Carrer situat a la banda dreta del de la Força, puja en diagonal respecte a aquest cap al turó de la Catedral, abocant davant la cisterna i la font al damunt de la qual s'hi troba una imatge mariana barroca del segle XVIII, que li dóna nom.

És la via més lluminosa de les que conformaven el Call gironí, i la que salva el desnivell més considerable. A la seva part final, gairebé a tocar l'esmentada font, al darrer replà, s'encreua amb el carrer de Cúndaro, pel que poden descendre per retrobar el de la Força.

A l'inici d'aquesta graonada, al primer replà, s'hi troba el conjunt arquitectònic de la Pabordia, edificació dels segles XIII-XIV, inicialment destinada a banys públics, on s'hi destaca el pati d'entrada, les escales i l'atri adornat amb esbeltes columnes. A la part superior d'aquest carrer s'hi situaria un dels portals de l'antic Call, per tant el seu límit superior.

A l'inici de les escales, una escultura de Subirachs dedicada als constructors de catedrals, ens recorda l'enginy i l'esforç dels qui feren possible aquests edificis.

---

Text basat en "Girona. Guia del Call", Fèlix Xunclà i Tubert, Girona 1995, GI-500-95.

Imatge: Dibuix de Fèlix Xunclà, extret de la mateixa obra.

-