La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Al monestir de Sant Daniel cal parlar de claustres, en plural, atŔs que hi coexisteixen, sobreposats, un de romÓnic i, damunt seu, un altre de g˛tic, comunicats per una escala exterior, des del pati. Al centre del claustre s'hi troba un pou que abastia a la comunitat.

El claustre inferior, el romÓnic, va ser constru´t a finals del segle XII - principis del XIII. TÚ una planta rectangular molt allargada, atŔs que es va haver d'adaptar a les diferents estances monacals preexistents, del segle XI. EstÓ situat en l'angle que formen la nau i el braš sud del transsepte. Les quatre galeries estan cobertes amb volta de canˇ, de diferent perfil, pel motiu exposat d'adaptaciˇ a construccions anteriors.

Ampliar
(Ampliar)

Els porxos es recolzen en arcs de mig punt acabats en parelles de columnes, que tenen els capitells esculpits, austers, gairebÚ tots decorats amb motius vegetals i geomŔtrics, llevat d'uns pocs que presenten algun element antropom˛rfic, caps i busts d'home, tots amb una figuraciˇ molt arcaica.

En base a la seva figuraciˇ s'hi ha identificat quatre varietats de capitells, distribu´ts de manera aleat˛ria per les vuitanta quatre columnes que formen el claustre. Hi ha qui atribueix aquesta senzillesa en la decoraciˇ a la influŔncia de l'ordre cistercenca.

Ampliar
(Ampliar)

En les parets del claustre es conserven alguns sepulcres, recolzats damunt treballs escult˛rics, i tambÚ lÓpides sepulcrals, algunes empotrades als murs, i altres al s˛l, aixÝ com elements escult˛rics d'estructures que han desaparegut, com per exemple alguna clau de volta de difÝcil ubicaciˇ.

Del claustre g˛tic, d'un estil netament mediterrani, bastit en un nou pis entre els anys 1427 i 1430 pel fuster i mestre d'obres gironÝ Pere CiprÚs (1), nomÚs s'en van construir dues ales: les dels costats nord i est. Les obertures al pati interior ho fan mitjanšat grups de tres finestres apuntades, separats per pilars rectangulars, quadrilobulades de pedra de Girona, damunt els quals es recolzen els arcs. Els capitells estan decorats amb motius vegetals i geomŔtrics molt senzills.


Notes

(1) - Esmentat per Pere Freixas i Camps a "L'art g˛tic a Girona: segles XIII-XV", pÓg. 35. Es detalla una sŔrie de notÝcies contractuals, per˛ el document, malauradament, no s'ha conservat.
Tornar al text


Bibliografia

  • L'Art g˛tic a Girona: segles XIII-XV. Pere Freixas i Camps. Institut d'Estudis Catalans. Secciˇ Hist˛rico-Arqueol˛gica, 1983. ISBN 84-00-05481-4

    Back-Index





  • Uns dels pocs capitells que figuren un rostre humÓ, amb una representaciˇ molt arcaica.



  • El monestir de Sant Daniel. Article y reportatge fotogrÓfic dels exteriors del monestir.

  • El monestir de Sant Daniel. Article sobre la fundaciˇ i la hist˛ria del convent i reportatge fotogrÓfic monestir.

  • Reportatge fotogrÓfic de la Vall de Sant Daniel

  • La comtessa Ermessenda: hist˛ria i mite. Index d'articles i material hist˛ric i llegendari sobre la comtessa Ermessenda.

  • Fotografies preses per gentilesa de la Comunitat Benedictina de Sant Daniel

    Monestir de Sant Daniel. Monges benedictines

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés