|
||||||
|
||||||
Significació de les portesL'any 1990, amb motiu de la celebració de cinquantè aniversari dels Manaies de Girona, després de la seva refundació l'any 1940, es va voler dotar el Maniple amb uns signes d'honor, signes que, debatudes diverses propostes, es materialitzaren en la representació de les quatre portes del recinte murallat de la Girona romana. A partir d'aquest any de 1990, en què es vàre estrenar, se situen a les formacions com escorta del Penó del Maniple. Acordada la seva construcció, es va determinar fer un estudi previ seriós, amb la màxima fidelitat històrica possible, encàrrec que va recaure en l'arquitecte Xavier Masgrau, l'artesà Ramon Boix i el dibuixant Joaquim Pla i Dalmau. D'acord amb la Societat Arqueològica de Girona, es va establir un programa de treball en el que intervingueren els arqueòlegs Josep Ma. Nolla, Josep Canal i Francesc Rexach, i també es va comptar amb la col·laboració de l'aparellador Eulogi Bordas. El resultat dels treballs d'investigació va concloure que el recinte murallat de Gerunda disposava de quatre portes situades, la porta nord, a l'actual Sobreportes; la porta sud, a l'actual placeta del Correu Vell; la porta est, al costat de la torre romana el basament de la qual es troba a la torre Gironella; la porta sud-est, a la plaça de Sant Domènec, a l'indret anomenat Torre Rufina. La poterna que comunicava la ciutat amb l'Onyar pel carrer Ballesteries, no es va representar per considerar que en realitat no era una veritable porta de la ciutat, sinó una simple comunicació de servei. Per a la denominació correcta de les portes es va comptar amb la col·laboració d'Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat, la srta. Condom, filòloga, i de Santiago Coquard, professor. Amb les seves indicacions s'anomenaren: porta nord o Porta Gallica, porta sud o Porta Meridiana o Tarraconensis, porta est o Porta Gerundella, i porta sud-est o Porta Rufina. La Porta Gallica.
![]() La porta Gallica estava situada a l'indret que actualment ocupa Sobreportes, damunt el traçat tradicional de la Via Augusta. Tenia quatre torres, dues exteriors que han deixat restes sota les torres cilíndriques medievals actualment existents, i dues interiors adjuntes a les exteriors per la plaça de la Catedral. L'existència de les quatre torres fa suposar que aquesta seria la porta principal de defensa de la ciutat. Seguint el sistema constructiu romà, les torres eren quadrades, amb merlets, i sobre el portal, un espai per a la defensa de l'accés d'entrada. D'aquestes torres se'n conserven restes dins l'edifici de l'Audiència Provincial.
![]() ![]() Els blocs de pedra sorrenca de l'antiga torre romana encara hi són visible. És probable que aquesta porta s'utilitzés de comunicació amb l'espai planar de l'actual plaça de Sant Domènec, espai que devia ser d'esplai, atesa la manca d'espais lliures dins els murs de la ciutat. La Porta Gerundella.
![]() Porta localitzada per Josep Ma. Nolla, era arquitectònicament rica, adossada a la torre Gironella. Aquesta era una torre important en el recinte murallat de la ciutat: la seva base mesurava vuit per vuit metres, una alçada considerable, i la capacitat de defensar la ciutat dels atacs que vinguessin per la banda de Les Pedreres.
|
![]() ![]() ![]() ![]() ![]()
![]() Dibuix de reconstrucció de la Porta Gerundella, segons Josep Ma. Nolla ![]() ![]() ![]() ![]() |
|||||
--- 