Relacionada amb el món jueu per haver estat el seu refugi durant els aldarulls i atacs contra el Call a l'estiu del 1391, on foren conduïts per a la seva protecció per les autoritats ciutadanes.

A les escales d'entrada s'hi produï un fet històric interessant i pintoresc del que es conserva un document amb data de 27 de setembre de 1391, en el que consta que Francesc Guillem de Vilaritg, jueu convers, estava casat amb na Tolrana, i com fós que aquesta no vulgués convertir-se al cristianisme ni cohabitar amb ell, nomenà el seu procurador a Francesc Cervera, prevere de Girona, perque requerís a na Tolrana que visqués amb el seu marit sense injúria ni blasfèmia del nom de Crist i sense intentar judaïtzar-lo, oferint-li, si ho vulgués, viure junts segons la forma que disposava l'Església Catòlica pels matrimonis entre cristians i infidels. De tot això s'en va aixecar instrument públic a l'esmentada data a la casa del prevere del capítol Arnau de Colomer, a la seva presència i dels testimonis que hi assistiren, Bernat de Font i Bernat Guixar, sastres i ciutadans de Girona.

A la tarda d'aquest mateix dia, proveït del poder que l'acreditava, Francesc Cervera anà a la Torre Gironella on es trobava na Tolrana i al primer graó de l'escala que hi puja, essent-ne testimonis Pere Cerdà, Jaume Arloví i el jueu Asanell Çerb i d'altres cristians i jueus assistents, i davant la dita Tolrana, esposa de Francesc Guillem de Vilaritg i en el seu nom, la va requerir per tornar a viure amb el seu marit amb les condicions fixades.

Na Tolrana va respondre que essent el seu marit cristià i ella jueva, de cap manera volia ni habitar amb ell ni convertir-se al cristianisme i, així, apostatar del judaïsme. De tot això el notari Lluís Carbonell n'aixecà la corresponent acta.

Extret de "Girona. Guia del Call", Fèlix Xunclà i Tubert, Girona 1995, GI-500-95.

Imatge: escultura de Pia Crozet, "Torana, la jueva de Girona" a la torre Gironella, "Girona, temps de flors" 2006.