S'acabarÓ un dia, tard o aviat, la guerra interminable: s'acabarÓ amb la vict˛ria de l'Espanya republicana i democrÓtica, germana de Franša i de tots aquells altres pobles que senten, per damunt de tot, la dignitat d'Ússer lliures. I aleshores, en lloc dels refugis que rememoren -en plena civilitzaciˇ!-, Ŕpoques de terror i de salvatgisme refinat, hom tornarÓ a construir en aquesta "terra de gestes i de beutat" que Ús la Girona Immortal, nous Jardins de la InfÓncia, sense plÓnyer-hi res per a als infants... i per a aquells altres infants que sˇn els vellets.

Tornaran a jugar llavors els petits al sol, sobre la sorra neta, enmig de flors i arbusts... regnaran a la nostra terra pau, j˙sticia, llibertat i treball.


Fragment de l'article de Carles Rahola "Refugis i Jardins" publicat a Girona el febrer de 1938

Refugi antiaeri del JardÝ de l'InfÓncia.
Back-Index