La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Rafael Masó i Valentí va néixer a Girona el 16 d'agost de 1880, al carrer Ballesteries. El 1900 va iniciar els estudis d'Arquitectura a Barcelona on obtingué el títol d’arquitecte el 1906. S'establí a Girona per exercir la seva professió, però també com a impulsor i animador de la vida cultural i cívica. Dibuixant, fotògraf, dissenyador i decorador, recuperà la tradició artesana de la ceràmica, la fusta, el vitrall i la forja i marcà un estil arquitectònic que donà caràcter a la ciutat. La seva producció s’estengué per tota la demarcació, amb obres tant importants com la farinera Teixidor, les cases Batlle, Ensesa i Teixidor a Girona, la Casa Masramon a Olot, la Cooperativa Palafrugellenca a Palafrugell i el conjunt de ciutat-jardí de S'Agaró, entre moltes altres.

Al marge de la faceta professional com arquitecte, destacà també el seu vessant literari. A Girona, freqüentà el cercle de Xavier Montsalvatge, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana tot col·laborant en diverses publicacions. A Barcelona va entrar en contacte amb intel·lectuals com Josep Carner, Jaume Bofill i Mates, J.M. López Picó i Emili Vallès, que foren el nucli literari que va preparar el noucentisme. En aquest context Rafael Masó va escriure proses poètiques i articles d'opinió a la premsa de l'època. Els seus poemes foren premiats en diferents jocs florals i alguns inclosos a l'Almanac dels Noucentistes (1911).

Al llarg de la seva vida desenvolupà també una important labor cultural, col·laborant en la fundació de la societat Athenea i convertint-se en l’ànima d'un grup d'artistes i artesans entre els quals cal destacar l'escultor Fidel Aguilar, el pintor i ceramista Joan Baptista Coromina, el ferrer Nonito Cadenas i els decoradors Josep Maria, Lluís i Jaume Busquets, entre d’altres.

Va desenvolupar també una important activitat política. Tot i que a Barcelona, de la mà del seu amic Jaume Bofill, milità a les Joventuts Catalanistes de la Lliga, no seria fins les eleccions municipals de 1920 quan s’integrà a la candidatura de la Lliga que guanyaria les eleccions a l’ajuntament de Girona enmig de la inestabilitat política i la crisi social de l'etapa final del règim de la Restauració.

Rafael Masó va entrar a l’ajuntament com regidor de la comissió de Foment (Urbanisme i Obres), amb el doble objectiu de racionalitzar la política urbanística de la ciutat, sobretot el tractament del Barri Vell i també la de millorar la dotació d’equipaments culturals. En aquest entorn va participar en el procés de restauració dels Banys Àrabs, i va iniciar obres públiques a Girona, com el Passeig Arqueològic. Va impulsar altres projectes que no van quallar, com l'Escola d'Arts i Oficis, l'Exposició d'Art Antic a Sant Pere de Galligants, o l'Exposició d'Arts i Industries a la Devesa.

L’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera el setembre de 1923 va interrompre la vida democràtica. El curs dels esdeveniments portà a la suspensió i l’empresonament de Rafael Masó i altres vuit regidors i alcaldes catalanistes, entre ells Dàrius, Rahola, Camps i Masó. A final d'any ingressaren a la presó prop d'un centenar de regidors de les comarques gironines. Amb la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, l’arquitecte retornà a l’ajuntament entre el febrer de 1930, i l’abril de 1931, quan es va proclamar la República, el que va significar el seu allunyament de la política activa.

L'estudi de la seva arquitectura es concreta en tres períodes: El primer (1906-1911) en el qual Rafael Masó intenta formular un llenguatge propi, malgrat que acusa les influències d'altres arquitectes. Són els anys de la reforma del Mas El Soler, la farmàcia Masó, la Casa Batlle, la farinera Teixidor, el magatzem Ensesa i les cases Salieti i Masó.

L'any 1912, de retorn de seu viatge de nuvis per Itàlia i Alemanya, encetà un segon període que duraria fins el 1922 i en el que reforçà la seva actitud inicial de definir un estil propi. És el moment de les obres plenament noucentistes, que es considera el més interessant de la seva trajectòria. Durant aquest segon període Rafael Masó projectà les cases que han esdevingut referència en l'arquitectura catalana del moment: l’edifici Athenea, les cases Cendra, Masramon, Ensesa, Cases i Teixidor, el garatge Callicó i la Casa Gispert Saüch.

En el tercer període (1923-1935) es reforça la idealització de Catalunya i l'expressió d'aquesta mitjançant elements de la tradició (esgrafiats, columnes, terracotes...). La Econòmica Palafrugellense, les cases Cots i Colomer i les urbanitzacions Teixidor i S'Agaró, en són bona mostra. En aquesta etapa també demostrà un interés creixent per l’estudi i la recuperació del patrimoni.

Rafael Masó va morí a Girona l'any 1935 a l'edat de 55 anys.


Text basat en la biografía de la web Any Masó. 100 anys d'arquitecte i la publicació de l'Ajuntament de Girona amb motiu de l'esposició "Rafael Masó, ciutadà de Girona".





Publicació de l'Ajuntament de Girona amb motiu de l'esposició "Rafael Masó, ciutadà de Girona".
ISBN 84-8496-033-1.

Back - Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés