La casa de la Fundació del Firal i l'hort. Abans de la desamortització l'habitatge situat on actualment hi ha la Casa de les Serraïnes pertanyia a la fundació establerta a la Catedral, anomenada Firal, mitjançant compra efectuada el 15 de maig de 1646 als marmessors del canonge Jeroni Tor, que eren el canonge Miquel Gou i el rector de l'església de Santa Eulàlia Sacosta, Bartomeu Oliva. L'acta notarial detalla las afrontacions de la casa adquirida i de l'hort annex. "Està situada al carrer antigament anomenat de Moncada, i ara del Sacsimor, que afronta per l'est, migdia i nord amb carrers públics anomenats del Sacsimor. [...] venem tot aquell hort situat davant de l'esmentada casa, tancat amb parets, que afronta per l'est amb la Torre Cornèlia, a migdia amb un honor de l'Ardiaca de Besalú, per l'oest amb alguns casalots, i al nord amb l'esmentada casa, que té accés a l'esmentat hort mitjançant un pont existent a la part est de la casa, la qual conjuntament amb l'hort pertanyen al meritat Jeroni Tor".
A la mateixa acta el detalla que Jeroni Tor la havia comprada a Joan Migera, rector de Sant Daniel, el 15 de junio de 1633, i aquest, als marmessors d'Esteve Malavila, beneficiat de Sant Feliu. Molt abans aquest casa havia estat propietat de la Catedral; el domini directe era propietat del Primer benefici de Sant Miquel fundat per Pere Aureli a mitjans segle XIII i va estar obligada a un cens a favor del mateix, fins que l'administració del Firal el va amortitzar amb data de 19 d'abril de 1700.
L'immoble, un cop adquirit pel Capítol, va ser cedit per habitatge del canonge Josep Pagès, qui va tenir la ocurrència de guardar pólvora en una cambra. S'hi va calar foc, i l'explosió va enderrocar la banda nord de la casa i va afectar la paret del convent de les Caputxines, als Banys Àrabs. El Capítol va obligar el canonge, en la sessió del 2 d'octubre de 1658, a rescabalar els danys que s'hi havien produït. No obstant, la casa va quedar enrrunada i deshabitada fins el 1680, quan va ser cedida al canonge Josep Mercader, a qui es varen lliurar 300 lliures per reedificar-la, i ell hi va posar 20 lliures més.

(Ampliar) - El baluard de Sarraïnes. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Segons Jaume Marquès "en el parterre o jardín que, frente a Sarracinas, separa las dos sendas del Paseo [Arqueològic], se hallan también restos de edificaciones antiguas, una de las cuales contenia un silo subterràneo. En el siglo XVII estas míseras casuchas se llamaban "casalots", y no tenían otra función que la de albergar a transeúntes o pordioseros, y de tener en sus cuadras al ganado destinado al sacrificio para el personal dependiente de la Seo". Totes aquestes construccions varen desaparèixer amb les obres de fortificació que s'hi dueren a terme el 1710.
Quan el 1727 el bisbe Miquel Pontich va redactar el "Repertorio de notícias sobre la Seo", gairebé no quedaven vestigis de la casa del Firal i només s'utilitzava l'hort, ocupat pel canonge Jaume de Ciurana. El 22 d'abril de 1757 el Capítol va acordar reedificar-la, sembla que per destinar-la a habitatge del Mestre de Capella i fer-hi una escola de música.
Quan varen construir el Passeig Arqueològic, al jardí del davant de les Sarraïnes que separa els dos camins del passeig, es varen localitzar restes de construccions antigues, una d'elles amb una sitja subterrània. Las murallas que varen aparèixer a la base de la casa de les Sarraïnes quan varen rebaixar el sòl el 1962, serien les del setge borbònic de 1710-1711, i també ho serie els murs de contenció parcialment reconstruïts ala banda est de la Torre Cornèlia i les Sarraïnes (Jaume Marquès Casanovas, "El Paseo Arqueològico", 1963).
A l'article "La cera en la Setmana Santa", d'Enric Mirambell, cronista oficial de Girona, publicat al Diari de Girona del 04/04/2010, a l'antic baluard de les Sarraïnes, a la primera meitat del segle XX, hi havia un taller de cera de la casa Guitart, que tenia el seu establiment al carrer Ballesteries.

(Ampliar) - La torre Cornèlia i el campanar de l'església de Sant Feliu des del Passeig Arqueològic. A la dreta, la Casa Sarraïnes. Ca. 1960. Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

---

Notes

(1) - El 14 de juny de 1809, Álvarez de Castro dirigia una comunicació al general Mendoza: "Necesitando tener a V.S. á mi inmediación para que me comunique sus conocimientos en las actuales circunstancias, y siendo, al mismo tiempo, el baluarte de Sarracinas uno de los mas débiles e inmediatos a mi alojamiento [la Casa Pastors], he de merecer de V.S. se sirva trasladarse a la Catedral para que, desde allí, pueda V.S. acudir a dicho baluarte en caso de ser atacado". En l'exercici d'aquest encàrrec va ser ferit de gravetat per una bala al front, mentre observaba la trinxera del baluard de les Sarraïnes, des de la porta del claustre de la Catedral, tal com ho descriu Minali a "Historia militar de Gerona". Julián de Bolívar afirmava que havia estat ferit mentre dirigia el foc de morters de l'esmentat baluard. Pedro Spraeckmans, tinent coronel gradut i sergent major del 1er Batalló de Voluntaris de Girona, escrivia que va ser ferit el 24 d'agost de 1809, i que havia mort poc després. Manuel Planells, Cirurgià Practicant de l'Hospital Civil, va lliurar un certifïcat afirmant que el 17 d'agosto, el varen avisar per anar a curar al general Mendoza ferit "en la parte lateral del hueso frontal", curació que va continuar fins el 25 de desembre de 1809, quan va morir. El 25 de desembre de 1809, segons certificat del rector de la Catedral, Bartomeu Planella, va morir i va ser sebollit al cementiri de Girona. Extret de "El mariscal D. Joaquin de Mendoza y de Hermiaga", article de Tomàs Noguer publicat a la Revista de Girona, 1955. [Tornar al text]

---

Bibliografia.
- "La muralla de Girona". Jaume Prat i Jordi Pericot. 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-057-7.
- "Visita guiada: les muralles de Girona". Jaume Prat i Pons amb planimetria de Jordi Pericot Dilmé. 2009. Dins "Els darrers mil anys de les muralles", col·lecció "Girona a l'abast" Vol. XI. ISBN 84-9223-862-0.
- "El paper de l'Església de Girona en la Guerra del Francès". J. Víctor Gay. 2010. Dins "Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès". Abadia de Montserrat. ISBN 84-9883-327-0.
- "El passeig de la reina Joana". Article de Ramon Alberch i Fugueras publicat al diari EL Punt el 02/02/1985.
- "El Paseo Arqueológico de Gerona". Jaume Marquès i Casanovas. 1963.

---