|
|
Fires de Sant Narcís de l'any 1922
Girona artística i monumental - Itinerari del foraster
Entre les dugues carreteres d'Anglès i Barcelona està situada la estació del ferrocarril de M.Z.A. en la part plana de la població i prop del riu Güell.
Per la part de la primera carretera citada s'aixeca l'estació d'Olot, de rescent construcció i una de les millors de la línia; i per la part de Barcelona, l'estació de Sant Feliu de Guíxols.
Sortint de l'estació de França es troba l'esplanada nomenada "Plaça del Carril" i seguint per la dreta en direcció a la ciutat es veu l'edifici del "Banc d'Espanya" d'un aspecte exterior agradable i oficines còmodament instal·lades. Es deixa a la dreta la Plaça de l'Hospital on s'hi aixequen els establiments benèfics Hospital i Hospici, i s'entra un cop passat el Cafè de Novetats al "Carrer del Progrès (Carrer Nou)" molt dret, de 360 metres de llarg i d'una construcció en total moderna. Al mig s'hi veu un superb edifici de la Fàbrica Grober -un dels millors establiments de la provincia desprás de la rescent reforma- que forma angle amb el carrer de l'"Indústria".
Immediatament ens trobem al "Pont de Pedra" sobre el riu Onyar, magnífica obra construída durant el regnat de Isabel II. A l'esquerra del riu i seguint sa ruta veiem el passeig de les Rambles d'Alvarez i Llibertat, i a la deta, la de Mossèn Cinto Verdaguer, seguint el Carrer del Carme i en últim terme el Cementir actualment objecte d'una reforma.
Per la baixada del Pont de Pedra, tirant a mà esquerra ens trobem a la "Plaça de la Constitució" (del Vi) on s'aixequen les Cases Consistorials (Casa de la Ciutat) i Teatre Principal en un solar de darrera. Les cases són porticades i serveixen molt per passeig. Seguint a la dreta trobem el "Carrer de Ciutadans" amb els Hotels del Centre i Italians; l'Esglásia de Ntra. Sra. del Carme amb Teatre Principal i Diputació (Govern Civil), antigament convents dels P.P. Carmelites.
Arribem desprás a la "Plaça de l'Oli" d'on arranca l'escalinata de l'Esglásia de Sant Martí, que data del segle XVII i que condueix a la Presó i al Seminari. El carrer de Ciutadans s'anomena aixís perquè antigament hi vivien les principals famílies de la Ciutat.
Desprás del Seminari, antic convent dels Pares Jesuítes, trobem la "Plaça de Sant Domingo" i "Les àligues", amb un Quarter que allotja al Regiment d'Infanteria d'Asia Nº 55, i que tambe fou convent, quins claustres gòtics són molt bonics. Torcent a la dreta comença el "Carrer dels Alemanys" i un carreró ens porta al "Portal de Sant Cristòfol" i passat aquest s'ofereix a la vista del foraster un esplèndid paisatge.
Además de les muralles de la "Torre Gironella", en ruïnes per el bombardeix sofert l'any 1808 en els memorables setges, en el fons es veu el riu Galligans i el camí de St. Daniel, i al darrera, la muntanya de Montjuich amb el seu famós castell. Per l'altre costat els rius Onyar i Ter que vorejen les mutanyes del Puig d'En Roca i Sarrià de Dalt.
Si regressem des del mateix Portal de Sant Cristòfol per la dreta trobarem la "Catedral" que data del segle IV, temple on establiren la seva mezquita els alarbs. L'any 1038 va tenir lloc la festa de consagració assistint-hi tots els bisbes de Catalunya; i les reformes de que fou objecte s'acabaren definitivament l'any 1793. En conjunt ás una de les obres más admirades per el turista per la seva genialitat i bellesa.
Davant de la seva grandiosa escalinata s'aixeca el "Palau de Justícia" que durant el setge de Girona fou residència del General Alvarez de Castro. Seguidament entrem per el carrer de la "Forsa" i veiem l'"Institut de 2ª Ensenyança" que contá molt notables gabinets d'Història Natural i Física, oberts al públic durant les Fires. Fou creat en l'any 1845. A l'acabar aquest carrer entrem a la "Plaça del Correu", -quin nom se suposa desapareixerà al traslladar les oficines d'aquest ram al nou edifici construit expressament- i els carrers de "Sabateries Velles" i "Cort-Real".
Deixant el Pont de Pedra i a l'esquerra hem dit que hi ha les Rambles d'"Alvarez" i "Llibertat", aquesta última amb pòrtics i on s'hi fa el mercat de la verdura que per això son antic nom ás Plaça de les Cols; seguint desprás el carrer de "Plateria", molt curtet i bonic en quin extrem a l'esquerra tambá trobem el Pont de St. Agustí que ens duu a la Plaça de l'Independència que ja en parlarem. En la mateixa direcció de l'Onyar, el carrer de les "Ballesteries", "Pujada de Sant Feliu" i "Excolegiata de Sant Feliu", Esglèsia començada en 1313 sobre el cementir dels primers cristians gironins, d'interior gòtic, combinat amb istil romànic que fa un conjunt magnífic. L'altar major ás sepulcre del Sant que allí es venera; además hi ha la capella de Sant Narcís, en la que hi ha altre sepulcre que guarda el cos incorrupte del Sant Patró de Girona, i el monument-sepulcre del general Alvarez, tots construits amb gust artístic.
Integra aquest itinerari l'Esglèsia de Sant Lluc i seguidament un pont sobre el riu Galligans que no passa mai aigua sinó desprás d'una bona ploguda. Tombant a la dreta trobem el Quarter de la Guàrdia Civil i el temple de "Sant Pere de Galligans", monestir benedictí del segle IX a qui tenien molta devoció els reis d'Aragó i els comtes de Barcelona. Instalat en els Claustres hi ha el "Museu" que guarda tot quant es relaciona amb l'història artística i arqueològica de la província, visible tambá per als forasters durant les festes de Sant Narcís.
Retrocedint fins al segon pont sobre el Galligans a dreta i a 40 passes trobarem el portal de la Barca i admirarem el notable pont del ferro-carril de uns 110 metres de llarg, extès sobre els rius Onyar, Güell i Galligans. Atravessant aquests rius entrarem en la mai prou loada "Devesa", d'uns passeigs deliciosos i de moltíssima concurrència. Tá además d'un jardí esplèndit, l'esplanada nomenada Camp de Marte destinada a tots els Sports. A l'extrem esquerra hi ha la Plaça de Toros.
Tornant a la ciutat per el passeig central trobem el Matadero i la "Nova Casa de Correus i Telègrafs", edifici de l'Estat, i seguidament la Plaça de l'Independència on hi ha instal·lat el Coliseu Imperial i un nou Cine-teatre en construcció. Algunes cases són porticades i al centre s'aixeca el monument als herois dels setges de Girona.
Seguint el Cine Gran Via a la dreta veurem el "Grupo Escolar" una de les obres más completes de Catalunya, sufragades per l'Ajuntament i Estat, quin cost va ásser de más de 285.000 pessetes això en l'any 1911, data de l'inauguració. Desprás seguint a l'esquerra d'aquest carrer que s'anomena de "Jaume I" veiem els establiments fabrils de l'Energia Elèctrica i Salieti i Sala, la primera fàbrica de paper fundada a Catalunya, de gran producció i desseguida trobem el Carrer del Prográs, que ja tenim descrit.
Article publicat al programa de Fires de 1922.
Programes de la col·lecció Bruguera-Gudayol de Girona. Somnis Antic
|
Portada del programa
Anunci del programa de Fires 1922
Anunci del programa de Fires 1922
(A l'article s'ha respectat la grafia de l'original)
 -
|
