La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

En un racó de la quarta planta de l'antic Palau Episcopal, avui Museu d'Art de Girona, hi ha uns quants graons de pedra que porten a un estret passadís, d’uns 60 cm d’ample per uns 2 m d’alt, de parets, terra i sostre també de pedra, al final del qual, i després d’obrir una gruixuda porta ferrada, hi ha un espai quadrangular i prou ampli, il·luminat antigament a través d’una petita finestra. Un gran arc divideix l’àmbit de la sala, on hi ha una gran llar de foc amb campana, semblant a les de les cases de pagès, i en un racó, rere els envans que abracen l’escala d’accés, una petita fornícula que encabeix el forat d’una comuna, amb tapadora.

Escales de la presó del Palau Episcopal

(Ampliar) - La manifestació al seu pas per la plaça Jaume Vicens Vives.

Aquesta cambra era la presó dels capellans, prou més confortable, airejada i calenta (amb llar de foc) que les masmorres soterrànies que es poden observar en els castells medievals. Sembla que a les seves parets, revestides de morter i quasi totes repicades durant la Guerra Civil, hi havia nombrosos grafits; en resten encara alguns als murs de l’estreta escala. S’hi poden identificar almenys dues inscripcions, segons que va descriure Narcís Jordi Aragó en una publicació del 1997, l’una de 23 de gener de 1623 i l’altra de 1716. La més pintoresca diu: "No por el quoniam estuve aquí / aunque mujer fue causa tal / si solo por un accidente fatal / si porque 91 días viví aquí". D'altres diuen: "Joan Coní, Janer y mes XXIII a la torre bot de lo any 1623", o "1716. Solo soy en esta prision por tres clavos imprimidos a mi corason no es el primero ni secundo 3º". En un escrit capitular de 1528 s'explica de la mort d’un capellà de 60 anys, que hi estava reclòs, i que quan intentava fugir per la finestra, caigué al buit.

Grafit a la paret de l'escala de la presó del Palau Episcopal

(Ampliar) - Grafit a la paret de l'escala de la presó del Palau Episcopal.

La presó de la Inquisició.
A part d'aquesta presó episcopal, a Girona també hi havia una altra de la Inquisició situada al convent de Sant Domènec, seu de la institució.
Eduard Sierra Valentí, a "Un procés d'Inquisició a Girona (1447)", explica que hi havia un cos de guàrdia i dues presons: la presó de ferro i la presó de fusta. A la primera s'hi va recloure, per exemple, el procurador fiscal fra Jaume Llopis; a la segona, Pere Martí, qui, en el procés que explica, gaudia de certa llibertat atès que els inquisidors se'l troben un dia que anava per vila (pels carrers de Girona) i preguntat el carceller, respon que deu haver pagat una manlleuta (fiança).

La llar de foc de la presó

(Ampliar) - La llar de foc de la presó.

Al front de les dues presons hi havia un carceller episcopal, el 1447 en Daniel Riba, que acostumava a assistir a les sessions com a testimoni i conduia els presoners de la presó a la sala. L'inquisidor va voler que el bisbe el transferís de la del Palau Episcopal a la presó inquisitorial (latus cumydonea securitate... Inquisitionis, nobis remiteantur). La lletra de l'inquisidor es dirigia als seus subordinats de Girona, perquè els manava in virtute sancte obedientie, i volia que demanessin al bisbe que el portessin a la presó que hi havia al Convent de Sant Domènec (nostro in Conveniu Predicatorum...intus camera nostre habitationis).

Escut de la Inquisició procedent de Sant Domènec

(Ampliar) - Escut de la Inquisició procedent de Sant Domènec. Actualment, al Museu d'Història dels Jueus de Girona.

La pena de presó no era la única.
En cas de sentència condemnatòria, pronunciada habitualment pel bisbe en sessió solemne celebrada al Saló del Tron del Palau Episcopal, podia tenir com a resultat una sanció carcerària al mateix Palau o als castells episcopals de La Bisbal o Bàscara. En aquests casos, unes littere supplicatorie acostumaven a demanar al bisbe una manlleuta (situació de llibertat provisional, detenció domiciliària o a residència assignada amb obligació de disponibilitat i localització immediata). Darrere la manlleuta hi havia també una despesa econòmica i, com que els bisbes estaven en permanent necessitat de diners, es tractava d'una fiança per no qualificar-ho de compra de llibertat provisional.
Un altre resultat de la sentència condemnatòria podia ser la despossessió del benefici. Aquesta era la sanció màxima perquè no s'ha trobat casos de relaxació. La despossessió era ja prou greu, atès que suposava quedar al carrer en un temps en què no existien nòmines salarials, i en què el clergat vivia dels beneficis. En casos realment greus, l'acusat podia ser entregat (relaxatus) a les autoritats civils. La realaxació al braç secular va ser molt debatut a l'època de la Inquisició de patronat reial instaurada per Ferran el Catòlic (1486), i reorganitzada per Felip II (1572) en previsió de la influència exercida pels hugonots o calvinistes francesos a través de les relacions del Llenguadoc (on va ser preponderant durant el segle XVI) amb Catalunya.

Plànol de la quarta planta del Palau Episcopal, on s'hi troba la presó

(Ampliar) - Plànol de la quarta planta del Palau Episcopal, on s'hi troba la presó. Font: Museu d'Art de Girona.


Bibliografia
- "La presó dels capellans". Narcís Sureda / Pep Iglesias. 2011. Revista de Girona núm. 266.
- "Processos per incontinència, concubinatge i abusos en l'Arxiu Diocesà de Girona. (I. Processos medievals, 1319-1360. II. Processos moderns, 1548-1629)". Eduard Sierra Valentí. 2007. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XLVIII.
- "Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès". A cura de Narcís Figueras i Pep Vila. 2010. Diputació de Girona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 978-84-9883-327-0.
- "Un procés d'inquisició a Girona (1447)". Eduard Sierra Valentí. 2005. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XLVI.
- "El bisbe Andreu Bertran i el Palau Episcopal de Girona". Narcís Soler i Masferrer. 1994. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XXXIV.


Processó de clergues. Detall

(Ampliar) - Processó de clergues. Detall. Començament del segle XIII. Museu d'Art de Girona.

Processó de clergues. Detall

(Ampliar) - Processó de clergues. Detall. Començament del segle XIII. Museu d'Art de Girona.

Processó de clergues. Detall

(Ampliar) - Processó de clergues. Detall. Començament del segle XIII. Museu d'Art de Girona.

Arc d'accés a la plaça dels Apòstols vist des del carrer bisbe Josep Cartañà. A l'esquerra, el Palau Episcopal i a la dreta, la Catedral de Girona. Entre els dos edificis, la capella de Sant Salvador. 1905-1911

(Ampliar) - Arc d'accés a la plaça dels Apòstols vist des del carrer bisbe Josep Cartañà. A l'esquerra, el Palau Episcopal i a la dreta, la Catedral de Girona. Entre els dos edificis, la capella de Sant Salvador. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Detall de les pintures de l'absis de Santa Maria d'Àneu. Clergue

(Ampliar) - Detall de les pintures de l'absis de Santa Maria d'Àneu. Clergue. Viquipèdia.

El Palau Episcopal des de la plaça dels Apòstols. 1905-1911

(Ampliar) - El Palau Episcopal des de la plaça dels Apòstols. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


[Més imatges]------ Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés