|
||
|
||
|
Això lliga amb la tradició cabalística de transmetre els coneixements de paraula, sense deixar-ne constància escrita. És natural, doncs, que respectant aquesta tradició, es resumeixi aquí la llegenda i que constin tan sols els trets més essencials, però respectant el secret dels detalls i circumstàncies que no és bo que siguin escrits. Diuen que al call hi havia una dona jueva, molt culta i respectada, seguidora aferrissada de la llei mosaica, que anomenaven la Tolrana. Aquest nom, d'origen confús, podria ser un derivat de la Torana, o seguidora de la Torah, llibre bàsic de la religió hebrea. En tot cas, i per circumstàncies que ara, pel que s'ha dit, no seria prudent escriure, es va trobar el seu cadàver decapitat el 17 de setembre de 1391 a la Torre Gironella, on s'havien refugiat els habitants del call a causa d'uns aldarulls produïts per un atac de part d'uns camperols, atiats per uns quants canonges (1). No se sap si va ser víctima dels cristians o dels mateixos jueus. Però el cas és que, des d'aleshores, el seu fantasma vaga pel barri vell de Girona, no en forma visible, sinó com una veu de dona que, entre plors, canta uns planys inintel·ligibles però impressionants. El més curiós del cas és que moltes persones de Girona, gens sospitoses que siguin fantasioses, histèriques o supersticioses, tot passejant de nit pels carrerons del barri vell o de l'actual Passeig Arqueològic, han sentit aquests laments i aquesta cançoneta trista, que sembla acostar-se o allunyar-se, sense concretar-se mai. La llegenda completa ha de quedar sense ser escrita, però el fet de les experiències personals és indiscutible. Durant algun temps, en el centre Isaac el Cec, en un racó del patí ombrívol que hi ha sota el pati dels Rabins hi va haver un cap de bronze representant la Tolrana, fer per l'escultora de Girona Pia Crozet. Deixem que el misteri protegeixi aquest entranyable fantasma gironí. Bibliografia: Notes
|
|
|
