La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Amb prop de 1.000 anys d'història, el monestir de Sant Daniel ha albergat de manera continuada una comunitat de monges benedictines, que només l'han abandonats en temps de guerres i desordres. No és una història de grans esdeveniments, sinó de humilitat, com la petita vall a la que el monestir dóna nom i que està apartada del moviment de la ciutat que té ben a prop. De fet, fins fa poc, els historiadors gironins desconeixien l'existència d'un magnífic arxiu, format per llibres i pergamins, que es remunten al segle XI, en el mateix monestir de Sant Daniel.


Imatge antiga de Fargnoli. Extreta del cartell indicador del monestir.

Història de la comunitat.-----[Veure'n més]

Des de feia cent anys, l'església de Sant Daniel estava en mans dels bisbes de Girona, però, l'any 1015, el bisbe Pere, la va haver de vendre a la seva germana Ermessenda, comtessa de Barcelona, perquè necessitava diners per rehabilitar la coberta de l'antiga catedral preromànica de Girona. La mort del comte Ramon Borrell va accel·lerar la voluntat de la comtessa de bastir-hi un convent femení: el 16 de març del 1018 Ermessenda i el seu fill, el nou comte Berenguer Ramon I, van dotar l'església de Sant Daniel amb drets dels mateixos comtes situats als voltants de Girona i amb propietats que havien adquirit de personatges importants dels volts de l'any 1000 situats a Salt, Montfullà Bescanó i Vilablareix, Sant Martí Vell i Celrà, Franciac, Salitja i Riudellots, Sant Sadurní de l'Heura i Fitor, Llambilles i Palafrugell. Des d'aleshores hi resideix una comunitat de monges benedictines encapçalades per una abadessa.

Al llarg dels segles XI, XII i XIII el patrimoni del monestir va créixer gràcies al dot de cada nova monja i a donacions d'importants senyores de la noblesa gironina. Així, al segle XIV s'havien acumulat drets dispersos entre més de 60 llocs dels bisbat de Girona, que el monestir va conservar fins a la desamortització el 1835. A cada parròquia un batlle recaptava les rendes i, des d'inicis del segle XIV fins el XIX, les transferia a un procurador del monestir -un clergue normalment- que administrava econòmicament el monestir. Així les monges es van poder dedicar enterament a la pregària. A inicis del segle XIII eren menys de 10, però el 1322 ja eren una vintena, i per regular la convivència, el bisbe de Girona va haver de dictar unes normes que les impedia de sortir del monestir si era fosc, parlar amb homes, portar màniga curta i vestits lluents i les obligava a assistir a les cerimònies religioses.

A final del segle XVIII hi vivien al monestir setze monges, xifra similar a l'actual: tretze a l'any 2005.

L'església de Sant Daniel, que és una part del conjunt del monestir, també era la parròquia on acudien els feligresos de la vall per oïr la missa del diumenge i rebre els sagraments eclesiàstics. Uns clergues s'encarregaven d'aquestes tasques i de celebrar el culte al monestir. Les families de la vall, però, no eren gaires: el 1358 eren 16 focs i a la fi del segle XV eren 14.

El conjunt arquitectònic.-----[Veure'n més]

L'actual monestir de Sant Daniel és el resultat de moltes reformes lligades a la llarga història de la comunitat benedictina que hi ha residit. Les restes més antigues, del cos de l'església, són d'una renovació de l'església romànica del segle XII; a més, al segle XIII s'hi van aixecar els altars de Santa Maria, Sant Gil, Santa Margarida i Sant Benet. Aleshores ja existia la cúpula que destaca al damunt del centre de la creu grega que forma la planta del monestir. La façana de ponent encara visible, ha quedat molt ampliada i la porta va ser substituïda per una de gòtica l'any 1453. El claustre, amb els seus capitells decorats amb elements vegetals, és del segle XIII. A la cripta que hi havia sota l'altar, un sarcòfag gòtic fet l'any 1345 guardava les restes del màrtir sant Daniel, portat des d'Arles de Provença. Actualment aquest sepulcre està col·locat al fons del creuer. Al segle XVIII es va refer l'absis principal.

Al costat de l'església, hi ha els edificis necessaris per a la vida comunitària. El 1206 ja existia la casa de la infermeria, amb celler propi; el 1277 s'estava refent la coberta del dormitori de les monges; el 1322 hi havia un porxo i una sala comuna per a les monges, juntament amb la casa del clergue del monestir; el 1443 es va edificar un nou dormitori que comunicava amb les galeries superiors del claustre i amb una escala que baixava al nivell de l'església. L'edifici de l'església de Sant Daniel va ser restaurat l'any 1960 amb la supressió dels altars laterals del temple.



Text d'Elvis Mallorquí, extret del cartell indicador del monestir.

El monestir en el seu entorn.

Vista exterior del monestir.

Vista exterior del monestir.

Back - Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés