Biografia

El poeta Josep Tarrés i Fontan va néixer a Girona el 1929. Va cursar estudis primaris en el Col·legi del germans Maristes de Girona i després estudià batxillerat. Ha treballat tota la vida al servei de la cultura catalana, sense tenir mai cap mena d'ajut oficial. La seva activitat se centra en la recuperació i promoció de la cultura i el patrimoni artístic en tots els seus vessants.

Respecte de la recuperació del patrimoni arquitectònic, l'any 1953 inaugurà la residència Internacional de Girona per acollir a estudiants i artistes d'arreu, a l'estil del Palau Saltieri de Roma.

Com a actor ha participat en nombrosos espectacles populars i tradicionals.

Als quinze anys guanyà, durant tres anys consecutius, el Primer Premi de l'Associació de Pessebristes de Girona; recupera i restaura la masia de Platja d'Aro anomenada La Casa Vella, del segle XII-XVII, des d'on organitza festivals de Música Popular i Teatre; estrena l'obra Terra Baixa amb Mario Cabré, després d'alguns anys d'oblit en els escenaris catalans, i crea a Girona l'espectacle medieval El Pessebre Gòtic de Girona, el qual es representa durant tres anys en el Passeig Arqueològic, amb l'assistència de milers d'espectadors (aquest pessebre fou l'orígen de la llegenda de la Girona Vella).

Descobreix i ajuda a aconseguir la casa de Begur per a Carmen Amaya; col·labora amb el Ballet de Carmen la Camboria, cosina de l'anterior, i amb Laureano Postigo muntà el Corral de la Camboria a Calella de Palafrugell; dissenya els decorats per la presentació de la Camboria a Londres, i porta l'actuació del Ballet de Rosario i Antonio. Presenta la col·lecció de joies del dissenyador danès Axel Nixel, que dissenyà les joies i del vestuari del Gran Ballet del Marquès de Cuevas. Col·labora en el Martiri de Sant Sebastià. Sota la direcció del Sr. Gispert, director de teatre, i del Sr. Emilio Banda, director de Ràdio Girona, es crea el primer Grup de Teatre Radiofònic Català amb l'estrena de Cinc fills. Comparteix el paper principal amb Maria Teresa Lleona i es representen a molts pobles (a Flaçà s'enfonsà part de l'escenari).

Com a guionista i director de cinema, als vint anys rebé la Medalla de Plata del Certamen Nacional de Cinema Amateur, amb la pel·lícula La muerte del dia i després filmà amb Narcís Sans Cuando tú mueras (Campdorà, 1954) i Gamberros de verano, amb Serge Moritz, fotògraf de Orfeo Negro i French Connection. També realitzà cintes publicitàries amb Narcís Sans (detergent Mistol, cadena La Neutral del carrer de la Força). Relacionat amb aquest món, organitza a Casa Vella la gran festa de comiat de Liz Taylor, una de les màximes festes de la Costa Brava d'aquell temps. Coneix Ava Gardner i és amic de Ludmila Txerina.

Com a escriptor, el 1952-1953 és finalista del premi Nadal amb la novel·la Gorch i el 1963 edita el llibre Cinc poetes de Girona, intent de recuperació de la poesia catalana popular. Col·labora en el llançament del moviment de "La Jove Poesia Catalana". Coneix l'escriptora Agatha Christie i l'escriptora i autora teatral Patrice Chaplin. Inicia les Nits de Garcia Lorca, on es reciten poemes del Romancero gitano. El 1994 la Diputació de Girona li edita El llibre del Corpus i el 2003, El poema de Pàsqua. L'any 1998 escriu la introducció del llibre Comentario sobre el "Cantar de los Cantares" d'Ezra de Girona (ED. Indigo). És col·laborador del Diari de Girona.

Cal destacar també la seva estada a París durant tres anys. En aquest temps col·labora amb el fotògraf Gerard Bischop i amb els actors del Thêatre de la Huchette, Enric Llop i Bernat Termes, tots dos gironins, realitza i protagonitza diferents romans-foto per a l'editorial Mondatori. Acull amb la Comunitat de Saint Severin exiliats catalans i espanyols, organitza exposicions d'artistes llatino-americans a la galeria Luxembourg i participa a les tertúlies del Cafè de Flor i Les Deux Magots.

Conegué personalment Sartre, Simone de Beauvoir, Ionesco, arran de les representacions de La cantatrice Chauve, al Thêatre de la Huchette. Formà part del grup Cosmogonia de Max Haendel, coneix Jean Cocteau, Georges Brassens, Aznavour, Edith Piaf i Theo Sarapo, Melina Mercouri, Françoise Sagan i Juliette Greco. La seva relació amb la Sinagoga de París, li permeté de descobrir la Càbala de Girona, fet que propicia el seu retorn a Girona, moment en què cedeix el seu lloc de treball a la impremta de la facultat de lletres al recent arribat pintor Enric Marquès.

A part, sempre ha assumit nombrosos compromisos socials. Lluità contra la desaparició del ferrocarril de via estreta Girona-Sant Feliu de Guíxols ("Rèquiem per a un tren de joguina" publicat a Revista de Girona i Presència); s'oposà a la construcció de l'edifici de Professionals (interrompé la cerimònia inaugural i no es pogué posar la primera pedra), i va impedir la reforma del Presbiteri de la Catedral de Girona (aconseguí que el cardenal Jubany fes retirar la maqueta de l'esmentada reforma, exposada a les Sales Capitulars de la Catedral). Del 1996 al 1999 col·labora amb el Grup de Defensa del Ter (GDT).

Al 2001 presideix l'associació Gent del Ter. Des del 2002, conjuntament amb la seva esposa Pia Crozet, participa activament amb la plataforma Salvem l'Empordà. Lluita contra les macrourbanitzacions a la Costa Brava i la destrucció del paisatge, en especial a Sant Mori i a Vilanera-l'Escala.

El 1975 es casà amb l'escultora francesa Pia Crozet, de l'Escola de Belles Arts de París (premi Samaranch) i el 1977 va néixer el seu fill Joan-Abel.

El 4 de maig de 2004, per acord en Sessió Ordinària de l'Ajuntament de Girona, i, tal com consta a l'acord, En reconeixement al seu compromís cívic expressat en la seva constant dedicació a la recuperació i projecció del passat de la ciutat de Girona i al seu continuat activisme cultural, li va ser concedida la distinció de "Ciudadanía".

Publicat a "Distincions 2004", per l'Ajuntament de Girona.











Back-Index