La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Dins les activitats "6 Museus x Nadal" el dimecres 2 de gener 2013 ha tingut lloc al Centre Bonastruc ça Porta - Museu d'Història dels Jueus de Girona, el taller per a públic infantil sobre "Les baldufes de Hanukkà". Després d'escoltar la història llegendària del miracle de Hanukkà i d'aprendre una cançó tradicional que es canta en aquelles dates, la mainada assistent ha après a fer i a jugar amb les baldufes típiques d'aquesta festa tradicional jueva.

Taller de baldufes de Hanukkà al centre Bonastruc ça Porta - Museu d'Història dels Jueus de Girona

(Ampliar) - Taller de baldufes de Hanukkà al centre Bonastruc ça Porta - Museu d'Història dels Jueus de Girona

La festa de la Hanukkà

Hanukkà, "Festa de les Llums" o "Festa de la Dedicació" és una celebració jueva que dura vuit dies. S'inicia el 25 del mes de Kislev que acostuma a tenir lloc pels vols del Nadal. Commemora la victòria dels Macabeus, dirigits per Judes Macabeu i els seus germans, sobre Antíoc IV Epífanes, el segle II aC, que volia hel·lenitzar del tot els costums, la litúrgia i les creences jueves. La festa sobretot recorda la purificació i dedicació del Temple de Jerusalem l'any 164 aC després de la victòria sobre els exèrcits del rei Antíoc IV.

La festa també fa memòria d'un altre miracle; el de l'únic gerro d'oli que el dia de la victòria trobaren incontaminat; era el que es necessitava per a poder mantenir encesa un dia la làmpada del Temple, però miraculosament durà vuit dies, tal i com explica el Talmud de Babilònia (Shab 21b). Potser per això la festa ha rebut també el nom de "Festa de les Llums".

El ritual del festival marca l'encesa del canelobre de 7 braços hanukkiyah on tradicionalment s’inicia pel primer braç i es va augmentant les llums fins arribar a tenir-les totes enceses el dia vuitè. Aquest canelobre tindrà un novè braç suplementari, anomenat subaltern o bidell shamash el qual serveix per encendre amb les seva llum els altres braços.

La sinagoga assenyala la solemnitat de la festa amb la lectura de la Torà o Pentateuc durant els vuit dies. A l'hora dels àpats els bunyols i les coques de patata fregides són elements típics de la festa..

Taller de baldufes de Hanukkà al centre Bonastruc ça Porta - Museu d'Història dels Jueus de Girona

(Ampliar) - Taller de baldufes de Hanukkà al centre Bonastruc ça Porta - Museu d'Història dels Jueus de Girona

Els sevivonim

Un sevivon és una mena de baldufa, de forma cúbica, una cara de la qual, la punta, té una forma arrodoninada i la contrària, amb un petit mànec, serveix per fer-la girar. Les altres quatre cares estan marcades cadascuna amb una lletra hebrea: Nun, Guímel, He i Xin. Segons una etimologia popular, aquestes quatre lletres serien una mena d'acrònim de la frase Nes Gadol Haià Xam, "Un miracle gran hi va haver allà (a la terra d'Israel)". D'acord amb aquesta etimologia, la lletra Xin se substitueix a Israel per una Pe, inicial de Po, "aquí".

Per jugar-hi, els jugadors aposten dos elements (dolços, pedretes, monedes de xocolata -Hanukkà Gelt, argent de Hanukkà-, etc.), i es col·loquen al centre de la taula. Per torn, cada jugador fa girar el sevivon. Si surt la lletra Nun, no guanya res; amb la lletra Haià, guanya la meitat de l'aposta; amb Guímel guanya tot el pot; i amb Xin ha d'afegir-ne dos al pot de l'aposta. Guanya el jugador que s'ha quedat amb tot el pot de l'aposta i dels altres jugadors.

L'orígen tradicional d'aquest joc cal remuntar-lo a l'època de l'ocupació grega d'Israel, quan estava prohibit als jueus estudiar o ensenyar la Torà.


[Més imatges]----------- Back-Index-Next









- El Museu d'Història dels Jueus de Girona - Activitats, cursos, exposicions, les sales i col·leccions del Museu.

- Les llums de Hanukkà - Reportatges fotogràfics i articles de les activitats i exposicions que amb motiu de la commemoració es varen celebrar al Centre Bonastruc ça Porta el desembre del 2011 i gener del 2012.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés