Significació de les portes

L'any 1990, amb motiu de la celebració de cinquantè aniversari dels Manaies de Girona, després de la seva refundació l'any 1940, es va voler dotar el Maniple amb uns signes d'honor, signes que, debatudes diverses propostes, es materialitzaren en la representació de les quatre portes del recinte murallat de la Girona romana. A partir d'aquest any de 1990, en què es vàre estrenar, se situen a les formacions com escorta del Penó del Maniple.

Acordada la seva construcció, es va determinar fer un estudi previ seriós, amb la màxima fidelitat històrica possible, encàrrec que va recaure en l'arquitecte Xavier Masgrau, l'artesà Ramon Boix i el dibuixant Joaquim Pla i Dalmau. D'acord amb la Societat Arqueològica de Girona, es va establir un programa de treball en el que intervingueren els arqueòlegs Josep Ma. Nolla, Josep Canal i Francesc Rexach, i també es va comptar amb la col·laboració de l'aparellador Eulogi Bordas.

El resultat dels treballs d'investigació va concloure que el recinte murallat de Gerunda disposava de quatre portes situades, la porta nord, a l'actual Sobreportes; la porta sud, a l'actual placeta del Correu Vell; la porta est, al costat de la torre romana el basament de la qual es troba a la torre Gironella; la porta sud-est, a la plaça de Sant Domènec, a l'indret anomenat Torre Rufina. La poterna que comunicava la ciutat amb l'Onyar pel carrer Ballesteries, no es va representar per considerar que en realitat no era una veritable porta de la ciutat, sinó una simple comunicació de servei.

Per a la denominació correcta de les portes es va comptar amb la col·laboració d'Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat, la srta. Condom, filòloga, i de Santiago Coquard, professor. Amb les seves indicacions s'anomenaren: porta nord o Porta Gallica, porta sud o Porta Meridiana o Tarraconensis, porta est o Porta Gerundella, i porta sud-est o Porta Rufina.

---

La Porta Gallica.

La porta Gallica estava situada a l'indret que actualment ocupa Sobreportes, damunt el traçat tradicional de la Via Augusta. Tenia quatre torres, dues exteriors que han deixat restes sota les torres cilíndriques medievals actualment existents, i dues interiors adjuntes a les exteriors per la plaça de la Catedral. L'existència de les quatre torres fa suposar que aquesta seria la porta principal de defensa de la ciutat. Seguint el sistema constructiu romà, les torres eren quadrades, amb merlets, i sobre el portal, un espai per a la defensa de l'accés d'entrada. D'aquestes torres se'n conserven restes dins l'edifici de l'Audiència Provincial.

---

La Porta Meridiana.

La porta Meridiana estava situada a la placeta del Correu Vell, a l'inici del carrer de la Força, amb una torre quadrada a l'espai que avui ocupa la part nord de les escales que comuniquen amb els Quatre Cantons. L'altre torre, els fonaments de la qual no han estat localitzats al subsòl del carrer de la Força, estaria situada sota les escales que pujen al carrer Oliva i Prat. Aquesta segona torre tindria també secció quadrada.

La comunicació entre aquesta porta i la Gallica, a Sobreportes, constituïa l'eix viari més important de la ciutat, el kardo maximo, que resseguia el traçat de la Via Augusta a l'interior de la urbs romana.

---

La Porta Rufina.

La porta Rufina era una de les que s'anomenen "de baioneta"; per passar la porta cali seguir un camí en forma de quatre. Aquesta tenia una sola torre, de secció quadrada, a la plaça de Sant Domènec, a l'inici del carrer dels Alemanys, situada dins la torre medieval que s'hi va edificar posteriorment.

Els blocs de pedra sorrenca de l'antiga torre romana encara hi són visible. És probable que aquesta porta s'utilitzés de comunicació amb l'espai planar de l'actual plaça de Sant Domènec, espai que devia ser d'esplai, atesa la manca d'espais lliures dins els murs de la ciutat.

---

La Porta Gerundella.

Porta localitzada per Josep Ma. Nolla, era arquitectònicament rica, adossada a la torre Gironella. Aquesta era una torre important en el recinte murallat de la ciutat: la seva base mesurava vuit per vuit metres, una alçada considerable, i la capacitat de defensar la ciutat dels atacs que vinguessin per la banda de Les Pedreres.

Les investigacions de Serra Ràfols, tot i indicar en alguns dels seus esbossos un començament de muralla o porta a la banda nord, considerava que es tractava d'una porta exempta, fora del recinte de la ciutat. Les investigaciones de Nolla, no obstant, han trobat les restes de la muralla sud que mantenia la torre unida al recinte murallat.

Atesa la seva importància, es raonable pensar que existiria algun eix viari que la comuniqués amb el kardo maximo, i que, atesa la seva orientació, també fós la sortida natural de Gerunda cap a la costa.

---

Els signes d'honor.

La construcció d'aquests signes es va dur a terme tenin en compte una certa relació d'equilibri amb els altres signes, els orgànics, dotant-los d'una significació testimonial commemorativa del cinquantè aniversari. La resta de signes -l'àliga, el cap de guerrer, el ram de llorer, el pegàs, i la mà del Maniple- que identifiquen i caracteritzen les diverses unitats, seguirien tenint la pròpia personalitat consagrada per molts anys de participació.

Als nous signes, a més de la porta corresponent, presenten un disc, entre els rectangles usuals dels signes, en el que hi figura la lletra "L" -50- i "ANV" per aniversari. A l'anvers dels rectangles s'indica el nom de la porta, i al revers de tots s'indica GERUNDA - MCMXC. Estan ornamentats amb borles d'or sota els bassaments de les portes i dos penjolls que cauen del primer rectangle amb cues de cavall de colors significatius.

---
Esquerra: restes de construcció romana a la plaça de Sant Domènec, emplaçament de la Torre Rufina. Dreta: aspecte actual de Sobreportes, on es trobava la porta de la Gal·lia.

---

Fonts de les imatges: Fotografies, d'Assumpció Parés. Dibuixos extrets de l'article que s'esmenta a la bibliografia.

Bibliografia:

Els Manaies i les portes de la Girona romana. Article de Joaquim Pla i Dalmau, publicat al programa dels Manaies de Girona, 1990. Dipòsit legal GI-247-90.