La última nit de l'any, molt gironins s'apleguen a l'escalinata de la Catedral o la plaça dels Apòstols, sota el campanar, per celebrar el traspàs de l'any al so de les campanades de la Catedral, proveïts amb el clàssic raïm, cava, barrets de festa i espantasogres. Les campanes de la Catedral sonen dues vegades quan donen la hora en punt, això, a vegades, desconcerta al no avisats.
El campanar de la Catedral és per a molt gironins, com diu Jordi Vilamitjana, "un rellotge visual i sonor que marca el pas de les hores i el ritme de la vida al conjunt de la ciutat i en subratlla els grans esdeveniments". La definició no pot ser més exacte, i en aquest cas, el patró del tall del calendari.
Segons Carles Vivó ("Llegendes i Misteris de Girona") sota l'àngel, les campanes de la Catedral donen un ritme sonor a la ciutat. Toquen les hores i marquen la fita de les festes joioses tocant a glòria o els luctuosos funerals, amb toc de difunts. Totes els campanes tenien un nom, i la més coneguda era la Beneta. El seu nom ve del fet que estava dedicada a sant Benet, però encara que estigués batejada, pels gironins va ser coneguda sempre com el Bombo per la seva grandària i la seva immensa capacitat sonora. Quan Girona era assetjada, amb el seu so alertava els gironins tocant a sometent. Però entrant en els dominis de la llegenda, diuen que quan un canonge estava a punt de morir, la Beneta, sense que ningú toqués la corda del seu batall, tocava tres vegades i el seu so ressonava per les voltes de la gran nau, anunciant la mort imminent del clergue. [Més imatges]----------- -- |
Falta un minut... |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |