La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'economista i polític català Laureà Figuerola, nascut a Calaf el 4 de juliol de 1816, i mort a Madrid el 28 de febrer de 1903, és conegut per la creació de la unitat monetària de la pesseta. Les seves despulles, per voluntat de la seva esposa, reposen a Girona, a on va ser traslladat des de l'hotel del carrer Serrano on va morir.

Ampliar
(Ampliar) - El panteó dels Bosch-Barrau-Figuerola, de 1883, on reposen les despulles de Laureà Figuerola, al cementiri de Girona

El panteó dels Bosch-Barrau-Figuerola

Aquest és un dels quatre panteons que envolten la creu aixecada en honor de tots els gironins difunts, en la petita placeta que constitueix el cor del cementiri, entre l'entrada i l'avinguda que condueix a la capella. La làpida que indicava el nom de Laureà Figuerola va ser arrencada fa molts anys per mans desconegudes i mai no ha estat reposada.

Els llibres de registre guardats a l'Arxiu Municipal indiquen que les restes de Figuerola reposen al panteó que porta el nom de Pablo Bosch y Moré, mort el 2 d'agost de 1849, a la làpida frontal.

Ampliar
(Ampliar) - Làpida frontal del panteó. El text diu: "D.O.M. Aquí yacen los restos de Pablo Bosch y Moré. Falleció el 2 de agosto de 1849. Sus cenizas en paz descansen y su alma goce de la gloria eterna".

El panteó, d'estil neogòtic molt característic del seu autor, és obra de l'arquitecte Josep Oriol Mestres, autor també de la façana de la catedral de Barcelona, de la que va ser nomenat arquitecte el 1855, i del monument a Antoni López y López, al costat de l'edifici barceloní de Correus. El panteó és fet el 1883, el mateix any que aquest monument. La realitzacié material del panteé fou portada a terme pel picapedrer Vicenç Estrada, fill, tal com està esculpit: J.O.MESTRES LO INVENTO | VE ESTRADA HIJO LO ESCULPIO.

Va ser costejat i promogut per l'esposa de Laureà Figuerola, Teresa Barrau Esplugues, que pertanyia a la família gironina dels Barrau, propietaris de la primera fàbrica de gas de Girona. Teresa Barrau havia estat casada en primeres núpcies amb Pau Bosch Moré, que va morir el 2 d'agost de 1849.

Ampliar
(Ampliar) - Làpida de Teresa Barrau i Esplugues

Anys més tard, quan Teresa ja s'havia casat en segones noces amb Laureà Figuerola, va encarregar a Josep Oriol Mestres la realització del panteó per dipositar-hi les despulles del seu primer marit. Ella mateixa va ser enterrada en morir (Madrid, el 15 de desembre de 1899) als 83 anys. I quan, quatre anys més tard, moria Laureà Figuerola, el cadàver també igualment traslladat de Madrid a Barcelona i dipositat en el panteó del cementiri gironí.

L'enterrament va tenir lloc el 3 març de 1903 al matí, tot i que s'havia anunciat per al dia 3 de març a la tarda. El cos embalsamat s'havia traslladat el dia anterior des de l'hotel del carrer de Serrano, on vivia, fins a l'estació de tren, amb tots els honors que un exministre mereixia (1). El tren va arribar a Girona l'endemà a tres quarts d'onze del matí, i segons explica el Diario de Gerona, "como las personas de la familia que lo habían acompañado desde Madrid deseaban tomar el expreso para regresar a la Corte por la tarde, se adelantó la hora del entierro teniendo lugar éste a las dos y media, al que, por este motivo no pudo darse a conocer el cambio a todas las personas invitadas, no asistió tanta concurrencia como de otro modo hubiera asistido". Van presidir el dol Pau i Eduard Bosch Barrau, fills del primer matrimoni de la muller de Figuerola.

Laureà Figuerola i Ballester

L'economista i polític català Laureà Figuerola, nascut a Calaf el 4 de juliol de 1816, i mort a Madrid el 28 de febrer de 1903, és conegut per la creació de la unitat monetària de la pesseta. Les seves despulles, per voluntat de la seva esposa, reposen a Girona, a on va ser traslladat des de l'hotel del carrer Serrano on va morir.

Als 19 anys es va donar a conèixer per les seves idees liberals, figurant a la Junta Revolucionària de Barcelona. Laureà Figuerola va ser el primer doctor en dret sortit d'una universitat espanyola, i l'any 1840 va començar a exercir d'advocat. Deixeble d'Eudald Jaumeandreu i Triter, el 1846 va ser nomenat catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, càrrec que va abandonar el 1853 per ocupar la càtedra de la Universitat de Madrid. El 1846 va fundar l'Escola Normal de Mestres de Barcelona.

Va ser soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, i també fundador de la Sociedad Libre de Economía Política amb Pastor, Rodríguez Colmeiro, Echegaray, Moret i altres.

Ampliar
(Ampliar) - El govern provisional de 1869. Figuerola, Sagasta, Ruiz Zorrilla, Prim, Serrano, Topete, López Ayala, Romero Ortiz i Lorenzana Date. Fotografia de J. Laurent, de 1869. Biblioteca Nacional d'Espanya. (Viquipèdia)

Després de la revolució de 1868, Joan Prim i Prats el va nomenar ministre d'hisenda del govern de Serrano. En aquest càrrec va ser l'introductor de la pesseta com a nova moneda espanyola, que va enginyar com a integrada en la Unió Monetària Llatina, creada el 1865 a París, i formada per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. El 1869 també va iniciar una política aranzelària moderadament lliurecanvista, influïda per la que havia dut a terme la Gran Bretanya. El 1870 Amadeu I de Savoia el va substituir per Segismundo Moret y Prendergast.

El 1872 fou nomenat president del Senat d'Espanya, des d'on es va oposar a la restauració borbònica d'Alfons XII i s'adherí al Partit Republicà. El 1876 fou separat de la càtedra de la Universitat i nomenat primer director de la Instituci&oacue;n Libre de Enseñanza, de caire laic i privat. El 1885 fou regidor de l'Ajuntament de Madrid i el 1898 fou nomenat president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Va morir el dissabte 28 de febrer de 1903 al seu hotel del carrer Serrano de Madrid, però per voluntat seva i de la seva esposa fou enterrat a Girona.

Ampliar
(Ampliar) - Placa commemorativa al panteó dels Bosch-Barrau-Figuerola
Notes

(1) - El Diario de Gerona del 3 de març de 1903 informava "Se ha verificado la conducción del cadáver del señor Figuerola desde el hotel de la calle de Serrano en que vivia á la estación del Mediodía.
Al fúnebre acto han asistido comisiones del Congreso, del Senado, del Ateneo de Madrid, de la Academia de Ciencias Morales y Políticas, del cuerpo de Aduanas, del Círculo de la Unión Mercantil y otras corporaciones y numeroso público entre el que se veían significados políticos de todos los partidos.
Presidían el duelo los hijos políticos del difunto, señores Bosch (D. Pablo y D. Eduardo) y el vicepresidente del Senado por hallarse indispuesto el presidente señor Montero Ríos.
La representación personal de éste la llevaba su hijo el señor Montero Villigas.
El acto ha resultado una verdadera manifestación de luto"
.
Tornar al text

Ampliar
(Ampliar) - Retrat de Laureà Figuerola en un gravat del segle XIX de la Biblioteca Nacional d'Espanya (Viquipèdia).

Ampliar
(Ampliar) - Signatura de Laureà Figuerola en el gravat anterior

Ampliar
(Ampliar) - El panteó dels Bosch-Barrau-Figuerola, de 1883, on reposen les despulles de Laureà Figuerola, al cementiri de Girona

Ampliar
(Ampliar) - El cementiri de Girona. A l'esquerra, el panteó dels Bosch-Barrau-Figuerola

Ampliar
(Ampliar) - Detall del panteó dels Bosch-Barrau-Figuerola

Ampliar
(Ampliar) - El panteó dels Bosch-Barrau-Figuerola al cementiri de Girona

Ampliar
(Ampliar) - L'arquitecte del panteó: J.O.MESTRES LO INVENTO

Ampliar
(Ampliar) - El picapedrer del panteó: VE ESTRADA HIJO LO ESCULPIO

Ampliar
(Ampliar) - Anvers i revers d'una pesseta de 1869 (Viquipèpedia)


Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés