S'acabarà un dia, tard o aviat, la guerra interminable: s'acabarà amb la victòria de l'Espanya republicana i democràtica, germana de França i de tots aquells altres pobles que senten, per damunt de tot, la dignitat d'ésser lliures. I aleshores, en lloc dels refugis que rememoren -en plena civilització!-, èpoques de terror i de salvatgisme refinat, hom tornarà a construir en aquesta "terra de gestes i de beutat" que és la Girona Immortal, nous Jardins de la Infància, sense plànyer-hi res per a als infants... i per a aquells altres infants que són els vellets.

Tornaran a jugar llavors els petits al sol, sobre la sorra neta, enmig de flors i arbusts... regnaran a la nostra terra pau, jústicia, llibertat i treball.

Fragment de l'article de Carles Rahola "Refugis i Jardins" publicat a Girona el febrer de 1938