|
|||
|
|||
|
Amb motiu de les obres de remodelació de la plaça de la Independència, s'ha desmuntat i retirat el monument als defensors dels setges de Girona de 1808 i 1809, i s'ha procedit a la seva restauració. Aquesta tasca la dut a terme Roser Portell, restauradora de Patrimoni Històric i Artístic. Les imatges que il·lustren aquest article han estat preses el 3 de setembre de 2009, una vegada efectuada aquesta tasca, i abans de tornar a ser col·locada l'estàtua al seu indret habitual, preses per gentilesa de l'Ajuntament de Girona.  El monument. Història. |
Monument de la Plaça de Sant Agustí, nevat. 
Fotografia del programa de Fires de 1959.
|
||
Passaren els anys i les disposicions no es dugueren a terme. El gironí Ferran Puig i Gibert va pagar de la seva pròpia butxaca el que es troba a la plaça de la Independència. Va comprar el grup escultòric titolat "Gerona, 1809", obra de l'escultor barceloní Antoni Parera i Saurina, que el va modelar quan estava pensionat a Roma, des d'on va enviar el seu traball a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid i va ser guardonat.
L'abril de 1893 ja estava acabat el grup i preparat per ser col·locat al monument, el que es va fer el 28 d'octubre de 1894. Quan l'Ajuntament va tenir-ne coneixement, en sessió del 12 d'abril de 1893, va decidir nomenar Ferran Puig fill benemèrit de Girona, i que així s'indiqués en una làpida que s'havia de col·locar al saló consistorial i es gravés el seu nom al sòcol del monument. La placa no es va fer mai.
Alvarez o Palafox?
Moltes vegades s'ha escrit i dit que aquest monument representava inicialment el general Palafox, obra que va ser presentada a Saragossa, que no la va acceptar, i se'n va canviar la simbologia per adaptar-la als setges de Girona, representant Álvarez de Castro.
Aquesta mena de llegenda urbana ve de lluny; ja el 1959 Josep Grahit i Grau publicava un article al Programa de Fires desmentint-ho, basat en l'afirmació del mateix escultor de la peça, Antoni Parera, de qui era amic personal. De fet, a més, basava la seva argumentació en les diferències d'aspecte físic dels dos generals: Palafox presenta un bigoti considerable, patilles espesses en forma de pera, i cabell alt i poblat, mentre que el general Álvarez anava afaitat, sense bigoti ni patilles, i amb un cabell escàs. Les semblances físiques, per tant, eren ben minces. El que hem anomenat llegenda urbana segueix encara, avui, difonent-se mitjançant diaris i revistes, sense tenir cap mena de fonament.
El monumento a los héroes. Article de Josep Grahit i Grau, publicat al programa de Fires de Sant Narcís de 1959.
Aquesta mena de llegenda urbana ve de lluny; ja el 1959 Josep Grahit i Grau publicava un article al Programa de Fires desmentint-ho, basat en l'afirmació del mateix escultor de la peça, Antoni Parera, de qui era amic personal. De fet, a més, basava la seva argumentació en les diferències d'aspecte físic dels dos generals: Palafox presenta un bigoti considerable, patilles espesses en forma de pera, i cabell alt i poblat, mentre que el general Álvarez anava afaitat, sense bigoti ni patilles, i amb un cabell escàs. Les semblances físiques, per tant, eren ben minces. El que hem anomenat llegenda urbana segueix encara, avui, difonent-se mitjançant diaris i revistes, sense tenir cap mena de fonament.
