El sector del Pou Rodó va ser durant molts anys el Barri Xino de Girona; els carrers de les Mosques, el carrer de la Barca, del mateix Pou Rodó i d'altres havien confegit la zona de prostitució de la ciutat, ja des de l'època medieval en que la zona era coneguda com el burg de Sant Pere, per la seva proximitat amb el monestir de Sant Pere de Galligants.

La prostitució a l'Edat Mitja

Als segles XIV i XV, el bordell de Girona era emplaçat en un dels carrer estrets de l'anomenat aleshores barri de Vilanova, entre el carrer de Sant Josep i la Mercè. A l'epoca les prostitutes es trobaven a la mateixa categoria que els jueus; ni unes ni altres podien tocar els aliments dels mercats (1). Així, els Jurats de la ciutat estimaven que lo qual abús deu ésser remogiut e estirpat, com le participació de dones vils de lurs cors ab dones honestes sia semblant de la aygua podrida e de pomes podrides qui corrompen les pomes bones, car les fembres vils de lu cos vorien que totes les bones, fossen lurs semblants (2).

Font de la imatge: Wikipèdia.

Durant aquest període, el municipi va intentar legalitzar la prostitució, pràctica corrent a l'època. La ubicació de la casa pública va passar d'un costat a l'altre de la ciutat; la primera que s'esmenta estava situada al burg de Sant Pere, prop de Santa Eulàlia Sacosta. Ja en el segle XV es trobava a l'esmentat barri de Vilanova, al sud de la ciutat. Aquesta casa estava regentada i dirigida per hostalers, que es documenten a les talles com a tals.

Algunes interdiccions municipals testimonien que un bon nombre d'hostals de la ciutat podien ser considerats prostíbuls; les prostitutes practivane la seva activitat per molts indrets de la ciutat, però especialment vora les muralles. Així, les Jurats recordaven que s'havien d'establir en lo carrer del bordell públich o altres carrers ben separats e remoguts de vehinats e habitacions de dones honestes; només es podien quedar demont del carrer de Vilanova, sota pena de 10 sous de multa.

La reforma del sector

El projecte de la reforma de la zona es va començar l'any 1983 dins el pla de reforma integral del Barri Vell. Les escorrialles de la vella prostitució que havia malanomenat la zona encara hi persistien però la clientela habitual del sector, els soldats de les casernes del Migdia, ja no hi eren, i la droga i petita delinqüència havien empitjorat l'estigma que ja patia el barri. La població autòctona havia anat abandonant progressivament el Pou Rodó.

L'Ajuntament de Girona va decidir prendre la iniciativa i recuperar aquell conjunt de carrers per la ciutat. La primera solució que es va trobar va ser esponjar el sector, fer els carrers més amples, i enderrocar 16 edificis per fer una plaça central amb un aparcament subterrani que donaria llum i serviria de garatge dels edificis del barri.

De 1983 fins al 1991 el projecte no va avançar; l'Ajuntament encara no havia aconseguit comprar gaires finques i va optar per expropiar i actuar més directament sobre el terreny. La zona d'actuació va ser de 7.048 m2 compresos entre la plaça de Sant Feliu, el carrer de la Barca, el carrer Bellaire i la pujada del rei Martí; el projecte que es va redactar va preveure rehabilitar 68 habitatges i fer-ne 55 de nous, 115 nous locals comercials i entre 56 i 118 places d'aparcaments. Per fer realitat aquestes xifres es preveia enderrocar 2.700 m2 i expropiar-ne 844.

---

Notes

(1) - [...] unes ordinacions dels Jurats de Girona, dictades pel mostassaf en 1436, sobre mercats "sobre fembres públiques e jueus en la forma següent", en les quals aquesta minoria [els jueus] és assimilada a les prostitutes, perquè aquests dos col·lectius no gosin "palpar ne tocar" pans, coques i altres fruites. Extret de "Els sentits d'Eros", de Pep Vila.
Tornar al text

(2) - Esmentat per Christian Guilleré a "Girona medieval. Crisis i desenvolupament (1360-1460)". Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament de Girona 1992. ISBN 84-86812-29-1.Tornar al text

---

Bibliografia

"Els sentits d'Eros", de Pep Vila. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona 2008. ISBN 978-84-96747-19-7.

Article publicat per X. Martí al Diari de Girona, del 27/07/2008.

"Girona medieval. Crisis i desenvolupament (1360-1460)", de Christian Guilleré. Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament de Girona 1992. ISBN 84-86812-29-1.