Significació i orígen de la festa

El 23 d'abril, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, és el dia dels enamorats, del llibre i de la rosa. La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la senyera. El nucli més important de la celebració és a la Rambla de la Llibertat i a la plaça de Catalunya, on les parades -de llibreters, entitats, associacions- ofereixen llibres i roses i, darrerament, s'hi han afegit altres elements com música.

Malgrat que la tradició comporta que les dones rebin una rosa, i els homes un llibre, el costum s'amplia eliminant, progressivament, la distinció de gèneres.

L'orígen de la tradició del llibre sol atribuir-se a la commemoració de la mort de dos grans personatges de la literatura universal: William Shakespeare i Miguel de Cervantes. Josep Pla també va morir en aquesta diada, l'any 1981. El de la rosa és més romàntic, i s'enllaça amb la llegenda de Sant Jordi i el vessament de la sang del drac, de la que va brollar un roser; la rosa més bella de totes va ser tallada pel cavaller i lliurada a la donzella presonera de la fera.

Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers es deu a l'ajut que va donar el sant al rei Pere I l'any 1094. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.