La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Antigues tradicions gironines del Diumenge de Rams

Fins a principis del segle XX, al matí es duia la mainada, vestida amb les seves millors gales, a qualsevol de les esglésies de la ciutat a beneir les palmes adquirides el dia abans. Antigament, però, els petits gironins sols portaven rams de llor; les palmes no eren gaire conegudes. Abans d'anar a l'església, quan no s'havia fet la vigília, passaven per casa dels padrins, els quals acostumaven a penjar al ram rosquilles, fruites del temps i rosaris, que amb els anys es convertiren en rosaris de sucre, creus i altres llaminadures per a regal del portant.

La missa de Rams a la Catedral de Girona

(Ampliar) - La missa de Rams a la Catedral de Girona

Eren molts els que anaven a la Catedral. La cerimònia de la benedicció (1) tenia lloc a dos quarts de deu, en mig de la gatzara que armava el món infantil que enlairava els seus palmons i rams. També acostumaven d'anar-hi els hostalers o "becos" de la ciutat, portant rams de llor que després posarien als estofats.

El bisbe, assegut de cara al poble, després de la solemnial benedicció repartia palmons als capitulars i a la Corporació municipal, i rams de llor al clergat baix de la Catedral (beneficiats, ordenands, sagristans, etc.) (2) Després tenia lloc una processó que sortia del presbiteri. Obria la marxa el porrer precedint la Creu coberta de morat i guarnida amb fulles de palma, amb un seguici immens enarborant palmes i llor (3), i es dirigien vers els claustres, la porta dels quals es tancava tot seguit; vora la porta, des de dins, la Capella cantava per tres vegades una composició a quatre veus feta en el segle XVI. Mentrestant la processó donava la volta als claustres i en trobar-se amb la porta tancada, el portant de la Creu hi donava tres cops amb l'extrem inferior, al mateix temps que la gent menuda s'engrescava cridant a tota veu:

Obriu, obriu,
obriu que volem entrar.
El gall, el gall,
el gall de la Passió.

tot repicant les lloses amb els seus palmons que acabaven per esfilagar-sar-se i convertir-se en una mena d'escombra.

La missa de Rams a la Catedral de Girona

(Ampliar) - La missa de Rams a la Catedral de Girona

S'obrien les portes i de nou la processó entrava al temple, abans d'anar cap a l'altar donava la volta al cor (4). Tot seguit es celebrava el solemnial ofici durant el quant cantaven l'antiquíssim "Pasio" segons Sant Mateu (5). El cant era llarg: el "pretor" portava la veu cantant, preguntant, i "Jesús" responia amb breus mots. Fou a darreries del segle XV que es decidí que el "Pasio" fos cantant per tres xantres (6), abans el llegia un tot sol. El diaca pronunciava les paraules "quæ dicuntur sine cantu", i els altres dos deien la resta. Va agradar tant la innovació, que el bisbe Joan Margarit va determinar que en endavant fos cantat per tres xantres (7).

Mentrestant però, la mainada amb llurs acompanyants havien anat desfilant per visitar els parents i sobretot els seus padrins, ja que era de rigor que aquests avui els fessin ofrena del tortell tradicional, que solia ser gruixut i de grans dimensions, naturalment segons les possibilitats de cadascú. Els típics no eren de pastisser, sinó de flequer, al qual el dia abans calia dur els ous i el sucre per a la seva elaboració. Era costum encarregar els tortells de tants o tants ous, sense cap més altra precisió.

En arribar als respectius domicilis, després del passeig, lligaven els palmons horitzontalment a la part exterior de la barana del bacló, i les palmes verticalment en un dels costats, per ser antiga creença que les palmes beneïdes preservaven dels llamps i de tota "mala cosa". A mitjans del segle XIX i principis del XX, s'inicià el costum de portar-les a les esglésies per a guarnir el "monument" del Dijous Sant. També amb les fulles es feien creus que es clavaven a les portes i finestres.

(Extret i adaptat de "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folk-lore", J. Gibert. Barcelona, 1946)


Notes

(1) - La benedicció dels rams era molt semblant a l'estructura externa de la missa, sense el Sant Sacrifici, però amb Introit, Epístola, Gradual, Evangeli, Prefaci i "Sanctus". Era un record de les primitives reunions litúrgiques dels cristians.
Tornar al text

(2) - El cerimonial exigia que els regidors romanguessin a peu dret durant la benedicció, fins acabada la distribució de palmons als canonges; aleshores, asseguts, esperaven que els beneficiats i els altres pugessin al presbiteri a rebre els rams de llor. Acabat, els porters anaven davant l'altar, i en arribar al darrer graó saludaven; després saludaven la Corporació i tornaven a ocupar de nou el seu lloc. Llavors l'alcalde anava a fer la mateixa reverència des del darrer graó i passant al peu de l'altar prenia amb la mà desenguantada el palmó que li donava el bisbe, o el sacerdot, i el besava així com la mà que li ofrenava. Darrera d'ell seguien, fent el mateix, els altres regidors.
Tornar al text

(3) - L'artística palma que portava el bisbe, obsequi de les monges beates, es posava després al balcó principal del Palau Episcopal, on romania tot l'any.
Tornar al text

(4) - En arribar al presbiteri, el porter major recollia les palmes de l'alcalde i els regidors i les posava al costat del banc.
Tornar al text

(5) - En començar, el porter darrer recollia les palmes del banc i les tornava a repartir als regidors els quals romanien dempeus, amb la palma a les mans, mentre durava el cant. Quan després de cantar l'Evangeli tornava el sacerdot de la trona, el porter tornava a recollir les palmes i les posava altra vegada al banc. En acabar-se l'ofici els porters recollien palmes per als regidors que no havien pogut assistir a la funció, i també en prenien una per al Governador, altra per al Secretari, i altra per al Tresorer.
Tornar al text

(6) - Tingué lloc per primera vegada l'any 1474.
Tornar al text

(7) - Des del segle XIX el cantaven dos xantres i un tenor beneficiat. Els dos primers es posaven un a cada trona, el tercer, darrera la reixa del cor.
Tornar al text


El diumenge de Rams, en un gravat antic.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, durant la missa de Ram a la Catedral.



El padrí lliuran el tortell al fiol, en un gravat antic.



La missa de Rams a la Catedral de Girona

(Ampliar) - La missa de Rams a la Catedral de Girona


[Més imatges]----------- Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés