La Cisterna del Museu d'Història, 2007Exposar a “Girona, temps de flors” en els nostres dies pot voler dir plantejar-se edició rere edició la recerca poètica d’un matrimoni efímer, l’anhel simbiòtic per a un espai que pren el paper d’envolvent d’un recurs floral amb el qual adquirirà compromís durant deu dies. El protagonisme ha de ser compartit. Ambdós lloant-se recíprocs, sovint amagant a l’espectador la tristesa del seu desenllaç conegut. Un d’aquests envoltoris més celebrat és la cisterna del museu d’història de la ciutat, magnífica lliçó històrica d’enginy aprovisionador, al soterrani de l’antic convent de Sant Antoni, configurat per aire, voltes de pedra sobre parets, arcs i pilar. Intervenir-hi suggereix la necessitat d’estimular el visitant aprofitant-ne la màgia que rau al seu volum, el material que emmotllen els murs i sostre: l’aire.
El privilegi resultant fou assistir a l’espectacle d’efímera simbiosi amb l’aire, medi espaial pel viatge atzarós de la planta que en estrats inferiors més freds ascendia i a l'arribar als estrats superiors més calents descendia. Text de Víctor Almazán Guasch, arquitecte, publicat per gentilesa de l'autor. So de Pau Majó. Text acompanyatori a les imatges del muntatge decoratiu de la cisterna del museu d’història per la 52ena edició de l’exposició de flors de la ciutat de Girona. (Muntatge de Víctor Almazán, Pau Majó, Imma Alonso i Marta Alonso; fotografies de Víctor Almazán i Pau Majó, publicades per gentilesa dels autors)
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |