La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Al matí es duia la mainada, vestida amb les seves millors gales, a qualsevol de les esglésies de la ciutat a beneir les palmes adquirides el dia abans. Antigament, però, els petits gironins sols portaven rams de llor, car les palmes no eren gaire conegudes. Abans d'anar a l'església, quan no s'havia fet la vigília, passaven per casa dels padrins, els quals acostumaven a penjar al ram rosquilles, fruites del temps i rosaris, que amb els anys es convertiren en rosaris de sucre, creus i altres llaminadures per a regal del portant.

Eren molts els qui anaven a la Seu. La cerimònia de la benedicció (1) tenia lloc a dos quarts de deu, en mig de la gatzara que armava el món infantil que enlairava els seus palmons i rams. També acostumaven anar-hi els hostalers o "becos" de la ciutat, portant rams del llor que després posarien als estofats.

El bisbe, assegut de cara al poble, després de la solemnial benedicció repartia palmons als capitulars i a la corporació municipal, i rams de llor al clergat baix de la Seu (beneficiats, ordenants, sagristants, etc.) (2). Després tenia lloc una processó que sortia del presbiteri. Obria la marxa el porrer precedint la creu coberta de morat i guarnida amb fulles de palma, amb un seguici immens enarborant palmes i llor (3), i es dirigien vers els claustres, la porta dels quals es tancava tot seguit. Vora la porta, des de dins, la Capella cantava per tres vegades una composició a quatre veus feta en el segle XVI. Mentrestant la processó donava la volta als claustres i en trobar-se amb la porta tancada, el portant de la Creu hi donava tres cops amb l'extrem inferior, al mateix temps que la gent menuda s'engrescaven cridant a tota veu:

Obriu, obriu
obriu que volem entrar.
El gall, el gall
el gall de la Passió.

tot repicant les lloses amb els seus palmons que acabaven per esfilagarsar-se i convertir-se en una mena d'escombra.

S'obrien les portes i de nou la processó entrava al temple, abans d'anar vers l'altar, donava la volta al Cor (4).

Tot seguit es celebrava el solemnial ofici durant el qual cantaven l'antiquíssim "Pasio", segons Sant Mateu (5). El cant era llarg: el "pretor" portava la veu cantant, preguntant, i "Jesús" responia amb breus mots. Fou a darreries del segle XV que es decidí que el "Pasio" fos cantat per tres xantres (6), abans el llegia un tot sol. El diaca pronunciava les paraules "quae dicuntur sine cantu", i els altres dos deien la resta. Va agradar tant la innovació, que el bisbe Joan Margarit va determinar que en endavant fos cantat per tres xantres (7).

Mentrestant, però, la mainada amb llurs acompanyanys havien anat desfilant per visitar els parents i sobretot els seus padrins, ja que era de rigor que aquests avui els fessin ofrena del tortell tradicional que solia ser gruixut i de grans dimensions, naturalment segons les possibilitats de cadascú (8).

En arribar als respectius domicilis, després del passeig, lligaven els palmons horitzontalment a la part exterior de la barana del balcó, i les palmes verticalment en un dels costats, per ser antiga creença que les palmes beneïdes preservaven dels llamps i de tota "mala cosa"; és molt recent el costum de portar-les a l'església per guarnir el "monument" del Dijous Sant. També amb les fulles es feien creus que es clavaven a les portes i finestres.

A les tres de la tarda tenia lloc a la Seu la curiosa i solemne cerimònia de l'Adoració de la Veracreu, coneguda vulgarment amb el nom de "Papus". Els capitulars anaven en processó al presbiteri, i mentrestant descendien lentament el "bacallà" fins que, com un teló, tapava l'altar. Mentre els oficiants es revestien dels ornaments sagrats i els turiferaris de les morades dalmàtiques, tapant-se tota la cara amb amplis vels negres, un anar i venir de llumenetes darrera la blanca tela feia pressentir que allí es preparava quelcom de molt particular. Al Cor, mentrestant, cantaven el "Vexilla regis prodeunt" (9), i en el moment que arribaven al "O Crux, ave spes unica", s'enlairava el vel com un teló i, entre núvols d'encens, hom contemplava una escena insospitada: un canonge, amb el rostre cobert de negre, absolutament immòbil, sostenia la Veracreu que presentava als assistents; en actitud adorant, formant mig cercle i sense bellugar-se, hi havia els altres capitulars, de genolls i amb el cap cot, i els escolans, estàtics, sostenien en segon terme gran candelers encesos, i, a cada costat, vers el fons es veien trofeus d'atributs de la Passió. I, mentrestant, a la nau del temple ressonava l'emocionant càntic del "Vexilla Regis", a quatre veus, a les darreres notes del qual tornava a descendir lentament el vel, amagant darrera seu el sorprenent quadre plàstic (10).

Les "Quaranta Hores"

Poca estona després tenia lloc el començament de la funció anomenada de les "Quaranta Hores".

Aquesta devoció prengué aquest nom perquè en el seu orígen s'exposava el Santíssim Sagrament quaranta hores sense interrupció, em memòria de les que el Cos del Crist estigué al sepulcre. S'inicià a Milà l'any 1556, i s'autoritzà a Roma el 1560. A la seu gironina començà a celebrar-se l'any 1586 durant el dies de Diumenge de Rams i Dilluns i Dimarts Sants, intriduïda pel frare caputxí fra Miquel de Rivera, al càrrec del qual estigué la predicació quaresmal d'aquell any. Girona fou la primera ciutat d'Espanya on s'instaurà aquesta funció religiosa (11).

Més o menys, des de llavors s'ha celebrat com fins ara, però en el seu orígen tenia lloc a la capella del Sagrament, coneguda per la de la Mare de Déu de l'Esperança, fins que l'any 1843, per consideració a la poca cabuda, va disposar el Capítol que es fes a l'altar major, engalanant el presbiteri amb rics domassos i disposant l'altar en forma de tabernacle profussament il·luminat. Al creuer del temple, el "clos", posaven, damunt les lloses encatifades, tres rengleres de seients formant una U, destinats a les persones convidades; una sumptuosa cadira de braços era el setial de la presidència de cada hora. Els convidats es repartien els torns d'una hora cada u, els quals començaven amb un sermó a càrrec d'un orador de gran prestigi, i acabaven als acords d'una música sacra que executava la Capella de la Seu. Començaven a les tres de la tarda del dia d'avui, per acabar a les deu del matí del Dimarts Sant (12). Una processó portava sota tàlem el Santíssim a les "Quaranta Hores" (13), i tot seguit començava la primera d'elles destinada al bisbe i al seu Capítol.

Per allà el 1718 , quan encara no havien estat suprimits els antics municipis, la primera hora era la del bisbe i Capítol, la segona la del Veguer, la tercera la del batlle, les quatre hores següents per a cada un dels quatre jurats, i les trenta-tres restants per als col·legis i gremis, i també per a les dones de cada una de les demarcacions en què estava dividida la ciutat. L'hora darrera acostumaven a tenir-la els frares caputxins, els quals hi anaven processionalment amb creu alçada.

Anys després s'anà personalitzant la invitació, es donà entrada als aristòcrates i persones de distinció, i això determinà la paulatina exclusió de l'element popular del lloc d'honor a la Funció.

La data més antiga que es coneix de la distribució de les hores d'adoració, que ordenadament anava a càrrec del Consistori, és de l'any 1621 (14) i fins el 1639 s'hi anava seguint l'epígraf "les dones dels carrers", o sigui que estaven incloses en una llista dels convidats les dones a les quals corresponia un torn per representar les de la seva barriada. Dos anys més tard les mateixes hores foren assignades a dames d'alcúrnia, amb l'additament de "i les altres senyores i dones", cosa que es seguí fent fins l'any 1782, en què ja de manera definitiva fou bandejat l'element popular i la invitació quedà circumscrita a les dames de cada demarcació. El 1797 l'honor de l'hora fou vinculat a una sola persona, per bé que conservant encara el caràcter de representant del barri, fins que el 1839 es trencà el costum de respectar aquesta representació i des d'aleshores la invitació tingué un caràcter merament personal.

També hi hagueren variacions respecte a l'ordre i el nombre d'hores destinades al Consistori. Preferits el bisbe i el Capítol per a la primera hora, als quals no s'invitava perquè la seva hora era invariable i intransferible, les quatre següents estaven reservades als Jurats. L'any 1717 però, s'interposà la personalitat del governador militar de la Plaça, ben aviat substituïda per la del Corregidor, càrrec creat el 1716 per a la presidència dels principals municipis catalans, suprimida la institució dels Jurats per R.C. del 13 d'octubre de 1718. L'any següent es reservà el nou Consistori les quatre hores que corresponien a aquella, assistint-hi, de dos en dos, els vuit regidors que el componien. Això va durar fins l'any 1770, en què es va suspendre la Funció per haver-se oposat les autoritats a la innovació decretada pel bisbe d'interrompre les hores d'adoració durant la nit per considerar poc decorosa l'assistència de dones, davant el excessos i immoralitats que es produïen en els recons del temple. El bisbe Lorenzana va autoritzar de nou la seva celebració el 1776, però amb la condició que fos respectada la disposició del seu antecessor (15). Des de llavors la Funció es va interrompre durant la nit (16). Suprimides doncs les sis hores nocturnes, l'Ajuntament no tingué altre remei que renunciar a cinc d'elles, reservant-se'n una que és la que anà conservant. Sortia en comitiva de la Sala Capitular junt amb el predicador designat, el qual anava al mig; en arribar als seients destinats a la Corporació, el porter major, o el més antic, acompanyava, precedint-lo, el sacerdot fins a la trona, al peu de la qual s'esperava fins que acabada "l'hora", l'acompanyava de nou fins als regidors, i junts, tornaven a la Sala Capitular, on s'acomiadaven. El 1834 l'Ajuntament va acordar que es posés a la porta dels Apòstols la llista dels oradors sagrats que predicarien en les "Quaranta Hores".

Tots els anys, durant la Funció de "les hores", un seguit de gent que anaven i venien animaven contínuament els vells carrers que menen a la Seu. Les "Quaranta Hores" s'anaren celebrant després en altres esglésies. Els devots gironins compraven uns fulls indicadors que clavaven darrera la porta de les cases per saber en tot moment on podrien anar a complir aquesta devoció.

Extret de "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", de J. Gibert. Barcelona, 1961.


Notes

(1) - La benedicció dels rams és molt semblant a l'estructura externa de la missa, sense el Sant Sacrifici, però amb Introit, Epístola, Gradual, Evangeli, Prefaci i "Sanctus". Era un record de les primitives reunions litúrgiques dels cristians. Tornar al text

(2) - El cerimonial exigia que els regidors romanguessin a peu dret durant la benedicció, fins acabada la distribució dels palmons als canonges, aleshores, asseguts, esperaven que els beneficiats i els altres pugessin al presbiteri a rebre els rams de llor. Acabat, els porters anaven davant l'altar, i en arribar al darrer graó, saludaven les corporacions i tornaven a ocupar de nou el seu lloc. Llavors l'alcalde anava a fer la mateixa reverència des del darrer graó, i passant al peu de l'altar, prenia amb la mà desenguantada el palmó que li donava el bisbe, o el sacerdot, i el besava així com la mà que li ofrenava. Darrera d'ell seguien, fent el mateix, els altres regidors. Tornar al text

(3) - L'artística palma que portava el bisbe, obsequi de les monges beates, es posava després al balcó principal del Palau Episcopal on romania tot l'any. Tornar al text

(4) - En arribar al presbiteri, el porter major recollia les palmes de l'alcalde i els regidors i les posava al costat del banc. Tornar al text

(5) - En començar, el porter darrer recollia les palmes del banc i les tornava a repartir als regidors, els quals romanien dempeus, amb la palma a les mans, mentre durava el cant. Quan després de cantar l'Evangeli tornava el sacerdot de la trona, el portar tornava a recollir les palmes i les posava altra vegada al banc. En acabar-se l'ofici els porters recollien les palmes dels regidors que no havien pogut assitir a la funció, i també en prenien una per al Governador, un altre per al Secretari i una altra per al Tresorer. Tornar al text

(6) - Tingué lloc per primera vegada l'any 1474. Tornar al text

(7) - Des del segle XIX el cantaven dos xantres i el tenor beneficiat. Els dos primers es posaven un a cada trona, el tercer darrera la reixa del Cor. Tornar al text

(8) - Els típics no eren de pastisser, sinó de flequer, al qual el dia abans calia dur els ous i el sucre per a la seva elaboració. Era costum encarregar el tortell de tants ous, sense cap més altra precisió. Tornar al text

(9) - Compost en el segle XVI pel mestre Joan Pujol. Tornar al text

(10) - Degut a l'hora en què es feia, que era la de dinar, eren pocs els assistents, encara a mitjan segle XIX aquesta cerimònia es feia també cada dia després de vespres, des del dissabte de la Passió al Dimecres Sant. Tornar al text

(11) - Els gironins, per molt temps, no sabien de què anava. Sols sabien que era una "cosa" que venia d'Itàlia, però sense saber exactament de què es tractava. Tornar al text

(12) - Fins el darrer terç del segle XVIII, les hores eren seguides sense interrompre's a la nit. Tornar al text

(13) - Nou regidors portaven les vares del tàlem, i altres tres seguien darrera amb atxa encesa; els porters anaven tot davant, precedint els dos sacerdots turiferaris, i els agutzils darrera els regidors que portaven les atxes. El Consistori passava al cor a reunir-se amb el Capítol de la Seu. Tornar al text

(14) - L'ordre establert era el següent: Bisbe amb Capítol, Veguer, Batlle, Jurat en Cap, Jurat segon, Jurat tercer, Jurat quart, Julians o botiguers (confraria de Sant Julià), Droguers, Pellaires, Pavordes de Sant Domènec, Ollers i rajolers, Flassaders i basters, Blanquers, Ferrers, Beneficiats del Cor del Bisbe, dones del Mercadal de Dalt, Dones del Mercadal de Baix, Dones del carrer de Albereda, dones del carrer Nou, dones de la plaça del Vi, Taverners, Hortolans i corredors de coll, dones de la plaça de les Cols, dones del carrer dels Mercaders, dones del carrer de les Ballesteries, dones del carrer de Sant Feliu (?), dones de la plaça de Sant Pere, dones del carrer de Sant Llorenç, Universitat Literària, Calceters, Argenters, Passamaners i velers, Paletes i fusters, Sastres, Teixidors, Beneficiats del Cor del Capítol, Albadivers, Barreters i els Pares Caputxins. Tornar al text

(15) - Començaven a les quatre de la matinada i acabaven a les deu del vespre. A la nit, però, seguia l'exposició del Santíssim amb uns capellans de guàrdia. Tornar al text

(16) - Durant la primera meitat del segle XX, els devots de l'Adoració Nocturna entraven després de la darrera hora de la llista del dia, i passaven la nit entre resos i cants. Tornar al text

Palma. 16 de març de 2008.

Diumenge de Rams. Gravat antic.

El claustre de la Catedral.

El padrí i el tortell. Gravat antic.

Vista actual de la capella de l'Esperança.

Diumenge de Rams a la Porta dels Apòstols. 16 de març de 2008.

Diumenge de Rams a la Porta dels Apòstols. 16 de març de 2008.

Diumenge de Rams a la Porta dels Apòstols. 16 de març de 2008.


Back - Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés