La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Fires de Sant Narcís de l'any 1959

Páginas históricas

DES DE MONTJUIC
Girona, pedra foguera,
et volen clavar els costats.
La Seu estén les tovalles
entre els ciris de Sant Pere
i Sant Feliu decapitats.
L'enemic t'ha vist, Girona,
revestida de tardor.

Dominat per posseïr-te
fa la feina del felló.
Replega't d'ales, aligot, i pensa
que als pobles lliures no se'ls pot traïr.
Sobre homes vius no colliràs botí!
Cada pas teu una ofensa,
Cada cor un polvorí!

Peu de la foto: La Ciudad codiciada, blanco de la furia del sitiador. Foto Soberanas.

COR DELS COMBATENTS
Gironins! La Pàtria és viva
i viurà fins l'infinit!
No et pots dormir, Ciutat!
Pels aires hi fulgura
L'espasa sempre pura
del teu cabdill Narcís.

I lluitem fins enrogir
com la garba i la rosella
i estimem alguna estrella
perquè és l'hora de morir.
De la part de Sant Daniel
han pujat fins el Calvari.
Per la bretxa d'Alemanys
mitja França vol entrar-hi.

Peu de la foto: "El Gran día de Gerona", 19 de septiembre de 1809. Óleo de Álvarez Dumont.

COR D'HEROÏNES DE SANTA BÀRBARA
On no arribin els guerrers
hi arribarem les esposes
fins que tapin nostres roses
els seus mutilats llorers.

Feu nostra fe ben robusta
invicte Bisbe Narcís,
i obriu-nos el Paradís
ara que la mort ens tusta.

Peu de la foto: "Las Heroínas", por R. Martí Alsina. Fragmento del cuadro cedido a la Excma. Diputación Provincial, por D. Fernando Puig.

BANDERES DE GIRONA
Calleu, humans. Són signe d'epopeia,
Ultònia, creuada, Miquelets!
banderes de Girona engrillonada!
plegue ara els vostres plecs cansats.
Si un dia es posa a prova l'heroisme
o havem de moldre el gra de mil pecats,.

sorgireu de la tomba altra vegada
i obrireu per la mort un nou camí.
Voleieu, sí, banderes, vostres gestes!
Feu-nos viu el silenci del record!
perquè aquest segle és segle de conquestes
i ens convé l'aventura de la mort!

RENDICIÓ

Quan Girona obre les portes
el món es posa a plorar.
Les claus de la Ciutat, mortes,
l'enemic no vol tocar.

L'ÀNGEL DE LA CIUTAT

Creixeràs, Girona altiva!
no et mancaràn fills, veuràs!
perquè els multiplicaràs
i no et cabran en el llit.
Gironins, la Pàtria és viva
i viurà fins l'infinit.

Peu de la foto: "Rendición de Gerona. 1809", Óleo de Laureano Barrau.

LA VEU DELS MORTS

Plora als teus morts, oh Ciutat!
purificada foguera!
No miris mai endarrera
sinó a l'eternitat.

(LLUNY) COR DELS COMBATENTS

No pots morir, Ciutat!
Pels aires hi fulgura
el bàcul de pastura
del màrtir Sant Narcís.

Peu de la foto: Momento de presentar al pueblo de Figueras, el cadáver del Mártir de la Guerra de la Independencia, el General Alvarez, muerto el 22 de Enero de 1810 en el Castillo de San Fernando. Cuadro de T. Muñoz Lucena.

COR DE SUPERVIVENTS
Gironins, dempeus, cantem!
La Ciutat caiguda en runes,
soldats, de nou bastirem.
Reviuran cendra i engrunes
a la llum de les estrelles.

I demà al sol del matí
de nou els ulls alçarem
amb l'amor a les parpelles
i amb espigues i roselles
farem l'arc de Sant Martí.

(Apunts per a una petita simfonia heroica)
Salvador Suñer.

Portada del programa

Portada del conjunt de poemes. Escultura Contra l'invasor, obra de Miquel Blai.

Peu de la foto: Glorioso tríptico histórico, formado por las banderas de la Cruzada Gerundense, del Regimiento Ultonia y el 1er. Tercio de Miqueletes. Foto Unal.


Simpre presentes

Por su acusado interés y singularidad "Publicidad Garbí" se honra ofreciendo a sus lectores en la página anterior una fotografía que contiene la dedicatoria de uno de los sobrevivientes de nuestros inmortales Sitios de 1808-1809, D. Juan Barrau, que se halla sentado, en primer término, a la izquierda del sacerdote que los preside.

No creemos probable que, actualmente, se conserve otro ejemplar de aquélla, que alcanza casi un siglo de existencia. Ciertamente en el Museo Provincial se conserva un cuadro "al óleo, según el catálogo, en que se representan a los veteranos supervivientes en el año 1863 (nº 15)" que fue depositado por D. Manuel Almeda. Ese cuadro, al parecer -diríamos nosotros- al óleo, es mas bien una ampliación de una fotografía, burdamente ejecutada, en el que aparecen dieciseis sobrevivientes en lugar de los catorce que figuran en la nuestra (dos que están de pie, al fondo) que suponemos añadidos por así indicarlo el recorte de las fotos. Amén de otros detalles, no podemos silenciar que las tres gloriosas banderas que figuran en nuestra fotografia, en la que comentamos, existente en el Museo Provincial, dichas banderas aparecen completamente desfiguradas, pues la de Ultonia no es tal, ya que resulta pintada de blanco con cenefa roja, y la negra va con una gruesa cenefa gris-claro. Ciertamente cabe suponer que se trata de dos fotos distintas y posiblemente este argumento podría servir por lo que se refiere a los dos sobrevivientes, que parecen añadidos en el cuadro del Museo, por la diferencia de fechas, dado que ésta es del 1863, según se dice en el catálogo, y la nuestra es del 1867, fecha en que podían haber fallecido ya los dos sobrevivientes de referencia. Pero el caso más extraordinario resulta, que no obstante figurar dieciseis individuos en la foto del Museo, sólo se nombran catorce y de manera desordenada, por cuanto el lugar de D. Juan Barrau lo ocupa D. Francisco Comalada.

He aquí (según reza la inscripción al pie del cuadro) los "nombres de los defensores de Gerona durante los Sitios de 1808-1809, sobrevivientes en 1863, por orden de izquierda a derecha:" José Vidal, Lorenzo Norat, Narciso Simón, José Muxach, Francisco Comalada, Jaime Altafulla, Juan Moner, Lorenzo Seisdedos, Manuel Vilá, Juan Petit, Francisco Bassols, José Barrau, José Casallá. Añádanse los nombres de Gisleno Tornabells y de Esteban Taltabert, quince en total y no catorce, como equivocadamente, decimos más arriba. Queda uno sin nombrar.

Como quiera que nuestro propósito no es hoy ahondar en ese asunto que se presenta, por lo menos a primera vista, bastante difícil de aclarar, nos limitaremos a reproducir la dedicatoria autógrafa que contiene al dorso de la fotografia, ofrecida por el veterano D. Juan (no José) Barrau al Dr. de Farmacia, residente en Barcelona, D. José Mestre Abella. Dice así: "En prueba de sincero afecto y cordial amistad que profeso a D. José Mestre y Abella. Su afectísimo amigo Juan Barrau".

Por su parte, el agraciado, complacido en extremo por la cordial muestra de amistad, fijó su sentir en orden a la inmortal gesta gerundense expresándose en estos términos: "Catorce veteranos héroes defensores de su amada Patria que sellaron con su sangre el acto solemne de ser independientes del poder napoleónico intentado establecer en la Inmortal Ciudad de Gerona, en 1809, y que, después de ocho meses de riguroso sitio y de muchísimos asaltos, no pudieron alcanzar las fuerzas enemigas. El hambre y la peste dieron al sitiador los honores de conquistador.

Fotografia sacada en 1867 de los restos de tanto heroismo que tuvieron la dicha de poder asistir a las solemnes exequias que tributó el Excmo. Ayuntamiento de la Inmortal Ciudad de Gerona a los que sucumbieron por su Patria Independiente. J. Mestre". (1)

Narcís Jordi


Notas

(1) La fotografia de referencia pertenece en la actualidad al M.I. Sr. Arcediano de la Catedral Dr. D. Tomás Noguer, a quien fue entregada en 1929, como recuerdo-obsequio, por el hijo de D. José Mestre, el Dr. D. Joaquin Mestre Morer, querido amigo del actual poseedor, jefe que fue del Servicio de Urologia del Hospital de San Pablo y Santa Cruz, de Barcelona, y miembro de las Asociaciones Internacional y Francesa de urologia.


Ampliació

Programes de la col·lecció Bruguera-Gudayol de Girona. Somnis Antic


[Més articles]-------Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés