La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La tradició de la Diada del Corpus al segle XVI (I).

Després de les rígides prescripcions de 1461 i 1492, per la millora de la situació econòmica de la ciutat, i també pel sentiment religiós que prova d'aturar les doctrines reformistes de Luter i Calvino, la festivitat tornarà amb escreix a l'estat de magnificència que havia tingut en moments anteriors. Aquest fervor religiós, no obstant, contrastarà amb la depravació de costums que ja s'havia enregistrat en moments anteriors: crims i revenges entre bàndols (1) segueixen a l'ordre del dia.

El 1506 torna a celebrar-se amb una certa normalitat la processó del Corpus, tot i que van desapareixent-ne alguns atributs i se n'incorporen d'altres que minven l'antiga seriositat que la caracteritzava. A finals del segle XV ja havien desaparegut els evangelistes, i durant el primer terç del XVI ho varen fer els reis, que varen ser substituïts per dotze nens (2) que anaven a la processó portant ciris i in cpaita eius coronam regnum; aquests també foren substituïts posteriorment per 12 minyons del hospital, és a dir, de l'hospici. Un altre element que també sembla que desapareix és la capella de cant, de la que no se'n fa esment fins ben entrat el segle XVII.

Els sonadors de corda vestits amb hàbits d'àngel, apareixen intermitentment a les processons, i a vegades sense les formacions que havien tingut; dividits en cobles de dos, quatre i fins a sis músics, tocaven davant la custòdia com àngels. Des de principis d'aquest segle ja no es torna a parlar de què els músics vagin amb els caps i les ales. El lloc d'aquests músics va ser ocupat per infants, i ja el 1492 apareixeren sis fadrins vestits com a angels y sis sonadors deuant la custodia, a més dels esmentats minyons de l'hospital.

Figures simbòliques: el gegants, el drac, l'àguila.

El 1513 apareixen tres figures simbòliques formes i dimensions descomunals. lo jagant, lo drach y la aguila. Segons documents comptables, les dues primeres procedien de Barcelona, i foren portades, desmuntades a peces, pel jurat Miquel Domingo, a qui es va abonar la quantitat de 25 lliures 18 sous i 10 diners per dur pessas auia presas per lo drach y jagant.Per l'àguila, el mateix Domingo, el 2 de desembre de 1513 va signar una àpoca de 29 lliures 6 sous al fuster Sebastià Gual per la factura de la aguila feta de oripell y daurades, i per altres despeses, entre elles la de un bell scon fet per estar en lo foch en la ximeneia a fet de arbre blanch ab armas. També va pagar 16 sous per sabates per als portants de l'àguila i del gegant.

El gegant va arribar sol, sense companya, i les seves condicions eren tan dolentes que al cap de cinc anys el magnifici gigantis va ser abandonat. El 1518 es va fer el contracte per a construir-ne un altre, especificant que el constructor podia aprofitar les restes de l'anterior (3). El resultat va plaure al consistori, fins el punt que el clavari de la ciutat va anotar la quantitat de 20 sous lliurada pro defendo statuam magnifici domini gigantis de genere nobilium imperatorum; la resta de figures són anomenadas en el mateix document com pulcre aguile (4) i orribilis draconis.

La incorporació del drac a la processó del Corpus gironí va comportar la utilització dels fochs gresos o grechs, tronadors o cuets que el monstre llençava per la boca (5), que el 1514 foren adquirits a un calderer de la ciutat, el 1516 a mossèn Jeroni Escuder, canonge de l'església de Sant Feliu, i més tard a un beneficiat del mateix temple anomenat Joan Torà. El 1561 es donà a la figura el títol de drach major, per diferenciar-lo del drach petit que s'havia incorporat el 1559, i que més tard s'anomenaria dragolí.

El 1593 es va incorporar una parella per al gegant la Jegantesa. Abans havia fet aquest paper un home vestit de dona. Com en el cas dels focs d'artifi, també en aquest hi ha una contradicció; la primera vegada que es parla de geganta és l'any 1557, en què es comptabilitza la despesa de balar la gegantesa, i en anys successius fer la gegantesa: això s'alterna amb el pagament, els anys 1587 i 1588, de 2 lliures a Joan Casadeuall per hauer seruit de jagantesa. El 13 d'abril de 1593, es disposa documentalment el pagament al fuster Esteve Bosch de set lliures á bon compte del preu de la gegantesa li han donada á fer.

Les músiques.

Durant el segle XVI apareixen instruments musicals nous: pandero, cornamusa, timpa, vihola, tauleta fusti, xaramiya, rabaquet, tamborino de cordas, dolsayna, strep, piffa, lira, sive viola, sampsonia, philomena, serquol, bombarda prima, flauta de dos mans, mige dolsayne, orga, un contrabaxerius i una Musiqua nova tocada per un francès. A les coblas de juglars hi apareix el 1587 un altre element musical, el dels ministrils, que va començar per fer la competència a les "cobles" i va acabar substituïnt-les.

En aquest segle es comencen a veure a les processons molts tabals, temborinos, fluviols y trompetes; l'any 1526 hi havia 16 temborinos i 21 tabals a la de 1547, alguns tocats per negres. Les convocatòries a les confraries gremials l'any 1560 es va fer indicant que estessin ab los ciris de lurs confraries y banderes, i el 1589 i 1591, s'indicà que es presentessin apres dinar ó passat mig dia.

Les banderes.

La bandera de la ciutat figurava a la processó des de 1510, si bé probablement ja apareixés abans. La notícia més antiga d'aquest símbol és de 1338, moment en el que es nomena el portador de la senyera o panon. El 1358 el vexillium regium ac hostem et vexillium ciuitatis varen sortir de la ciutat contra Bernat Guillem de Foixà i el homes de Corçà, i el 1380 es esmentada amb els noms de seny, bandera ó panó. El 1474 foren inventariades dues banderes amb les armes de la ciutat la una, apellada senyera, altre apellada del sagramental; també n'hi havia una altra, anomenada dels guiatges que onejava dalt l'antiga torre del pont de Sant Francesc els dies de fira, com a signe d'immunitat. El 1509 es va pagar 46 lliures preu de la seda groga e blanca apellada tafetans per a confeccionar dues banderes la una apellada la senyera de la Vegueria e laltra apellada la bandera de la ciutat qui serveixen per les hosts tant de somatent com altres. La darrera renovació documentada és de 1686, amb Sant Miquel al cim, com va mostrar molts anys.

En allò que es refereix a balls i representacions es troben molt poques referències: el 1515 consta la despesa de dues antorxes qui serviren per lo dia del Corpus per las ballas de la plassa del vi, i el 1564 es documenta l'actuació de set sonadors per las balas. El 1541 es va pagar la quantitat de 3 lliures per un cadafalch y una capella y anuelar la plassa del vi per hun misteri han fet lo dia del Corpus.

L'any 1588 es saluda per primera vegada la custòdia amb salves d'armes de foc, els mascles, una mena de morters petits, i l'any següent ja es va fixar un pressupost d'una lliura de moneda barcelonesa per polvora y parar los mascles (6).

Els ventalls.

La utilització a les processons dels ramells o ramalets va ser substituïda pels ventalls; l'any 1555 consta una partida d'1 lliura 5 sous 2 diners pagada a mestre gelabert per los ventalls qui an servit lo dia del Corpus i una altra de 25 sous a Pau Ferrer, textor sede Gerunde pels que va construir. D'aquests ventalls n'hi havia de dues classes: de paper (cartró) i de palma; d'aquests darrers el llibrer Baudili Gelabert en va subministrar l'any 1559 pels quatre jurats, el batlle i el sots-batlle. Anys més tard es va ampliar la quantitat, elevant-la a tres dotzenes i mitja de ventalls comuns per a altres persones, construint-los alternativament el llibrer Gelabert i el canonge Guinart. L'any 1587 ja es varen distribuir vuit dotzenes de ventalls de palma, el cost de les quals va ser de 16 lliures 2 sous, més 2 lliures 17 sous que costaren els de paper. L'any 1589 es va reglamentar el nombre de ventalls, i el 1603 tots foren de palma, tant per a la diada de Corpus com per a la vuitada.

Aquesta reglamentació aviat va ser oblidada i així el 1613 consten 12 ventalls de paper pels nois que portaven ciris, cinc dotzenes dels de palma amb manech de 5 pams, 22 dotzenes amb mànec de 4 pams, 9 dotzenes més amb mànec de 3 pams, i 8 ventalls de custodia amb mànec de 7 pams, en total 452 ventalls que costaren 118 lliures. Amb alces i baixes en les quantitats, es manteniren fins el 1869 en què quedaren totalment suprimits.

La significació d'aquests ventalls sembla que es basa en l'existència litúrgica del flabellum, la misió del qual era infestas abigere muscas et mitigare aestum, allunyar de l'indret en el que es celebrava el sacrifici tota mena d'insectes i "àtoms" que profanessin els vasos sagrats.

El "refresc".

El beura, ja anomenat en aquesta època collació, que s'havia mantingut en uns límits moderats, el 1501 s'enregistra, a més del refresc habitual, un extraordinari dinar pel consistori el dia de Corpus: una vadela i 5 lliures d'arusa (arròs), menú que probablement aboqués en el plat obligat, el "bou i arròs" que fins temps relativament recents se servia en aquesta festivitat a totes les taules gironines.

Durant els cinc anys següents no es troba referència a aquest àpat, i seguiren amb el pa, vi i fuites, entre les que figuren sermenyes (les anomenades peres de Sant Joan) i els albraquochs; posteriorment les pomas, les sireres genovines i alguns formatges de Mallorqua. El 1507 es torna a trobar esment de la vedella i l'arròs, que segueix alguns anys; el 1510 la vedella va pesar 40 lliures, a les que se n'afegiren 10 d'arròs, tot condimentat amb huna hunsa de clavells. Per beure s'hi troba una bota de vin blanch y corteron de vi vermell. Al cost del dinar s'hagué d'afegir 1 lliura i 6 diners pagats a madona sarventa vadriera per quotra fruyteras e quatorse broquals de la gora e sis tasas ab peu e duas tasas petitas ques trenqua tot lo dia de corpus a casa la ciutat.


Notes

(1) - Julián de Chía parla de nombrosos bans i cartes que esmenten los enuestiments, batiments, bregues, tiraments de ballesta, nafres, sguerraments, morts de persones e de bestias, robatoris, entre els que s'incloïen les esglésies, cremaments de casas e de molins, violencies de dones e altres diversos e detestables crims e delictes, que eren considerats habituals.
Tornar al text

(2) - Aquests nens portaven com a distintiu reial només la corona. La darrera manifestació de Reis que hi van haver a les processons va ser durant la del 1521, en la que Rafael Rosa "feci... et repretani... regem Dauit coram gigantem".
Tornar al text

(3) - Aquest contracte, que es va celebrar el 7 de maig de 1518, obligava el pintor Antoni Pascual, en primer lloc a fer de nou logigant e prengua lo vell, es seruesque de tot lo qui es, ço es que hage e sia tengut a fer lo dit gigant gran de mida que lo que vuy es e maior, lo qual en lo cors fara de suro cubert de cuyro en los lochs aon se pertanyerà, e lo cap sera de coses bones e fortes e los brassos e mans de cuyro bullit, cubert tot de argen gornit e de or alli on se pertanyerà, e lo or sera de ol colrat e tocat de altres colors degudes faent son poder, que es ben leuger e ques tingue fort segons la mostra.-- Item te a reparar e adobar laguila e posar en aquella en los pits a on es necessari or barbari e plomes e daurar aquelles.-- Item es tengut a reparar e adobar lo drach, lo qual tocara de color a on es mester. El preu que es va establir va ser de XII ducats d'or en dos terminis.
Tornar al text

(4) - De Chía esmenta que l'emblema reial de l'àguila, la corona, podria fer referència a les armes de la casa d'Àustria. El colom blanc que des de 1517 portava al bec, i el lloc preferent que ocupava a la processó, sempre darrera la bandera municipal i separada de les altres figures, que anaven a l'encapçalament del seguici, fan induir una significació simbòlica important. Durant molts anys es va establir un contracte vitalici amb l'encarregat de portar-la i fer-la ballar; el 1678 va ocupar aquest lloc un escultor.
Tornar al text

(5) - Malgrat que no es parla del drach en cap document anterior al 1513, el 1507 s'enregistra la despesa de sis dotzenes de fochs grechs per lo drach i portar-lo; cap dels dos conceptes torna a ser esmentat fins el 1513.
Tornar al text

(6) - La salva més antiga de la que es tenen referències va tenir lloc el 14 de febrer de 1538 quan l'emperador Carles V va arribar al portal de l'Àngel o dels albadiners; en aquest moment es dispararen cinquanta mascles de la artilleria de la ciutat desde sobre lo forn de mossen beuda i cent arcabusos que estaven preparats a la torre del Carme.
Tornar al text


Bibliografia

- "Festividad del Corpus en Gerona. Noticias históricas acerca de esta festividad desde el siglo XIV hasta nuestros días". Julián de Chía. Gerona. Imprenta y libreria de Paciano Torres. 1895.

- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946.



  • La festivitat del Corpus. Reportatge fotogràfic de la festivitat del Corpus a Girona el 2006.

  • La processó del Corpus. Reportatge fotogràfic de la processó del Corpus a Girona l'11 de juny del 2007.

  • Processó de Corpus a Girona l'any 1918. Dibuixos del Sr. Joaquim Pla i Dalmau. (Muntatge a partir de les làmines publicades per Pla i Dalmau Llibreria).

  • El Drac de Girona. Gravat antic.




    Monedes de Ferran d'Aragó, comte de Barcelona. Wikipèdia.

    Germana de Foix (1488 o 1490 - 1538), reina consort d'Aragó. Wikipèdia.

    Escut de Joana i Carles I, 1504-1555. Wikipèdia.

    Carles I de Castella i Aragó. Oli sobre tela de Tiziano, 192 × 111 cm. Museu del Prado, Madrid. Wikipèdia.

    Signatura de Carles I de Castella i Aragó. Wikipèdia.

    Felip I d'Aragó i II de Castella. Oli sobre tela de Tiziano, 193 × 111 cm. Museu del Prado, Madrid. Wikipèdia.

    Felip I d'Aragó i II de Castella, 1557. Oli sobre tela d'Antonis Mor. Sant Llorenç de l'Escorial, Madrid. Wikipèdia.


    Back

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés