es comprova que un bon tros enllà de la torre, cap a llevant, s’estenia el verger de la casa. Era el jardí, una feixa d’hort o simplement una eixida. Això no vol dir que no existís cap element construït. Sovint les grans cases contenien edificacions secundàries que reben noms com ara masoveries i altres. Normalment són poc descriptius però deixen ben clar que resten en un segon pla respecte de l’edificació principal. En aquest edifici han pervingut algunes parets i una porta cegada medievals que possiblement haurien marcat el límit de la casa dels Gerald. Més enllà hi va existir un carreró interior avui desaparegut, en realitat un camí que travessava de nord a sud l’actual illa urbana des de l’actual Teatre Municipal fins al carrer Joaquim Pla i Cargol que servia per accedir a les cases, hortes i tinences interiors (ADG. Capbreu Pabordia del mes de juny de Sant Feliu, Rossinyol, 1325).

(Text basat en l'estudi arquelògic de Jordi Sagrera. Gentilesa de Miquel Casals)


  • La Girona del segle XIII
    ------Article històric dels esdeveniments i situació de la ciutat de Girona durant aquest període.

  • Pou o cisterna localitzat durant els treballs d'excavació
    (Ampliar) - Pou o cisterna localitzat durant els treballs d'excavació.
    Organització urbana de la finca Ciutadans 10, en el segle XIV
    (Ampliar) - Organització urbana de la finca Ciutadans 10, en el segle XIV. J. Sagrera. Gentilesa de Miquel Casals.
    Plànol esquemàtic de la planta principal de la casa de Joan Gerald (segle XIV) a partir de les estructures conservades
    (Ampliar) - Plànol esquemàtic de la planta principal de la casa de Joan Gerald (segle XIV) a partir de les estructures conservades. J. Sagrera. Gentilesa de Miquel Casals.
    Façana interior restaurada i àrea de les excavacions
    (Ampliar) - Façana interior restaurada i àrea de les excavacions.
    Arcades a l'àrea de les excavacions
    (Ampliar) - Arcades a l'àrea de les excavacions.
    Àrea de les excavacions
    (Ampliar) - Àrea de les excavacions.
    Àrea de les excavacions
    (Ampliar) - Àrea de les excavacions.
    Façana exterior de la finca 10 del carrer Ciutadans
    (Ampliar) - Façana exterior de la finca 10 del carrer Ciutadans, cantonada amb carrer Pla Cargol.

    Notes

    (1) - Arxiu Diocesà de Girona (ADG). Pergamins de Sant Feliu, 1183. Al document s'indica que ell mateix hi tenia fixada la residència. Potser en el que avui és el núm. 10 de Ciutadans, però també podria ser en altres immobles veïns, entre els núm. 6 i 10 del carrer.
    [Tornar al text]

    (2) - Arxiu Diocesà de Girona (ADG). Capbreu Pabordia mes de juny de Sant Feliu, Rossinyol, 1185.
    [Tornar al text]

    (3) - Arxiu Diocesà de Girona (ADG). Capbreu Pabordia mes de juny de Sant Feliu, Rossinyol, 1318)
    [Tornar al text]

    (4) - Arxiu Diocesà de Girona (ADG). Capbreu Pabordia mes de juny de Sant Feliu, Rossinyol, 1340 i 1358)
    [Tornar al text]

    (5) - En el document consta que era “la casa de mossèn Guillem Sampsó, ciutadà. Té al costat de la prop dita casa ab son hort ab dues cases que trauen porta al pou del Rossinyol (és l’actual placeta de Sant Josep) en tot l’alou excepte la casa del pou del Rossinyol i les vescambres de la casa quines tenen per lo paborde de Juny de Sant Feliu de Girona amb prestació de XXII sous de cens”. Arxiu Municipal de Girona (AMG) Estima de 1535. VIII. Demografia. Lligall VIII. 1-3, núm. 587.
    [Tornar al text]


    [Més imatges] -----Back-Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés