(Ampliar) - Fragment de la pintura de Ramon Martí i Alsina (Barcelona, 1826 - 1894) "Les heroïnes de Santa Bàrbara"
El túmul.
Quan, després de la ocupació francesa de Girona, es va dictar la Reial Ordre de 28 de juliol de 1817 que manava celebrar en endavant un solemne aniversari a l'església de Sant Feliu en memòria dels que havien mort durant la defensa de Girona, els comissionat varen fer construir un túmul, establint que a cadascuna de les quatre cares s'hi col·loquessin trofeus i atributs corresponents a la classe que hi havia de figurar: la primera pels eclesiàstics, la segona pels militars, la tercera pels paisans, i la quarta per a les "heroïnes generoses".
La de la Companyia de Santa Bàrbara presentava una Fama amb una bandera on s'indicava "Zelo y Patriotismo", i una làpida amb la següent octava:
Las cenizas de un sexo delicado,
Que al rigor de la guerra ofreció el pecho
Con zelo y patriotismo acrisolado
A eternizarse tienen gran derecho.
Sea por todo el orbe publicado
Su brio, intrepidez y su despecho;
Pues si por su patria muertas fueron,
Toda gloria y honor se merecieron".
El monument funerari.
Les dames gironines, quan es va commemorar el primer centenari dels setges de 1808 i 1809, varen constituir una Junta que, el 5 de desembre de 1909 va celebrar una reunió a l'Ajuntament, en la que es va acordar elegir la Junta de Dames encarregades de verificar els treballs de bastir un monument funerari que guardés les restes d'algunes heroïnes, Junta que el 14 del mateix mes va quedar constituïda:
Presidenta honoraria, Infanta Isabel; Presidenta efectiva, Dolors de Puig de Foxà; Vicepresidentes: Consol Pagès de Batlle, Cruz Posada de Bivern i Adela de Pastors de Llobet; Tresorera, Pilar de Pastors, vídua de Rigau; Vice-tresorera: Pilar de Foxà de Llobet; Secretària: Dolors Armet, vídua de Capellà; Vice-secretària: Paulina Valentí.
Per recaptar fons per a la construcció del monument, es va recórrer, com era costum en aquests casos, a la celebració de funcions, concerts i a obrir una suscripció popular. El 24 d'abril de 1910 es va organitzar la primera funció, que va tenir lloc al Teatre Principal, avui Teatre Municipal. El 24 de maig següent, el Trio Barcelona format pels artistes Perelló, Vives i Raventós, va donar un concert al Coliseo Imperial, del que es va destinar el 50 per cent de la recaptació a la suscripció del monument. L'11 de desembre, també al Coliseo Imperial, es va donar un altre concert, en aquesta ocasió per la música del Regiment d'Infanteria d'àsia, de guarnició a la ciutat, i un altre el 6 de gener de 1922.
El 13 de maig de 1916, la Junta de Dames va publicar un "Homenaje a la Compañía de Santa Bárbara" i va obrir un concurs per dur a terme la construcció del monument a la capella de Sant Narcís de l'església parroquial de Sant Feliu. Segons les bases havia de tenir la doble consideració de ser un element commemoratiu i també dipòsit de les cendres de les homenatjades. L'import del monument no podia depassar les 5.000 pessetes. El jurat va estar format per Joan Llimona, Francesc X. Montsalvatje, Manuel Almeda, Fèlix Azúa i Rafael Masó i Valentí. L'anunci del concurs era de data 30 d'abril, signant per la Junta per Dolors de Foxà, presidenta, i Dolors Armet vídua de Capellà, secretària, i el termini de presentació finalitzava el 30 de juny de 1916.
El 5 de novembre de 1920, acabada la funció cívico-religiosa anual en honor dels defensors de Girona, va tenir lloc la col·locació de la primera pedra del monument funerari a l'indret que havia d'ocupar, davant el del general Àlvarez. Va ser beneïda pel vicari general Dr. Josep Matas i se'n va aixecar acta signada per les autoritats i la Junta de Dames.
El 17 de novembre, dotze dies més tard, la Junta va encarregar la construcció als germans Oslé, autors del projecte escollit.
El 15 de març de 1924, el governador civil i militar rebia la notícia telegràfica de que l'Estat concedia la subvenció de 15.000 pessetes per a la construcció del monument. Dos dies més tard l'Ajuntament acordava agraïr la subvenció. El 30 de març la Diputació Provincial de Girona va donar 500 pessetes a la suscripció que s'havia obert.
El 13 de febrer de 1925 en la sessió celebrada per l'Ajuntament es va acordar realitzar les obres de fonamentació per a l'emplaçament del monument. El 24 de març del mateix any, la Junta de Dames va adreçar una circular a les mestres de la provincia pregant que despertessin l'admiració dels escolars envers les heroïnes, i les convidava a aportar donacions per al monument.
El 4 de juny de 1925 amb tota solemnitat va tenir lloc la inauguració del monument sepulcral, monument format per tres cossos: el bassament on hi ha la creu simbolitzant el cristianisme i als dos costats fulles de roure i llor, formant corones. Al mig, l'estàtua que representa Girona. A l'extrem del segon cos, els símbols de l'abnegació i de la fe. Al centre dels pilars serveix de motiu ornamental la palma del martiri. El tercer cos està format per un sumptuós sepulcre, en cadascun dels angles del qual apareixen la Puríssima Concepció, Sant Narcís, Santa Bàrbara i Santa Eulàlia, és a dir, els noms de les quatre esquadristes que ostentaren el comandament de la Companyia. També hi ha la figura jacent d'una de les comandantes amortallada amb la bandera.
En el mausoleu apareixen gravades amb lletres daurades les següents inscripcions: "En el año de gracia de 1925 SS. MM. los reyes D. Alfonso y Dª Victoria Eugenia depositaron en este mausoleo las cenizas de aquellas heroicas mujeres que formando la Compañía de Santa Bárbara en el glorioso Sitio en 1809 ayudaron a tejer para Gerona la corona de la inmortalidad". "La Junta de Damas presidida por Dª Dolores de Puig de Foxà con la fe y voluntad que caraterizan a la mujer de nuestra raza llevó a cabo la erección de este monumento para admiración y ejemplo de las generaciones venideras". La primera làpida va ser col·locada abans de l'arribada del rei.
Amb un tren especial procedent de Barcelona va arribar a Girona el rei Alfons XIII, acompanyat pel president interí del Directori Militar, marquès de Magaz, el capità general de la regió, Barrera, els ajudants d'ambdós, José Ferrer, Manuel Rosell, Cayetano de Reyna i Rafael Fernández, el del rei Juan Vigori, el duc de Miranda, el secretari del rei marquès de Torres Mendoza, el cavaller major, marquès de Torneros, l'inspector dels reials palaus, Azúa, el marquès de Foronda, el comte d'Urgell, el cap d'Estat Major, Luis Guzmán de Villoria, el rector de la Universitat de Barcelona, Martínez Vargas, i altres personalitats.
