La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Pere de Rocabertí i d'Erill pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys i era el menor dels germans del baró de Maçanet de Cabrenys, Guillem Hug de Rocabertí, i de Francesca d'Erill. Al seu germà gran, Dalmau de Rocabertí, li pertocà l'herència de la baronia, per al segon, fra Bernat Hug de Rocabertí li correspongué la carrera eclesiàstica a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, a més hi havia una germana, Joana de Rocabertí, que es casà amb Pere de Vilagut, senyor de Sant Mori. Per tant, Pere de Rocabertí era un d'aquells fills de noble que calia que es fessin un nom com a soldats de fortuna per tal d'aconseguir escalar socialment. Segurament devia participar dels negocis del seu pare amb els vaixells que la família tenia i que servien tan per comerciar com per les campanyes italianes del rei Alfons el Magnànim.

La primera notícia documental que s'en té és de 1442 quan el trobem implicat en l'assassinat d'un oncle del vescomte de Rocabertí i cosí seu. El 1446 era l'encarregat de negociar les condicions del casament del seu germà Dalmau amb Beatriu de Cervelló i al 1453 era ell qui es casava amb Caterina d'Ortafà, d'una família de la noblesa del Rosselló. Mentre, però, havia rebut l'herència del seu cunyat, Pere de Vilagut, que havia mort sense hereus, a canvi de mantenir la seva germana Joana en el seu seguici. Aquest fet va comportar un ascens social molt important; es convertia en un noble amb possessions.

Del període de 1455 a 1457 consta, documentat amb les cartes de batalla que s'intercanviaren, el seu enfrontament amb Guillem Alemany de Cervelló, cunyat del seu germà Dalmau, i que desembocà amb un nou conflicte entre els Rocabertí i Francesc de Pinós, Ivany de Castre i el vescomte de Rocabertí, Jofre VII de Rocabertí.

Actual carrer dedicat a Pere de Rocabertí

Amb l'empresonament de Carles de Viana es mostrà sempre fidel a la causa de la Generalitat i va ser un dels encarregats de negociar-ne l'alliberament a Lleida i a Fraga, on es trobà amb el seu germà Fra Bernat Hug al costat del rei. Quan esclatà el conflicte entre el rei i la Generalitat el 1462, Pere de Rocabertí va ser un dels primers a secundar la crida de la reina Joana Enríquez per defensar Girona, essent un dels caps militars durant el setge de les tropes de la Diputació del General comandades pel comte de Pallars. Gràcies a la seva vàlua es convertí en capità de la ciutat quan en marxà la reina, així com en veguer reial de Girona i Besalú.

Exercí el seu càrrec amb diligència i autoritat; mantingué la ciutat a l'obediència del rei Joan, però alhora cercà diners a tot arreu, confiscant béns als rebels, saquejant esglésies i fent encunyar monedes de baix valor anomenades rocabertins. Es convertí en un militar valuós per als interessos del rei Joan el Gran al nord del país durant la Guerra Civil.

El 1464 fins i tot assaltà i saquejà el monestir de Ripoll, i el 1465 va protagonitzar un dels capítols més controvertits de la guerra civil, quan va ser l'encarregar d'aixecar el setge del castell de Palau-Saverdera, defensat pel reialista Ivany de Castre i assetjat pel vescomte de Rocabertí, cunyat del primer. Enemic d'Ivany i del vescomte, l'ajudava un oncle del vescomte, de nom també Jofre que morí en aquest fet. El conflicte civil també provocava greus enfrontaments familiars. Fins i tot aliats de Rocabertí i del rei van deixar de donar-li suport i el rei decidí rellevar-lo dels càrrecs gironins i va ser després del seu relleu que la ciutat de Girona va caure en mans dels rebels el 1469.

El castell de Requesens, possessió dels vescomtes de Rocabertí de 1418 a finals del segle XIX. A la imatge apareix el comte de Peralada Tomàs de Rocabertí (darrere, amb vestit fosc) i altres acompanyants al castell de Requesens durant la seva reconstrucció vers 1898 o poc abans. (Wikipèdia)

En el decurs de la Guerra la seva residència de Sant Mori va servir a la reina Joana com a sojorn en unes campanyes militars per l'Empordà el 1467; des d'aquí es va fer una convocatòria de Corts dels nobles fidels al rei que no van tenir lloc a Sant Mori. Poc temps després aquesta baronia queia en mans dels rebels i el rei li atorgava les possessions de Maella, a l'Aragó.

Acabada la guerra el 1472 restava encara per resoldre el problema del Rosselló, en mans franceses. El 1473 va comandar un exèrcit que recuperà Perpinyà i va ser nomenat governador del Rosselló. En aquestes accions bèl·liques hi va morir el seu fill Pere, mentre que la seva dona i el seu sogre van aconseguir repel·lir un dur setge francès a la població de Canet de Rosselló. Amb tot, no es va poder impedir la pèrdua del territori que no tornaria a la Corona d'Aragó fins al regnat de Ferran el Catòlic. El 1490 consta ja com a mort.


Bibliografia:

  • La guerra civil catalana del segle XV. Santiago Sobrequés i Jaume Sobrequés. (2 volums) Edicions 62, 2ª edició 1987, ISBN 84-297-2699-3.

  • La Girona medieval. Canvis i ruptures (1460-1519). Sandrine Victor. Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament de Girona, 2001. ISBN-84-86812-02-X.

  • El setge de la Força de Girona en 1462. Santiago Sobrequés i Vidal. Rafael Dalmau, editors, 1962. B-15867-1962.

  • Història militar de Catalunya. Vol. III. La defensa de la Terra. F. Xavier Hernàndez. Rafael Dalmau editor. 2003. ISBN 84-232-0664-5.




    El setge de la Força de 1462. Antecedents, desenvolupament i conseqüències de l'episodi de la Guerra Civil catalana del segle XV, a Girona.

    Back - Index

  • Pere de Rocabertí, capità de la Força. Dibuix de Fèlix Xunclà. La figura està basada en diverses representacions d'armadures de cavallers de l'època. L'escut és el que s'indica com a generalitzat, a partir del segle XIV, entre les diverses branques de la nissaga, segons l'obra d'A. y A. García Carraffa "El Solar Catalán, Valenciano y Balear".

    L'anomenada Porta de la reina Joana, a la Torre Gironella.

    Armes heràldiques dels Rocaberti. (Wikipèdia)

    El rei Joan II. Pintura de Rolan de Mois, segona meitat del segle XVI. Palacio Ducal, Pedrola (Saragossa), procedent del Palacio de Villahermosa, Madrid. (Wikipèdia)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés