L'economista i polític català Laureà Figuerola, nascut a Calaf el 4 de juliol de 1816, i mort a Madrid el 28 de febrer de 1903, és conegut per la creació de la unitat monetària de la pesseta. Les seves despulles, per voluntat de la seva esposa, reposen a Girona, a on va ser traslladat des de l'hotel del carrer Serrano on va morir. (Ampliar) - El panteó dels Bosch-Barrau-Figuerola, de 1883, on reposen les despulles de Laureà Figuerola, al cementiri de GironaEl panteó dels Bosch-Barrau-Figuerola
Els llibres de registre guardats a l'Arxiu Municipal indiquen que les restes de Figuerola reposen al panteó que porta el nom de Pablo Bosch y Moré, mort el 2 d'agost de 1849, a la làpida frontal. Va ser costejat i promogut per l'esposa de Laureà Figuerola, Teresa Barrau Esplugues, que pertanyia a la família gironina dels Barrau, propietaris de la primera fàbrica de gas de Girona. Teresa Barrau havia estat casada en primeres núpcies amb Pau Bosch Moré, que va morir el 2 d'agost de 1849. L'enterrament va tenir lloc el 3 març de 1903 al matí, tot i que s'havia anunciat per al dia 3 de març a la tarda. El cos embalsamat s'havia traslladat el dia anterior des de l'hotel del carrer de Serrano, on vivia, fins a l'estació de tren, amb tots els honors que un exministre mereixia (1). El tren va arribar a Girona l'endemà a tres quarts d'onze del matí, i segons explica el Diario de Gerona, "como las personas de la familia que lo habían acompañado desde Madrid deseaban tomar el expreso para regresar a la Corte por la tarde, se adelantó la hora del entierro teniendo lugar éste a las dos y media, al que, por este motivo no pudo darse a conocer el cambio a todas las personas invitadas, no asistió tanta concurrencia como de otro modo hubiera asistido". Van presidir el dol Pau i Eduard Bosch Barrau, fills del primer matrimoni de la muller de Figuerola. Va ser soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, i també fundador de la Sociedad Libre de Economía Política amb Pastor, Rodríguez Colmeiro, Echegaray, Moret i altres. El 1872 fou nomenat president del Senat d'Espanya, des d'on es va oposar a la restauració borbònica d'Alfons XII i s'adherí al Partit Republicà. El 1876 fou separat de la càtedra de la Universitat i nomenat primer director de la Instituci&oacue;n Libre de Enseñanza, de caire laic i privat. El 1885 fou regidor de l'Ajuntament de Madrid i el 1898 fou nomenat president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Va morir el dissabte 28 de febrer de 1903 al seu hotel del carrer Serrano de Madrid, però per voluntat seva i de la seva esposa fou enterrat a Girona. (1) - El Diario de Gerona del 3 de març de 1903 informava "Se ha verificado la conducción del cadáver del señor Figuerola desde el hotel de la calle de Serrano en que vivia á la estación del Mediodía. |
(Ampliar) - Retrat de Laureà Figuerola en un gravat del segle XIX de la Biblioteca Nacional d'Espanya (Viquipèdia).(Ampliar) - Signatura de Laureà Figuerola en el gravat anterior(Ampliar) - El panteó dels Bosch-Barrau-Figuerola, de 1883, on reposen les despulles de Laureà Figuerola, al cementiri de Girona(Ampliar) - El cementiri de Girona. A l'esquerra, el panteó dels Bosch-Barrau-Figuerola(Ampliar) - Detall del panteó dels Bosch-Barrau-Figuerola(Ampliar) - El panteó dels Bosch-Barrau-Figuerola al cementiri de Girona(Ampliar) - L'arquitecte del panteó: J.O.MESTRES LO INVENTO(Ampliar) - El picapedrer del panteó: VE ESTRADA HIJO LO ESCULPIO(Ampliar) - Anvers i revers d'una pesseta de 1869 (Viquipèpedia)
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |