La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'antic pont de l'Aigua, volat el 4 de febrer de 1939 pels soldats de l'exèrcit republicà en la seva retirada cap a Franç durant la Guerra Civil espanyola, estava situat en l'indret on la Via Augusta creauava el Ter. Documentat des del segle XIII, el pont de pedra medieval, testimoni de guerres i aiguats, va ser substituït per un de nova construcció, inaugurat el 4 de febrer de 1940, coincidint amb l'aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat.

Vista del Pont Major amb les cases del barri al fons. En primer terme, el riu Ter. 1870-1880
(Ampliar) - Vista del Pont Major amb les cases del barri al fons. En primer terme, el riu Ter. 1870-1880. Gravadors Jorizti i Mariezcurrena. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els primers vestigis el pont són romans, i al llarg del segles, fins la seva voladura, va ser refet i reparat diverses vegades, degut als aiguats i als fets bèl·lics.
El 25 de juliol de 1305, vist que un dels seus arcs amenaçava ruïna, el rei Jaume II ordenà que dos dels prohoms de la ciutat, amb els mestres d'obres, s'encarreguessin de reparar-lo, i per tal de contribuir a les despeses, establí que per cada bèstia carregada que passés pel portal de Pedret, el seu amo pagués un diner, una vegada al dia. Segurament que el devien reparar, atè que l'aiguat del 28 de desembre de 1367 s'endugué "el pont nou de fusta recentment fet". L'arquitecte Pere ça Coma o Sacoma, autor del campanar de Sant Feliu, pel maig del 1368 començà a refer-lo amb pedra. Per ajudar la construcció, el rei donà llicència, el 10 de juny següent, als obrers per tal que elegissin un home de cada parròquia, amb l'objectiu que recollís donatius, i els alliberà dels impostos d'host i cavalcada mentre durés l'obra.

Vista del pont de l'Aigua que comunica el barri de Pont Major, a la dreta, amb Sarrià de Ter. 1877-1888
(Ampliar) - Vista del pont de l'Aigua que comunica el barri de Pont Major, a la dreta, amb Sarrià de Ter. 1877-1888. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El primer de juny de 1423, també va alliberar dels drets de barra, pontatge, host i cavalcada tot el personal que dirigia la construcció del pont nou, així com els baciners o recaptadors dels mateixos drets (vuit a Girona i un a cada lloc de la diòcesi), tot concedint-los la protecció reial.
També donà per a la dita obra una quantitat de fusta de aigualeix o al·luvió vora el riu. Malgrat tot això, el pont quedà interromput per dificultats econòmiques.
Puntualment els aiguats se n'emportaven la part que quedava feta. El primer d'agost de 1424 el rei va ordenar una nova imposició. Una altra dificultat aparegué quan algunes parròquies obtingueren llicència del Batlle General de Catalunya per a fer un altre pont de pedra sobre el Ter, cap a Bescanó. Els gironins consideraren que això els perjudicava a ells i al seu pont nou, i així, l'abril del 1426, començà un litigi, el resultat del qual no es coneix.

El pont de l'Aigua sobre el riu Ter. Al fons, la població de Sarrià: de Ter. 1906-1918
(Ampliar) - El pont de l'Aigua sobre el riu Ter. Al fons, la població de Sarrià: de Ter. 1906-1918. Autor desconegut, fototípia Thomas. CRDI - Ajuntament de Girona.

La confirmació de la reina Elionor d'Aragó, del 12 de maig de 1451, feia referència a uns capítols pensats per a la reparació del pont Major, que ja resultava antic i en perill d'enrunar-se. Ja feia temps que ella havia concedit la imposició del dret de pontatge, que duraria trenta anys. D'aquí n'havia sortit l'import de les despeses d'un nou pont que havien començat a poca distància del Major. Per això, en concedir el dret per trenta anys més, feia notar que cessaria el cobrament si abans s'acabava aquest nou pont.
Estaven obligats a pagar tots els que entressin o sortissin de Girona passant pel pont Major; i tots els habitants d'Anglès, Osor i altres llocs de l'altra banda del Ter que passessin pel pont, encara que no entressin a la ciutat. Però els gironins no haurien de pagar pontatge. La tarifa era una malla per dia, per cada home a peu o a cavall i per cada animal carregat o no; el bestiar menut, quatre diners per centenar. Si anaven dos homes junts d'una mateixa casa, només pagarien per un. Qualsevol discussió verbal amb els cobradors la dirimirien els Jurats; si afectava algun punt del privilegi reial, la decidiria el rei o la reina.

Alumnes de la granja-Escola de Sant Isidre netejant les terres de cultiu de l'escola després d'un aiguat, al barri de Pont Major. Al fons, d'esquerra a dreta, l'església parroquial de Sarrià de Ter i el pont de l'Aigua sobre el riu Ter. 1920-1930
(Ampliar) - Alumnes de la granja-Escola de Sant Isidre netejant les terres de cultiu de l'escola després d'un aiguat, al barri de Pont Major. Al fons, d'esquerra a dreta, l'església parroquial de Sarrià de Ter i el pont de l'Aigua sobre el riu Ter. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

D'una manera o altra, el pont Major seguia en plena utilització. Durant les freqüents lluites de bàndols que afectaven també els gironins, fou precisament en passar pel pont, que Pere de Cardona, el 10 de juliol de 1514, fou atacat i greument ferit per un grup d'homes armats de ballestes i ganivets. Pogué encara rebre els auxilis espirituals, però morí mentre el traslladaven a Girona.
El Ter, el 23 de desembre de 1579, va créixer fins a cobrir el pont Major i enderrocà les baranes dels extrems. El 15 de novembre de 1599 se les endugué totalment. Aquest pont, després de ser reconstruït a mitjan segle XVIII, torna a amenaçar ruïna per les inundacions de 1763. Se'n coneixen greus perjudicis pels aiguats d'aquest any i que quedà en estat de ruïna, segons el comandant d'enginyers de la plaça de Girona. També tenim informació que es reparà una arcada entre el 1790 i 1796 i successivament se'n repararen les baranes. El 1801 l'Ajuntament acorda renovar l'empedrat del pont. Durant la Guerra del Francès va ser barrinat i omplert de pólvora, però no es va fer explotar.

Puente de piedra de Sarriá. Casa editorial Luis Coma, Barcelona , posteriorment desaparegut. 1896-1911
(Ampliar) - Puente de piedra de Sarriá. Casa editorial Luis Coma, Barcelona , posteriorment desaparegut. 1896-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El problema que sovint presentava del pas insuficient d'aigua entre les seves arcuacions els dies de revinguda del Ter, se solucionà enfonsant 8 pams (1,60 metres) el sòl de la llera del riu a principis del segle XIX. Uns anys més tard, el 1831, el zelador de camins de Girona recomanà posar novament baranes a aquest pont (1). La última remodelació va ser l'any 1891. Era de 10 ulls i tenia una plataforma en punta de diamant al tercer ull per vèncer la força de l'aigua. El 24 de desembre de 1926 entrava en servei la línia del tren de Banyoles que passava pel pont.

El Pont Major. pintura de Joan Colomer, 1930
(Ampliar) - El Pont Major. Joan Colomer, 1930. Fundació Rafael Masó.

L'actual, construït per presoners polítics sota la direcció dels enginyers militars de l'exèrcit franquista, és un pont de 8 ulls d'arcs de punt rodó. De caràcter monumental per les pilones, dues a banda i banda del pont, amb làpides commemoratives de la Guerra Civil. En el tram més proper a Sarrià, el pont puja en un pendent suau en els dos primers trams, per baixar al darrer en un pendent més pronunciat. Així, el pont consta de 3 parts caracteritzades per trossos massissos amb relleus al·lusius. La barana és de pilonets rodons amb motlluretes de mitja canya, seriats, amb passamà massís al damunt. El pont és damunt el Ter, i el terra de quitrà, sovint, deixa a la vista els carreus antics i les guies del tren de Banyoles.

El pont de l'Aigua, mig enderrocat, al final de la Guerra Civil
(Ampliar) - El pont de l'Aigua, mig enderrocat, al final de la Guerra Civil. Ca. 1939. CRDI - Ajuntament de Girona .
El pont de l'Aigua, després de la voladura provocada durant la retirada de l'exèrcit republicà. 1939
(Ampliar) - El pont de l'Aigua, després de la voladura provocada durant la retirada de l'exèrcit republicà. 1939. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona .

(Text basat en els articles "Els tres ponts de l'alferes Huarte", de Jordi Vilamitjana, publicat al Diari de Girona 4/10/2010, i "El alférez Huarte y su puente", article de Jordi Dalmau i Corominas, publicat a Revista de Girona, núm. 55, 1971).

L'antic pont de l'Aigua, sobre el riu Ter. A l'esquerra, Sarrià de Ter i a la dreta, el barri del Pont Major. 1877
(Ampliar) - L'antic pont de l'Aigua, sobre el riu Ter. A l'esquerra, Sarrià de Ter i a la dreta, el barri del Pont Major. 1877. Joan Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.

Notes

(1) - "L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona 1760-1835". Ramon Ripoll i Masferrer. [Tornar al text]


Bibliografia

"L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona 1760-1835". Ramon Ripoll i Masferrer, 2005. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-751-2.
"Els antics ponts de Girona". Maria Mercè Costa i Paretas.
"Guia d'arquitectura. COAC. Girona i els seus barris". Carles Salmeron i Bosch, 1983. Ajuntament de Girona 1983.
"Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana". Josep M. Birulés i Joan del Pozo, 2008. Girona, Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya - Girona.

Ponts antics

Francisco Mitjans dins una barca amb una vela navegant per la resclosa de Sarrià de Ter. Al fons a la dreta s'observa el pont de l'Aigua, i a l'esquerra l'església de Sarrià de Ter. 1917-1918
(Ampliar) - Francisco Mitjans dins una barca amb una vela navegant per la resclosa de Sarrià de Ter. Al fons a la dreta s'observa el pont de l'Aigua, i a l'esquerra l'església de Sarrià de Ter. 1917-1918. Fotografia Alberto Maroto Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.
Alberto Maroto acompanyat de dos homes sota el pont de l'Aigua a Sarrià de Ter. 1920-1923
(Ampliar) - Alberto Maroto acompanyat de dos homes sota el pont de l'Aigua a Sarrià de Ter. 1920-1923. Fons Alberto Maroto. CRDI - Ajuntament de Girona.

Barcelona, 25 agost 1305.
Jaume II dóna disposicions per a la reparació del pont Major sobre el Ter, a Girona, i estableix l'impost per al seu finançament.
Nos Jacobus etc. Intellecto quod pons maior civitatis Gerunde constructus in flumine de Teheer indiget reparacione, sic quod quedam arquada ipsius minatur ruinam et etiam posset amplius demoliri ac destrui nisi ad id per reparacionis et aptacionis remedium succurratur, ideo volentes propter deffectum huiusmodi dampna et pericula nostris subditis imminere set penitus removeri, volumus quod statim eligantur et ordinentur per probos homines dicte civitatis Gerunde duo idonei et probi homines ex eis, qui una cum magistris videantur et diligenter recognoscant pontem predictum illumque aptari et reparari faciant in ea parte qua indiget reparacione et fuerit adaptandum. Sic quod possit sine lesione aque dicti iluminis in sua integritate ersistere et secure transitus fieri per eundem. Et ut dicta aptacio et reparació melius fieri valeat et compleri, concedimus et ordinamus per presentem cartam nostram quod pro qualibet bestia honerata que per portale Predeti dicte civitatis transitum faciet detur et solvatur semel in die tamen unus denarius, qui denarii fideliter petantur et colligantur et in dicte reparacionis et aptacionis opere convertantur, quam ordinacionem durare volumus dum de nostre fuerit beneplacito voluntatis. Mandantes vicario et baiulo nostro Gerunde necnon probis hominibus civitatis eiusdem quod hanc ordinacionem et concessionem nostram teneri et exequi faciant ac inviolabiliter observari ut superius continetur.
Datum Barchinone VIIIº kalendas augusti anno predicto [Mº.CCCº.quinto].
Idem.
[Guillelmus Agustini mandato regis facto per Petrum de Monello.]


Arxiu de la Corona d'Aragó, C, r. 203, f. 48.

Un dels quatre vasos anomenats Apol·linars trobats a Vicarel·lo, al Laci (Itàlia) conservats a Roma. Rèplica exhibida al Museu d'Història de la Ciutat, Girona. Porten gravat a l'exterior la ruta per terra des de Gades (Cadis) fins a Roma (Itinerarium Gaditanum), amb indicacions de les estacions intermèdies, les diverses mansiones i les seves distàncies.

El rei Jaume II (1267-1327)

El rei Jaume II (1267-1327). Viquipèdia.

Constructors medievals. Miniatura de la Biblia Maciejowski c. 1250

(Ampliar) - Constructors medievals. Miniatura de la Biblia Maciejowski c. 1250. Viquipèdia.

El rei Alfons V (1416-1458)

El rei Alfons V, el Magnànim (1416-1458). Juan de Juanes. Viquipèdia.

Pergamí. 3 de març 1640. Ramon Ragair, cisteller del Pont Major de Girona, ven a Galceran Pasqual, de Girona, un censal mort de 80 sous de pensió per 80 lliures barceloneses

(Ampliar) - Pergamí. 3 de març 1640. Ramon Ragair, cisteller del Pont Major de Girona, ven a Galceran Pasqual, de Girona, un censal mort de 80 sous de pensió per 80 lliures barceloneses. Font: Biblioteca de Catalunya

Plan du Siège de Gironne. Par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809

(Ampliar) - Plan du Siège de Gironne. Par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809. Detall del Pont Major amb el pont de l'Aigua. Font: Bibliothèque Nationale de France.


Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés