El carrer Mercaders, situat al Barri Vell, paral·lel, per una banda amb la Rambla de la Llibertat i per un altre amb el de les Ferreries Velles és conegut amb aquest nom des de 1495. Comunica el carrer Abeuradors amb la Plaça de les Castanyes i les Voltes d'en Rosés. Els Rosés van viure a Girona des de mitjan segle XVIII i pràcticament durant tot el XIX. Les cases conegudes com les Voltes d’en Rosés i una de contígua, ja en el carrer Mercaders, eren de la seva propietat. Aquí tenien el seu domicili i una farmàcia oberta per Francisco Rosés el 1776.

Notes històriques

Com el seu nom, i els d'alguns dels carrers de la zona (Ferreries Velles, Argenteria, Peixateries Velles, Ballesteries, etc.), indica, aquesta via es trobava afectada per l'agrupació medieval per gremis i oficis; a la Crònica de Jeroni del Real (1626-1683), escrita en un moment en el que la pervivència d'aquest agrupament per afinitats d'activitats ja es trobava en pocs oficis, indica l'existència d'una zona comercial sumptuària formada pels següents carrers:

  • La plaça de les Cols, l'actual Rambla de la Llibertat, amb dos espasers d'un total de tres a la ciutat, sis sombrerers de nou, la totalitat de fideueurs, dos, sis adroguers de dotze i quatre mercaders de vuit.

  • El carrer dels Ciutadans, amb set sastres.

  • El carrer dels Mercaders, amb cinc revenedors, quatre taverners i quatre camarets.

  • El carrer de l'Argenteria, amb sis argenters dels catorze que hi havia a Girona, i onze sabaters.

  • El carrer de les Ballesteries, amb sis corders, nou manyans de deu, i sis daguers, la totalitat dels que hi havien a la ciutat.

    Actualment, entre aquest carrer i el carrer Abeuradors s'hi celebra tots els dissabtes no festius, una fira d'art al carrer.

    L'any 1999 es va procedir a un esponjament de l'àrea, i, per enderroc d'un dels edificis, es va aconseguir alliberar un espai per convertir-lo en la plaça Mercaders; aquest nom se li va atorgar en el Ple de l'Ajuntament del 9 de novembre del mateix any. Aquest espai s'aprofita sovint per a celebrar-hi actes ciutadans.

    Bibliografia

  • "La Catalunya del barroc vista des de Girona: la Crònica de Jeroni de Real (1626-1683)". Joan Busquets i Dalmau, amb la col·laboració de Joaquim Nadal i Farreras. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 84-782-6513-9.

    Back-Index

    		•