|
||||||
|
||||||
|
El clima no és dels més saludables, y los camps quedan tots plantats de vinyas y arbres ab abundancia de grans, ví, hortalisas, fruitas delicadas, cànam y altres fruits a socórrer las plujas. És murallada la ciutat, ab alguns baluarts y canons molt pochs, y estos, fora de algú, desmuntats. Té 6 portals Gerona que són: lo den Vila, lo del Carme, lo de la Verge Maria, lo de Sant Christòfol, lo del Areñ y la porta Nova. [...] Mirada des del Mercadal a tota la casería de la ciutat, sembla colocada en anfiteatro; al mitg de tota ella se eleva la cathredal, ab son campanar, y, més baix de la Seu, lo de la collegiata de Sant Feliu. Dita santa iglesia cathredal, baix la invocació de María Santíssima en sa gloriosa Asumpció y del gloriós patró y bisbe Sant Narcís, és prou gran. A sa entrada fins a trobar lo cor és una nau capacísima, y des de el cor al altar major a tres naus regulars, sent prou ben proporcionadas las columnas. Lo altar major, que tindrà la elevació de dos estats de home, és de plata masisa ab pedrerias. La mesa forma quatre caras, las laterals y detràs són de plata de pich de martell ab figuras antiguas, y lo frontal de or a pichs de martell tamb‚ guarnit de pedras preciosas; memorable entre éstas un carbuncle que antes de ofuscada sa brillantez, ab termes vulgars escaldat, donaba ell sol resplandor a tota la iglesia, segons així se conta. [...] En quant a la sagristía, és molt rica, no tant sols per sos molts sants de plata, candeleros y demés que se guarda en sos armaris, si que per las pedras y joyas preciosas, una de estas una creu de or pur, la copa de Carlos Magno, ab la qual bebia aigua después de haver combregat, de or o plata sobredorada, ab altres memorias de tan insigne emperador que conquistà a Gerona y sen reza com a sant. [...] Desde lo portal major de la cathredal, per ser en elevació considerable, se descobra gran part de la ciutat de Gerona y sas montanyas lluny azia ponent y tramontana; los finestrals del campanar de la collegiata de Sant Feliu vénen casi a nivel de la portalada y pla de la Seu. Baxantse per la gran escalinata, és al baix lo collegi del bisbe. Se deixa a mà esquerra lo carrer nomenat de la Forsa, sent per allí cerca la Alfarería o casa de la Pia Almoyna. A la dreta se ix mediant una travesía a una plaseta y a una petita iglesia nomenada de Sant Lluch, dels capellans de la Seu pegada casi al detràs de las parets de la collegiata de Sant Feliu. [...] Dita collegiata no és molt capaz, feta a la antigua, y per sa arquitectura notablement se repara; fosca en son interior y baixa de bòbeda, servida per canonges ab la dignitat de un abat, nomenat de Sant Feliu, qual goza de prou bona renta y extesa jurisdicció. Reposa en lo altar colateral del major, a la part del evangeli, lo cos de sant Narcís, bisbe y patró de Gerona, qual gloriós sant patí martiri en dita ciutat; conservantse, no obstant de pasadas algunas centurias, la llaga de la cama fresca y encarnada, y cotons per reliquia, quals per devoció molts ne han recullit per remey en sas dolencias. Queda lo cos dintre de una arca de plata ab cristalls. Vuy dia se treballa ab activitat en la construcció de la fàbrica de la capella de Sant Narcís, emplentse en ella marbre y jaspe, haventse encontrat allí cerca una cantera de varios y exquisits colors, entre estos de color vert. [...] Molts carrers y travesías inclou Gerona, y los que no vénen ràpidos, que los més de la ciutat ho són, tenen lo paviment de pedras regulars y descansats per caminarsi. Hi ha dos bonas plasas dintre ciutat, nomenadas la de las Cols y la del Vi, ab sas voltas en tot lo circuhit de ditas plasas, ab bells frentes de casas, quedant en la del Vi la del Sr. governador. Las casas de senyors de Gerona són la de Zarriera en lo carrer de Ciutadans, que és de las més distingidas de Gerona y coneguda de tota aquella primera gent; la de Benages, la de Fluxà, la de Sala, la de don Salvador Puig, la de Burgés, la de Cruyllas, &c. Totas estas tenen coches, ab las de S.Illma, Sr governador y algunas dignitats del Capítol. [...] La Devesa, que era un deliciós paseig als rededors de Gerona, ab dos filas de arbres espesos, vuy dia no és res de lo que era. [...] [...] En la part contraria a esta [una petita creu cuberta, amb un Sant Llàtzer esculpit prop de les capelles de Nostra Senyora del Pilar, de Sant Jaume i de Sant Llàtzer], eixint de Gerona per anar a Barcelona, és la fèrtil y frondosa Selva, ab molts llochs y vilas que se tocan, pues que s veuhen a molts campanars de diferentas hechuras y masías dispersas, arboledas frondosas ab gran copia de aigua, a socórrer las plujas, ohintsi cantar a varios aucellets y no pocs russiñols, que és una melodia. Los anyells tenen nomenada en tot aquell terreno, per lo que és son menjar delicat. Los pobles de tot aquell rededor, són: Santa Pelaya, Cassà de la Selva, Salelles, Madremanya, Llagostera, Calonja, Palol, Santuari de la Mare de Déu dels Angels y la vila de la Bisbal, situada als principis del Ampurdà, &c. Bibliografia El text conserva la grafia original. |
 El Portal de Sant Cristòfol, al Passeig Arqueològic. Campanar de Sant Feliu. |
|||||
 |
||||||
