La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Síntesi

Els diversos rellotges que ha tingut al llarg de l'història la Catedral, han marcat el pas del temps a la ciutat, primer només pel toc de les campanes, i més tard, a més, per la posició de les agulles. En aquest article s'exposa la història dels diversos ginys, que s'han caracteritzat per una constant: gairebé mai havien funcionat correctament.

1. Un rellotge manual.

Una referència molt reculada a l'existència d'un rellotge a la Catedral, consta en un acord establert l'onze de juny de l'any 1388 entre el bisbe i el Capítol Catedral d'una banda, i els Jurats de la ciutat de l'altra, pel que establien les clàusules que havien de regir la funció del claver, "el que deu teñir i guardar la clau de l'església. ítem deu tocar les campanes de la dita esglésía a totes les hores".

Entre altres, s'establia que sien tengudes per aquells qui tocaran lo dit seny dues ampolles amb qué passaran les hores en guisa que aquells qui les tocaran puguen saber totes les hores del dia e de la nit.

Segons indica Jaume Marquès i Casanovas a l'article referenciat a la bibliografia, les dues ampolles de què els operaris havien de servir-se per a comptar el temps, sembla que havien d'omplir-se d'aigua i tombar-se sobre un recipient per tal que es buidessin ben lentament en l'espai d'una hora. També podien formar un rellotge d'arena, unint-les per l'orifici.

2. El primer rellotge mecànic.

Al segle XV, la técnica constructiva de rellotges de torre avençava molt i a la Catedral de Barcelona ja hi havia un rellotge mecánic que tocava tot sol els quarts i les hores, construït pel mestre major de la Catedral de Girona, Joan Agustí. El dia 3 de maig de 1478 el bisbe i Capítol, junt amb els jurats de la ciutat, van pactar amb Joan Agustí que aquest construiria al campanar de la Catedral de Girona un rellotge mecánic ben igual que el de Barcelona.

En el contracte no es va tenir en compte que el Mestre Agustí era ja d'edat avançada i les seves facultats ja no eren les més adients per a la tasca que se li encarregava.

Al cap d'un any es temia que l'autor no podría enllestir el rellotge dins dels dos anys convinguts; per això, amb data de 21 i 22 de juliol de 1479 el Capítol va decidir la substitució del mestre Joan Agustí en el càrrec de Mestre Major de l'Obra de la Seu i el va conferir al mestre Julià, gendre d'aquell, però no amb les mateixes condicions, atès que aquest no volgué construir-lo fora de l'església sinó a dintre. No se sap quan va morir el mestre Agustí, però sí es té constància que ell no va acabar el rellotge de la catedral de Girona.

El rellotge no va tenir cap cost addicional, perquè el rellotger el que va construir i instal·lar ho va fer per compte seu. El manteniment només exigía donar-li corda un cop al dia, i en canvi durant 20 o 25 anys cobrava el mateix que llogant dos homes per tocar les hores manualment, com es feia fins aleshores.

El Capítol i l'Ajuntament només havien de perllongar durant aquest termini el pagament antic. El tracte era molt avantatjós per ambdues parts.

A la práctica, però, el rellotge no va funcionar mai a la perfecció i sempre va ser necessari tenir contractat un mestre rellotger que el tingues ajustat i diverses vegades va haver de ser renovat parcialment; el seu esquelet, però, és possiblement el que fins fa poc va servir a la ciutat i actualment es troba al Museu d'Història de la Ciutat.

3. Els rellotgers Anés.

El 17 de febrer de 1503 es va reuní una comissió per tractar de la reparació del rellotge, tasca que va ser confiada al serraller gironí Anés, qui era el responsable del rellotge de la Seu. De l'any 1531 es conserva una altra deliberació sobre el mal funcionament del rellotge, que variava i es parava fora del punt. Un graciós va recitar, com un estirabot, aquests versos:

Qui vol rellotge mantenir,
bella dama fruir,
els parents pobres ajudar,
tot dia ha (de) començar».

L'onze de gener de 1533 es va decidí de no pagar de moment el rellotger Anés perqué servia tan malament. El 1552 es posà en mans dels advocats el contracte fet amb el serraller Anés per a tenir condret el rellotge a fi d'exigir-ne el compliment. El 28 d'abril de 1561, els comissaris del Capítol van proposar de fer un rellotge nou, petició que fou reproduïda amb insistència l'any 1567.

El 21 de febrer de 1568 fou llegida la capitulació acordada entre les corporacions capitular i municipal, i el 10 de març següent fou signada amb el rellotger Pere Anés el jove, és a dir el fill de Pere Anés, per a fer un rellotge nou.

Malgrat les precaucions adoptades, amb el rellotge nou no es van resoldre els problemes de l'exactitud de l'hora. El 17 de setembre de 1575 el Capítol va nomenar una comissió per a procurar "l'aptítud del rellotge de manera que en tocar no menteixi com sol fer". El 4 d'octubre encara el mal funcionament perdurava de manera que es va prendre la resolucíó de "retenir el salari sí el defecte fós imputable al rellotger".

No hi ha constància de cap més queixa fins el 9 de desembre de 1581, en què es constata com a "cosa sabuda de tothom que el rellotge avançava en forma en gran manera discordant" í es proposà de canviar de rellotger. El 1583 encara hi havia el mestre Anés per rellotger i complia bé el càrrec, i ara era ell qui es planyia que l'Ajuntament no el pagava puntualment.

4. El rellotge canvia de lloc.

L'any 1585, per a fer el darrer tram de volta de la Catedral calgué enderrocar l'agulla del cloquer de la Galilea í del Sepulcre i també l'àngel que el rematava. També calgué posar el rellotge en un compartiment diferent del d'abans, segurament a un nivell inferior. També hi va ser col·locada la campana major que servia per a les hores. El febrer de 1586 va ser foradada "la cornisa del campanar per a fer passar lo fil d'aram per fer tocar los quarts".

El 10 de març del mateix 1586 el rellotge ja funcionava a la nova estança; però era tan deficient que el Capítol proposà encarregar el toc de les hores "a un mestre de Milà o a un altre més diligent que el rellotger que tenien". A l'abril de 1586 hom havia fet una reparació important al rellotge, puix hi ha l'acord de pagar de l'administració de l'Obra "la reparació feta en el rellotge i també el salari que es pagava per el rellotger".

El 1599 varen començar l'obra del nou campanar, que va prosseguir-se amb un ritme accelerat fins a l'any 1607, en què hi foren col·locades les campanes. Mentrestant, hom treballava també a la darrera andana de la volta, iniciada al 1603. El rellotge romanía, doncs, al campanar vell situat sobre la Galilea i el Sepulcre.

El 1601 hom construí l'habitatge per als guardes de la Seu, que era al primer pis del campanar actual; el 20 de maig de 1604 s'acordà de traslladar el rellotge, al compartiment del segon pis, a sota la cornisa. El Capítol resolgué d'invitar els Jurats a presenciar "la muda del rellotge i a decidir com calia col·locar-lo". «El 8 de juliol es féu concert amb el rellotger amb concurs de la Ciutat.

El 1612 Anés el jove, fou nomenat rellotger. Sembla que en aquesta nova etapa tot anava bé. El 1613 s'afegí un mecanisme per a tocar els quarts i hores per a l'interior de la catedral, tot a càrrec del Capítol per ser d'utilitat exclusiva del clergat de la Catedral. El 21 de novembre de 1616 hom hagué de "refer el rellotge".

5. L'hora, se sent i es veu.

Durant tota la resta del segle dissetè no consta que hi hagués cap queixa sobre el funcionament del rellotge. S'augmentava el sou al rellotger, que al 1641 era de 60 lliures anuals.

A l'acabament de la guerra al 1694, i de la guerra de successió, al 1711, calgué pagar un impost de guerra sobre el metall de les campanes.

L'any 1730 s'íntroduí una gran reforma consistent a posar una agulla que marqués les hores per la part exterior del campanar. Sembla que s'aprofità l'esfera que ja hi havía pintada per al rellotge de sol. Aleshores era mestre rellotger Josep Balí, de Mataró, el qual va cobrar 243 lliures. Els documents parlen de "renovar", "recompondre", "acomodar", "reparar" el rellotge. És segur, doncs, que no es construí un rellotge nou.

El febrer de 1783 altra vegada "senyalava malament les hores" í el mestre Antoni Safoy dictaminà que calia reformar el martell, que era mal fet.

Al mateix temps informà que el millor fóra fer una máquina nova perquè aquella ja era massa vella. Costaría de 4 a 5 centes lliures. Les despeses del Llibre d'Obra al setembre de 1784 parlen de la "recomposició" del rellotge, motiu pel qual és evident que es va optar per una reparació de l'antic. Entre 25 de maig i el 25 de juny de 1804 un estuquista italià, natural de Roma, anomenat Vírgini Galli, va pintar l'esfera per 45 lliures.

6. Un rellotge nou...i altre cop el vell.

No consta que hi hagués més problemes notables, fora de les despeses de conservació, fins al gener de 1914, en qué l'obrer de la Catedral va rebre l'oferta d'instal·lacíó d'un nou rellotge. Es consultà també l'Ajuntament, però no s'arribá a cap acord.

Per fí, nou anys més tard, el 1923, el rellotger barceloní Emili Besses i Romeu va subministrar i ínstal·lar un rellotge totalment nou de tres cossos de rodatge, per al moviment, els quarts i les hores amb repetíció i un mecanísme addicional perquè les agulles fossin idependents de la màquina, per al cas que el vent n'impedís el moviment. Amb aquesta instal·lació, es traslladà la màquina vella al Museu i es va celebrar la millora, que llavors costà deu mil pessetes.

Fou col·locat el 21 d'agost de 1924 i al 8 de novembre ja no funcionava bé i es va decidí de rescindir el contracte (1). El 9 de desembre el fabricant decidí d'emportar-se'l definitivament. Llavors hom consultà un fabricant de Pamplona de nom Frederic Rosas, el qual acudí a Girona i en veure la gran campana de les hores i el martell que pesava 72 quilos, va dir que en els seus tallers no es podía construir una màquina que tingués tanta força com calía.

Va examinar el rellotge posat al Museu i va oferir-se a reparar-lo de manera que quedaría com nou. L'oferta va ser acceptada i la reparació va costar 9.606,15 pessetes. (Acta de 24 de febrer 1925).

7. El rellotge actual.

L'any 1936 el serraller Josep Guinart i Olíveres hí va fer una reparació, que va donar resultat fins a l'any 1956. En aquest temps el rellotger gironí Joan Fabra va fer-li una renovació consistent a posar-hi agulles per funcionar l'esfera, la qual també va ser repintada. Executant el conveni signat entre l'Ajuntament i el Capítol, l'any 1982 s'encarregà al rellotger Joan Fabra un nou rellotge per a la Catedral.

La seva instal·lació, el novembre del mateix any, suposà el canvi de la vella maquinària mecànica per un dispositiu electrònic que controla les agulles de l'esfera i a més regula els tocs de les campanes, tant les hores i els quarts, com les crides a missa.

L'antic rellotge, una peça de 1568, obra del rellotger Pere Anés, aprofitant probablement algun element de l'anterior, que datava de 1478, iniciat per Joan Agustí i acabat pel seu gendre el mestre Julià, va ser col·locat al Museu d'Història de la Ciutat definitivament.


Notes

(1) - L'articulista del diari "Los Sitios", Gerión, considerava que el concurs es va fer amb irregularitats perquè el rellotger Fabra s'hi presentà amb un bon model i en canvi s'atorgà al barceloní Beses amb un model molt més car. Sembla que Fabra ja va vaticinar el fracàs del rellotge escollit, tant per qualitat com per proporcions. ("La Catedral de Girona. Entre l'acabament i la restauració. (1010 -2003)". Gemma Domènech i Rosa Maria Gil)
Tornar al text


Bibliografia

- El rellotge de la Catedral.Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat a la "Revista de Girona", Núm. 99, 1982.




  • La Catedral. Index d'apartats en els que es mostren la catedral i tots els seus detalls, interior i exteriors, i nombrosos articles descriptius, llegendaris i històrics.

  • Actual rellotge del campanar de la Catedral

    Antic rellotge de sol, inutilitzat per la construcció de l'actual campanar, situat a la façana de la Plaça dels Apòstols.

    Actual rellotge del campanar de la Catedral

    El campanar de la Seu des de la Pujada de la Catedral, amb l'edifici de la Pia Almoina

    L'àngel del campanar de la Catedral

    El campanar de la Seu des de la Pujada de la Catedral, amb la Verge de la Pera

    El campanar de la Seu des de la Pujada de la Plaça dels Lledoners

    El rellotge antic de la Catedral al Museu d'Història de la Ciutat

    Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés